A llegir, que si no rebreu de valent
Abans es repartien els petits càstigs físics a tort i a dret, a casa, a l'escola i per tot arreu. La canalla anàvem de bòlit, sortejant obstacles en aquesta selva de petites agressions. Ara tot això sembla molt lluny, però tots els que passen dels quaranta saben de que parlem. Els pares, mestres o urbans, no es privaven d'arriar-nos un mastegot per corregir la nostra conducta. Anem doncs per feina, que encara rebrem.
.....................zZ LA QUARTERA DELS |
- MASTEGOT = Es repartien forces mastegots. El mastegot feia plorar doncs era dolorós de mena. Es propina amb la ma oberta dirigida amb força a la part baixa de la galta agafant una mica de coll. També es diu popularment "bufa", tot i que aquesta és de menys intensitat i dirigida al centre de la galta. Crec que podria ser sinònim del "bandau" o del "mandau", mots que ens aporta l'amic Joan Vidiella de Vinyols i els Arcs, al Baix Camp. Aquesta mena de maltractes estan tots dirigits a la part de davant de la cara. El "carxot" més dirigit a la zona de l'orella, es semblant al mastegot. Per aquí a baix, també en diem mastegot, al mos de menja que es remena per la boca i no s'acaba d'empassar. "Si no t'empasses el mastegot, té n'arriaré un de debò". Tots aquests martiris infantils eren aplicats d'un en un o en sèries repetitives. Hi havia mastegots d'anada amb la palma de la ma, i de tornada, aquest darrer conegut com a "revés". En sabeu algun altre ???
- CLATELLOT = És evident que el clatellot, ens mima el clatell de forma sobtada. Una bona clatellada descriu un moviment ascendent des de la part baixa de coll cap amunt. El "carxot" seria semblant, però diria que intenta tocar la part alta del rera cap, cap a la coroneta. Molt similar al "vendallot" o el "castanyot" que també castiga la part de darrera del crani de l'infant. I a valtros que us feien ???
- ESTOMACADA = Estomacar vol dir més o menys apallissar. La patacada és al cul de la criatura, però l'estomacada reparteix els cops per galtes, clatell, i gluti de forma diversa, tot depèn de la creativitat de l'agressor. També en diem "estarrufada". Com ens apunta el Joan, la "tunda" o la "zurra" vindrien a ser un repertori de cops diversos de tota mena. Hi ha més noms ??? Vinga canteu-la, ara toca.
- PALMETADA = Aquesta és molt de Reus. Especialment coneguda pels que varem ser instruïts en aquelles escoles privades, rònegues i fosques, dalt de pisos del centre. Amb uns mestres amargats de la vida, enfadats amb el món. Amb poca traça i pèssims educadors. No s'aguantaven ni la seva ombra. Feien malament la seva feina i eren incapaços de sentir pietat pels infants. La palmeta a la meva època era una regla llarga i plana de fusta. Havia agafat el nom d'una branca pelada de palma, que feia anys es feia servir per assenyalar la pissarra o el mapa. En tot cas, la palmeta servia per clavar cops a la ma estesa o "palmeta", o bé a la punta dels dits posats en pom. Les palmetades les feien comptar en veu alta, i si t'equivocaves tornaven a començar. Quina colla de sanguinaris que hi havia a les aules. Eren altres temps. Hi havia una rumor no comprovat, que si et fregaves la palma de la ma amb un gra d'all, la palmeta és trencava. Jo vaig trencar-ne un parell, sense alls ni res. I a valtros què ???
Aquest post està dedicat al Joan Vidiella que segueix cada setmana la nostra Quartera dels Mots Perduts. És per tu i tota la teva família. Us animo a tots a dir-hi la vostra. A la resta de l'article tenim la descàrrega del www.verbalia.com. Apa a fer córrer la consueta.
- Lo Consueta de Reus.
POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
Clica aquí: 
www.verbalia.com
Benvinguts al portal verbívor que s'actualitza diàriament.
Dilluns 17, la fauna ret homenatge verbívor un programa de la TV italiana dels anys 60.
