Irse de Buenos Aires tras catar un asado como el de anoche no lo consigue ni el turista mas millonario, viste? Los amigos de Luqui son fantásticos, que unos sean del Boca y otros del River y no se muerdan entre ellos sino que compartan bifes y batatas dice mucho a su favor.
Este Buenos Aires querido, al que llegué sólo de paso, lo ha sido más con ellos. Con ellos y con ellas. Que mujeres tan guapas tienen esos argentinos! Y el paseo por Olivos y San Isidro con Nano, al centro leonés con Eduardo, por la Boca y Puerto Madero con Vero, por San Telmo y la milonga de la Confitería Ideal con Gabi o el Tigre con Astrid y Lucas... que más podia pedir?
Explicar el passeig per Caminito a la Boca o la nit al kilombo de la Confiteria Ideal seria llarg, per tant anem a les sensacions.
Això de tenir molts amics a casa té extensions a tot el món. Què bé haver arribat a Bs As amb aquests coontactes.
Tot i amb això o el món és realment petit o en aquest viatge estan passant coses màgiques. Ahir a la tarda vaig fer un tomb pel vell Palermo, una espècie de barri del Born -en acertada descripció del Lucas- i en travessar el Jardí Botànic, em trobo l'Alberto Szpunberg ! Que qui és aquest senyor? Doncs el guionista dels videos del diari Clarín que varem fer a Barcelona amb Lavínia el 1997, del qual... a més jo n'havia estat parlant aquell mateix matí amb l'Astrid i el Lucas comentant que li agradava molt el mate.... I quan ens passa la sorpresa l'Alberto em pregunta per la Yolanda i la Maria!!!! així tot seguit... i jo li explico la importància d'aquell projecte dels vídeos per la Yolanda i la Maria.
En fi... trobar-se l'Allberto, en una ciutat on hi viuen 12 milions de persones, deu ser una cosa màgica, no?
No us perdeu les fotos dels meus amics clicant aquí sota
Lídia Ventosa| Adreça electrònica |
dilluns, 3 de desembre de 2007 | 21:34h
Lídia Ventosa. Moltes Felicitats! Et desitjo que t' ho passis molt bè! Encara que ja veig que te n' en surts prou bè. Bè, que fas molta enveja, de la bona eh!. Petons i una forta abraçada!
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Irse de Buenos Aires tras catar un asado como el de anoche no lo consigue ni el turista mas millonario, viste? Los amigos de Luqui son fantásticos, que unos sean del Boca y otros del River y no se muerdan entre ellos sino que compartan bifes y batatas dice mucho a su favor.
Moltes Felicitats! Et desitjo que t' ho passis molt bè! Encara que ja veig que te n' en surts prou bè. Bè, que fas molta enveja, de la bona eh!.
Petons i una forta abraçada!