AnnaPortell |
dijous, 6 de desembre de 2007 | 02:01h
No dec tenir prou paciència.... ni per escriure, ni per llegir. Visito blocs i ... política, política i més política. I es que no sé que escriure, ni sobre què, ni per què escriure, i posats a no saber, no sé ni per què escric. Però de política sí que no.Avui pensava de què podria parlar, opinar, si de fet ni llegeixo com llegia abans, ni escric com ho feia. De què puc opinar? Ara els hi deia: ai! No ser si anar-me'n a dormir, estic agobiada.
I amb aquest trosset de paraula “anar-“.... he optat per apagar l’ordinador i dir: Au! a la merda tot. He sortit al terrat enfadada per la manca de concentració que arrossego, he encès un cigarrrrro (doncs ara em dona la gana de dir cigarro i no cigarreta i a la porra el català, les faltes, els barbarismes i tot plegat) i m’he repetit, que si escriure m’ha de comportar enlloc de plaer tot un sacrifici, dic adéu al sacrifici i punt. Però hi ha mes d’una mosca que em diu que li encanta com escric,... però per una altra banda, n’hi ha un altre de més grossa, que sóc jo, que diu que deixi de banda el teclat dels collons i que em dediqui a buscar els meus retoladors preferits, els que sempre estava perdent per tot arreu alhora de començar a escriure, les meves ulleres d’aprop que també em feia farts de buscar i els meus cafès amb llet que acostumava a tenir damunt la taula quan era a Rupit al costat del meu fantàstic bloc, el d’anelles, que no perdia mai. Era gran.Ara, perquè os en doneu compta de les mancances que m’envolten, de cafès amb llet, duc un mes i mig sense tastar-los, em senten malament, igual que la coca-cola, el té, la verdura i tot el que’m cau a l’estómac. Tinc fluixera de cames.... i em sento més dèbil que un fil de cosir: una comparació absurda però tampoc sabria amb què comparar-ho. De fet, si és de perler, és resistent i estic de tot menys resistent. Dèbil com alguna cosa dèbil i que ara no puc comparar. Un fil dels xinos. Si això mateix, dels xinos (i dic dels xinos perquè m’agrada més com sona xinos que no xinesos) on tot és molt econòmic. D’aquí que tot duri tant poc, igual que jo, doncs semblo un fil senzill sortit d’una mala remesa.Una pregunta. Al que jo anomeno a la següent acció, vaig “a comprar als xinos” quan m’estan preguntant allà on vaig, tu que respondries?: “Vaig a comprar als xinesos i de pas em fumaré una cigarreta?.Mireu, avui estic de mal humor!.
