No és que tot sigui lluny, sinó que tot és molt gran. Les rectes de la carretera per unes esplanades que no s'acaben mai, els carrers de Puerto Madryn que són amples amb cases baixetes, o les maras (que són unes llebres que semblen cangurs) i les balenes que pesen no sé quantes tones.Aquí s'hi va passejar el Saint Exuperi i es va inspirar per escriure "El Petit Príncep" i també el Darwin tot preguntant-se: "Que inspira aquesta terra, tan aspre i tan àrida, tan plana, tan seca, on fa tan de fred o tanta calor... alguna cosa deu inspirar".
Anar a avistar balenes és un exercici de sort i fer-els-hi una foto decent és de molta sort. Al desembre tanquen temporada perquè ja han criat i comencen a marxar, és a dir que n'hi ha poques; es veu que a l'octubre això és un festival de balenes saltan a ran de platja. De fet a la Península Valdés, venen a cardar i a criar i -com dèia la guia amb raó- a portar-nos turistes. També fan estada aquí els elefants maríns (que són com a foques però molt grans i els mascles tenen trompa) i els lleons marins que són més majestuosos perquè tenen pel i que també n'hi diuen lobos marinos (no confondre amb un "llop de mar" cantant havaneres).
La Miskita em va dir que això de Puerto Madryn era com a Lloret. Doncs no tant, és un poble turístic, però -com tot- amb un regust anys 60 molt agradable i a més s'hi jala molt bé; ahir uns calamars a la veneciana i un pejerrai (una mena de llusset) i avui un cordero patagònico que deunidor. Puerto Piramides, que està al mig de la península (parc natural protegit i Patrimoni Natural de la Humanitat de la UNESCO) és més hippi però avui no els hi venia la llum fins a les 11. Ja està bé doncs que la Vero em busqués l'hotel a Lloret.
Per cert això de la UNESCO està molt ple. Les catarates d'Iguazú, la Península Valdés... les muralles de Tarragona, la Patum. No sé no sé si ens hi col·locaran els castells.
El avistaje doncs ha estat entretingut en una barqueta que bellugava molt i a on més d'un "ha tornat la pela" i hem vist algunes balenes molt grosses amb el ballenato al costat. Val a dir que són lletges com una mala cosa, negres i amb unes crostes blanques que és on s'hi enganxen els bitxos que viuen damunt la seva pell en pla paràssit. També hi ha orques, aquestes més petites elegants i més cabrones (ataquen i es mengen els elefants marins, tan monos ells) però no n'hem vist cap. A la barca n'hi havia uns que portaven dos nens (un que tot just tenia un any) que s'ho han passat d'alló més malament i un parell d'italianes rosses que entretenien força al personal entre balena i balena i m'han recordat dues altres rosses que feien furor aquesta temporada a les places castelleres de Catalunya.
Avui era el dia de la Constitución, no? Doncs per parlar de política li he recordat a la guia l'anècdota de la guerra de les Malvines: en un camp de batalla hi havia un soldat britànic parlant en galés i a l'altre front un soldat argentí que també parlava en galés i es van trobar i van dir "per què ens estem matant per dues pàtries que no són les nostres?". La guia ha dit "sí que pena" i ha canviat de tema; de les Malvines ni parlar-ne.
Aquesta zona de la Patagònia la van poblar els galesos, després que als espanyols els aniquilessin els indios teuelches al fuerte San José; uns quants galesos fa poc més de 150 anys van demanar als argentins que els deixessin poblar aquesta terra erma i sense aigua, perquè n'estaven tips dels britanics i volien un país on no els emprenyés ningú. Per això els noms dels pobles són galesos i encara en queden uns quants que parlen gaèlic i fan el té a les 5 (això sí) com els britànics.
Demà toquen pingüins. Seguirem informant.
La Miskita em va dir que això de Puerto Madryn era com a Lloret. Doncs no tant, és un poble turístic, però -com tot- amb un regust anys 60 molt agradable i a més s'hi jala molt bé; ahir uns calamars a la veneciana i un pejerrai (una mena de llusset) i avui un cordero patagònico que deunidor. Puerto Piramides, que està al mig de la península (parc natural protegit i Patrimoni Natural de la Humanitat de la UNESCO) és més hippi però avui no els hi venia la llum fins a les 11. Ja està bé doncs que la Vero em busqués l'hotel a Lloret.
Per cert això de la UNESCO està molt ple. Les catarates d'Iguazú, la Península Valdés... les muralles de Tarragona, la Patum. No sé no sé si ens hi col·locaran els castells.
El avistaje doncs ha estat entretingut en una barqueta que bellugava molt i a on més d'un "ha tornat la pela" i hem vist algunes balenes molt grosses amb el ballenato al costat. Val a dir que són lletges com una mala cosa, negres i amb unes crostes blanques que és on s'hi enganxen els bitxos que viuen damunt la seva pell en pla paràssit. També hi ha orques, aquestes més petites elegants i més cabrones (ataquen i es mengen els elefants marins, tan monos ells) però no n'hem vist cap. A la barca n'hi havia uns que portaven dos nens (un que tot just tenia un any) que s'ho han passat d'alló més malament i un parell d'italianes rosses que entretenien força al personal entre balena i balena i m'han recordat dues altres rosses que feien furor aquesta temporada a les places castelleres de Catalunya.
