En un dia com avui cal tornar a obrir, si és que mai no s’havia tancat, el debat sobre la igualtat de les llengües a l’Estat espanyol. Així, només cal recordar que, segons la Constitució espanyola, “el castellà és la llengua espanyola oficial a l’Estat”, mentre que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. És a dir, només una llengua espanyola té nom, castellà, la qual, a més, “tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar”. Les altres, en canvi, no se sap ni quines són, però sí que queda clar que són també llengües espanyoles.
Curiosament, i malgrat la Carta Magna, l’idioma de l’Estat espanyol reconegut com a oficial a la Unió Europea és l’espanyol, segons podem comprovar en tota la documentació europea, i fins i tot en el projecte –avortat– de Tractat pel qual s’instituïa una Constitució per a Europa, es llegia, a la pàgina 273, lengua española. Quina contradicció, per fer-nos empassar l’ham de l’Estat autonòmic, que neutralitzés qualsevol temptació separatista, calia fer veure que totes les llengües que es parlen eren, encara que no tinguessin ni nom, llengües espanyoles, i, per tant, calia dir que el castellà n’era una més, d’aquestes llengües; la més important, la intocable, però. Ara bé, cara enfora poca broma, no s’hi valia a badar. L’únic nom possible per a la llengua comuna era el d’espanyol, sense cap més concessió a les llengües perifèriques.
Pensant-hi un xic, a més, hom s’adona que amb aquesta afirmació s’estava dient que a l’Estat francès també es parlen llengües “espanyoles” (com el basc i el català), que a l‘Estat italià també se n’hi parlen dues, d’espanyoles (el català, que és reconegut amb aquest nom a la Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche e storiche. Legge 15, de 15 de desembre de 1999[1]; i, estirant un xic la corda, com que l’occità de la Vall d’Aran també deu ser un llengua espanyola, també hauríem de comptar amb els parlars occitans de les províncies de Cuneo, Torí i Imperia, i, al sud italià, de l’illot lingüístic de Guàrdia Piemontesa), sense oblidar, és clar, que a Andorra la llengua oficial és també una llengua espanyola, que en aquest és el català. Fins i tot, ens atreviríem a dir el que tothom: el portuguès és també espanyol (amb una visió hispànica és obvi que el portuguès és “més” espanyol que no pas el català) ja que es parla a les províncies de Salamanca (Alamedilla), i de Càceres i Badajoz (Vall de Jálama, Herrera de Alcántara, Cedillo i franja d’Alcántara, i Olivença). Sigui com sigui, qualsevol persona, però, quan es parla de l’espanyol, malgrat el que es digui a la Constitució, sap que és un terme sinònim a castellà. Un de consum més intern, l’altre, d’un ús més internacional. Fins i tot, a l’Amèrica dita llatina, en els textos constitucionals i oficials en general podem trobar tant un com l’altre nom, vegem-ne alguns exemples: ·Alguns han apostat pel terme espanyol. A Guatemala, la Constitució de 1985 estableix que “el idioma oficial de Guatemala es el español”. A Nicaragua, a la Constitucióes decreta que “el español es el idioma oficial de la República. Las lenguas de las Comunidades de la Costa Atlántica de Nicaragua también tendrán usos oficiales”. A Puerto Rico, tot i que a la Constitució no hi ha un apartat específic dedicat a les llengües, en els textos oficials es parla de llengua espanyola. (...) ·Altres han fet seu el terme castellà. Al Perú, la Constitució de 1993 estableix que “son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes”. A Colòmbia, a la Constitució de 1991 (actualitzada el 2001) també s’afirma que “el castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son tambien oficiales en sus territorios”. A Equador, el tractament és similar, ja que a la Constitució de 1998 s’estableix que “el castellano es el idioma oficial. El quichua, el shuar y los demás idiomas ancestrales son de uso oficial para los pueblos indígenas”. A Paraguai a la Constitució de 1992 s’afirma que “son idiomas oficiales el castellano y el guaraní”. (...) ·I, d’altres, com Mèxic o com Xile, no han establert legalment ni el nom de castellà ni el d’espanyol. (...) Dos noms per a una mateixa llengua. I és més, el lingüista espanyol Rafael del Moral, doctor en Filologia per la Universitat Complutense de Madrid, afirma, a Lenguas del mundo (Espasa-Calpe, 2002. Madrid), que a l’espanyol també se li pot dir castellà, “pues fue en sus orígenes sólo la lengua de Castilla, que al pasar a ser lengua oficial de España adquirió el nombre de español. Para muchos lingüistas el castellano es hoy una de las variedades o hablas del español, como las que convencionalmente se llaman canario, extremeño, andaluz o murciano, y también mexicano, venezolano o rioplatense...”. És curiós com allò que per a uns és convencional, per a les llengües que al darrere no tenen un Estat pot arribar a ser llei (només cal recordar el cas del nostre valencià).
Per acabar-ho d’adobar, aquest castellà, que tant defensa la Constitució espanyola, i que els nostres estatuts d’autonomia (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) i els altres estatuts d’autonomia de la resta de l’Estat (País Basc, Navarra, Galícia i també La Rioja, i Castella i Lleó) citen sempre amb aquest nom de castellà, té una Real Academia Española, que “limpia, fija y da esplendor” a la llengua, òbviament, espanyola.
[1] D’acord amb l’article 6 de la Constitució italiana i d’acord amb els organismes europeus i internacionals “la Repubblica tutela la lingua e la cultura delle popolazioni albanesi, catalane, germaniche, greche, slovene e croate e di quelle parlanti il francese, il franco-provenzale, il friulano, il ladino, l’occitano e il sardo”.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
