Com tothom sap, va ser detingut el propietari i director d’una cadena de clíniques on es feien avortaments il·legals –fora del termini legal- per ordre de la jutgessa que s’encarrega del cas. No se si aquest metge contribuïa d’alguna altra manera a la salut del gènere femení.
No deixaria de ser un succés mes, si no fos perquè la seva actuació fora de la llei havia esta denunciada diverses vegades, filmada i investigada, denunciada, aquí i a l’estranger, i essent això públic i notori, a pesar del precedents i les sospites de delicte, el servei d’inspecció sanitària de la Generalitat de Catalunya, havia trobat únicament material per imposar-li una sanció de 3000 euros, per irregularitats administratives.
Les actuacions de les clíniques de Morin estaven essent seguides per els Mossos, a instàncies judicials, sense resultats que permetessin fonamentar la imputació de delictes.
Fins que en un moment, la jutgessa decideix apartar els Mossos de la investigació i encomanar-la a la Guàrdia Civil.
Es aleshores, i no abans, quan sembla que s’obtenen indicis fefaents que alguna cosa molt gruixuda esta passant i la jutgessa i la fiscal -dues dones- decideixen que s’ha d’actuar immediatament i es produeix el registre als establiments...”sanitaris”
Transcendeix sense desmentiment que s’hi troben informes falsificats, -molt ben falsificats- personal no qualificat realitzant tasques mèdiques, una xarxa comercial -d’abast espanyol i europeu al menys- que venia “solucions finals” a 1000 euros per mes de gestació extra, maquinaria de triturar -què?- connectada als desguassos, i material suficient com per acusar a Morin i la seva colla de ser una trama organitzada regentant un negoci d’avortaments il·legals.
En aquests moments, al menys una quinzena de dones que figuren als registres de les clíniques avortistes han estat cridades al jutjat per declarar i se les ha advertit que la seva declaració seria com a imputades –legalisme que vol dir que tenen dret a mentir en la seva defensa- i a la vegada s’ha codificat la seva identitat real de manera que no pugui transcendir. És això una discriminació ”positiva” respecte a altres presumptes delinqüents?
Hi ha en aquest cas, una pesada flassada de silenci còmplice per part de significades feministes i una inexplicable malaptesa del Departament de Marina Geli, que no va saber o voler, trobar o posar, els mitjans per impedir un delicte continuat que era “vox populi” aquí i a tota Europa. A la lliberal Holanda acaben de detenir a una de les dones que va anar a avortar a Barcelona, segurament perquè la moral calvinista pot ser ample, però no laxa, i aquí és laxa i a més, sectària.
A tot això, el PP denuncia públicament que en una web oficial de la Generalitat –mireu-la amb atenció que hi ha mes coses- es recomanava una de les clíniques imputades, Ganimedex, i encara avui no l’han tret de la llista.
Des del meu observatori dedueixo que per part dels elements progres i el lobby feminista que envolta als que tenen les palanques del poder al govern de Catalunya, es pensa que la llei sobre l’avortament es va quedar curta, que el fructus ventris és una possessió exclusiva de la que el tragina, i que com a tal, les portadores ha de tenir poder absolut de decisió sobre la vida d’altri mentre no aleni la primera glopada d’aire exterior. Aquesta és la pretensió d’una part de l'influent lobby ultra-lila.
I aleshores surt la dreta, els reaccionaris, els e-cristians i els bisbes a denunciar, no solament que ells estan en contra de la llei d’avortament, sinó que els que han fet i aprovat la llei encobreixen als homes i les dones que delinqueixen saltant-se-la, cobrint-los amb un silenci espès i desafiant. I tenen raó.
Les batalles per la paternitat i la maternitat no son com antany ni una qüestió d’honor ni de família, son cada dia més episodis bèl·lics d’una altra guerra, de l’absurda i rancuniosa guerra de gèneres on les víctimes mortals son majoritàriament dones i fetus, i on homes i dones que som persones abans que tota altra cosa ens volen forçar a alinear-nos amb els depredadors del valors humans.
La vida i la veritat son dos d’aquests valors, i en aquest punt d’encontre, homes i dones que no ens deixem emportar per consignes ni temem el pre-judici de la correcció política ni la condemna del feminisme demagògic, anirem junts, espero, per cantar les quaranta a qui ho mereixi.
On és molt diligent la justícia espanyola i no escatima mitjans és en la persecució obsessiva del català; pensa que apliquen l'antiterrorista als nins de 14 anys que demanen l'etiquetatge en català. Si no hi ha delicte se l'inventen, com van fer tancant l'Egunkaria i d'altres publicacions. De llibertat política no n'hi ha gens. I quan ho fas notar, et diuen que cardis tant com vulguis o que et canviïs de sexe. Això i la droga és el que han fomentat perquè no reclamem.
Haurem de tocar fons i començar des del zero. Si fóssim independents amb els polítics que tenim, no aclariríem res. Han convertit la nostra vida en una merda. Tot ho han empastifat.
L'HODROAVIÓ APAGAFOCS