Avui era el dia de la Constitución, no? Doncs per parlar de política li he recordat a la guia l'anècdota de la guerra de les Malvines: en un camp de batalla hi havia un soldat britànic parlant en galés i a l'altre front un soldat argentí que també parlava en galés i es van trobar i van dir "per què ens estem matant per dues pàtries que no són les nostres?". La guia ha dit "sí que pena" i ha canviat de tema; de les Malvines ni parlar-ne.
Aquesta zona de la Patagònia la van poblar els galesos, després que als espanyols els aniquilessin els indios teuelches al fuerte San José; uns quants galesos fa poc més de 150 anys van demanar als argentins que els deixessin poblar aquesta terra erma i sense aigua, perquè n'estaven tips dels britanics i volien un país on no els emprenyés ningú. Per això els noms dels pobles són galesos i encara en queden uns quants que parlen gaèlic i fan el té a les 5 (això sí) com els britànics.
Demà toquen pingüins. Seguirem informant.
Però, tot i que sense fer soroll, he anat legint tot el que has escrit (que no és poca cosa...) i m'ho he anat apuntant; és que jo als 50 vull ser com tu, per poder fer un viatge de dos mesos a algun lloc on sense conèixer a quasi ningú em surtin amics de sota les pedres.
Així que, aquí estic, expectant de rebre el nou relat del viatge, sota el títol "l'aventura amb els pingüins" (o, venint de tu, "converses amb els pingüins"). Per cert, realment són tant lletges les balenes??
Una abraçada molt gran! Salut i molta màgia!
Doncs els pingüins no m'han dit res, són simpàtics i amables i sorpren veure'ls al mig d'una estepa semideserta passejant-se en mig de milers de turistes que gauirebé hi ensopeguen... quan sempre tels has imaginat a sobre el glaç del pol nord. Doncs no els d'aquí són pingüins de calor.
Tot va bé carinyo i estic molt content de rebre senyals de la gent que em guaita (que sé que són milers, encara que no diguin res) i de tant en tant alguna sorprenent de gent que no conec com aquest Robert d'aquí sota...
Com va la preparació de la Gal·la Canallesca? Explica-m'ho tot i fes propaganda del meu bloc tot i excusant la meva no presència que segur que es notarà, je je.
I dona records al Boza, que tan internautic ell encara no m'ha saludat (al bloc, ésclar).
I també a l'Àlex. I el més gros per tu. Valen guapa?
Fins aviat.
E.T.
http://www.bbc.co.uk/cymru/tramor/straeon/pata-x.shtml
M'ha sorprés molt tota la història aquesta dels gal·lesos que ara aquí són una peculiaritat turística més, de la que destaquen el bé que es van entendre amb els indígenes (els noms o són gal·lesos o són tehuelches) que quedaven després de que els argentins els aniquilessin en la guerra del desert. Abans però els tehuelches es van carregar la guarnició espanyola al Fort San José.
És curiós però tothom parla de gal·lesos no de britànics o d'anglesos... mentre que un ha d'anar aclarint que ve d'Espanya encara que sigui català de Barcelona. Fins i tot quan expliquen que va venir la lady Dy diuen que ho va fer per ser Princesa de Gal·les.
I dos aclariments: el gal·les i el gaèl·lic (d'Irlanda) són la mateixa llengua?
I, com has trobat el meu bloc?
Aclariment segon: no n'estic segur. Passejava per VilaWeb.
Moltes gràcies Robert pels aclariments filològics. Ja veus passejant per l'Amèrica hipana aprenc coses sobre les llengües oprimides europees. Avui he seguit descobrint coses dels gal·lesos d'aquí i és al·lucinant, sobretot el bon rotllo que van fer amb els indis tehuelches, per alló de que els dos se sentien putejats i perseguits.
Visca l'infopista de Vilaweb !
I el tema gal·lesos impressionant, no només per com els veneren sinó perquè avui en un museu del tema, l'única referència als "altres colonitzadors" era la frase: "españoles crueles !"
Aneu-me seguint que no pagueu els hotels i em feu molta companyia.
Ptnts.
X.
Et segeixo molts dies, però no sé ni que dir-te....ho dius tot tu i jo nomès miro i llegeixo, estic bocabadada!!!!no em portis una balena grossa per favor, si de cas una de miniatura....o millor un pingui, m'agraden més. Una abraçada i disfruta, fins aviat. ISABEL
Em va escriure l'Olga, em va fer il·lusió.- Dòna-li records, alguns dies no tinc massa temps d'internet i no puc contestar tothom. Però seguiu xafardejant i fent cu-cut.
Ptns.
X.