"Una manifestació ha aconseguit situar per unes setmanes el dret a decidir en el centre del debat polític, com a símptoma de que si es fa la feina ben feta el dret a decidir pot ser el centre del debat polític, la centralitat política no es fixa, no està permanentment ni en l’eix esquerra-dreta, ni en el Catalunya-Espanya, es mou sempre i moltes vegades és producte de les tramuntanades que venen de la meseta, hem de trobar la calma de la mobilització permanent, no podem funcionar només a base d’emprenyades ara de la ministra, ahir de l’Aznar."
De La virtut del dret de decidir, de Camil Ros [bloc], secretari general d'UGT a Girona
De La virtut del dret de decidir, de Camil Ros [bloc], secretari general d'UGT a Girona
Cap protesta efectiva. Cap convocatòria de res. Res de Res. Quan el seu conseller delegat (perque UGT és un empresa, que no fa res, però és una gran empresa pels milers de persones que cobren sense fer absoluitament res productiu i res de sindicalisme per als treballadors i per als aturats) a Catalunya, J.M.Alvarez, a més, fa ostentació publica, sempre que cal, de que estan al servei del Psoe, i del Psoe-Psc, i de la ministra de les catenàries espatllades Sra. Alvarez -seran familia del Pepe-?, i ningú piula, en són complices actius. I si cobren, encara més.
No es pot contentar a tothom, per tenir el cul ben llogat i amb opcions de llogar-lo a un altre lloc. Em mmolt bé -m'importa un zero- que hagi volgut ser candidat a candidat a candidat a la llista tancada del psc-psoe a Girona i , pel que sembla, ha fracassat.
Però no es pot, quan un cobra i no piula- donar lliçons de res.Publicament.
I esmentar, simultàniament, dos personatges tant diferents, socialment i nacionalment, en intel.ligència i en capacitat, en coherència i en sacrifici, en treball i en rigor, com Josep Pallach o Josep M. Alvarez-UGT resulta escandalós si trampòs.
Josep Pallarch va treballar sempre. Sempre. Mai va deixar de treballar, com un treballador, amb el seu cap i les seves mans com a capital.I sempre va tenir temps, a més, per a fer grans coses. I mai, mai, mai, mai, va veure bé que cap treballador català s'afiliès a cap partit polític o a cap organització sindical amb els centres de decisió finals fora de Catalunya.
Teniu problemes a la UGT? doncs marxa.Torna d'on vingueres. O busca't una feina, com fem milions de persones.
Però no tens categoria moral per a donar lliçons ni consells polítics a ningu, en public. Privadament, cadascú sabrà. Però qui tria voler donar una imatge publica, ha de tenir el sostre ben transparent. Perque la transparència arriba.
Ho sento, però dedica't a catalanitzar i sobiranitzar la UGT, si en tens ganes, que prou feina tens.
Aquest paràgraf vist al teu bloc és una mica pitxatintes:
"Construïm història: el metall històricament sempre ha liderat a modernització del sindicalisme català, quan la UGT va tornar de la negre nit del feixisme, el metall va tenir un paper clau, ara fa 17 anys que encapçalats pel metall en la persona Josep Maria Alvarez, la UGT de Catalunya va iniciar el seu procés d’obertura i pluralitat que l’ha situat com a una de les organitzacions més importants de la societat catalana."
Cult a la personalitat del Pepe Alvarez. Pluralitat a la UGT? ningu l'ha vist.
Imaginacions i propaganda teva, Camil.
Res, de Res, de res.
I com molt bé saps, hi ha sindicalisme nacional català, i no nomes una opció. Que no t'assegurin un bon sou es una altra cosa. Però fer sindicalisme nacional català se'n fa. I se'n pot fer. I la UGT es una de les crostes que impedeix el seu desenvolupament .