Dimarts 18, per continuar en el to mediàtic, el noticiari es fa ressò de l'inici del programa concurs de to lingüístic El Bocamoll, amb Espartac Peran, cada dia a TV3 abans del TN Vespre. A l'espera del retorn de Caçadors de paraules, el Bocamoll ve a unir-se a les seccions mediàtico-verbívores d'Enric Gomà (les "Quatre paraules" setmanals a La tarda de BTV amb Elisenda Roca i Adam Martin), Ramon Solsona ("La paraula del dia" a El món de RAC1 amb Jordi Basté), Pau Vidal (les diàries -o noctàmbules- "Vidàliques" a El Cafè de la República de Catalunya Ràdio amb Joan Barril) o Màrius Serra (els matiners "enigmàrius" a El matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas).
Dimecres 19 a la secció "Què hem de veure", coordinada per l'editora de verbalia.com Anna Ferrer, oferirà una nova imatge xocant.
Tanquem el fòrum magdalenístic Partia?, n'obrim un de nou de Paronomàstics i us recordem que durant tota la temporada podeu aportar rodolins al fòrum Verbauca: l'auca de Verbàlia.
El nou fòrum va de malsonància:
La notícia ha delectat tots els lectors de publicacions gratuïtes. Un ciutadà català anomenat Antonio Bandín Moreno va rebre una carta de Gas Natural a nom d'Antonio Gilipollas Caraculo. L'home es va indignar, òbviament, i va formular una queixa pública que va suscitar les disculpes immediates de l'empresa gasista. L'afer fa ferum de gamberrada, però ens ha fet pensar en una eina informàtica que algunes grans empreses tenen per intentar evitar malentesos desagradables amb la seva clientela.
No només es tracta de filtrar els insults directes, sinó que sovint es fila més prim. La Caixa, per exemple, té una eina que avisa per pantalla a qui està entrant les dades d'un client si el cognom que tecleja s'acosta sospitosament a alguna paraula malsonant que es pugui perpetuar en la correspondència futura amb el client. Els dos exemples que ens ha donat el nostre (secret) informador són dos cognoms ben usuals: Marimon i Cabré. Com que Marimon, amb un sol canvi de lletra, remet a "maricon" i Cabré a "cabró", tots dos cognoms provoquen una alerta preventiva en el programa. Posats a batejar-los verbívorament, constatem que són dos paronomàstics: dos llinatges parònims d'un mot malsonant. I això és el que us demanem, més paronomàstics com Marimon o Cabré. El millor missatge rebrà un exemplar de Viatge a l'origen dels insults, de Joan Avellaneda per gentilesa de l'editorial Ara Llibres i la llibreria virtual llibres.com.
Pel que fa al fòrum Partia, entre una trentena d'adaptacions a la llengua viperina de Magdalena Álvarez, guanya el missatge de Martap:
# Fa de mal dir...
...traduït al castellà seria "hace de mal decir", i per tant converteix el sentit dubitatiu de l'expressió en una maledicció amb totes les de la llei.
(El meu suport cap als companys a qui cada matí els passa pel cap aquesta expressió quan pensen a quina hora arribarà el tren)
martap
03/12/2007 11:37
Rebrà un exemplar de L'humor en el treball, edició d'Amadeu Viana per gentilesa de la Universitat de Lleida i de la llibreria virtual llibres.cat.
Els altres missatges destacats vénen signats per karmina, Antoni, Carles Serret, APC, Ció R. i jms:
# Leni, mira el que dius...
Si usem els sinònims de "partir" i "doblar", tenim:
¡Antes DIVIDÍA que MULTIPLICÁ!
karmina
25/11/2007 13:25
# Neteja't els cargols
A la Maleni li podríem recordar que es netegi els cargols ("límpiate los caracoles") perquè no l'aguanta ningú ("a tí no te aguanta ni quién") ja que tots els dies ("día si, día no y el de en medio") seguim amb els problemes d'infraestructures. Que ja ens fa fàstic aquest tema ("nos hace venir repelucos"), ella que remena les cireres ("que lo mangoneas todo") i no perquè ho digui ella està tot dit ("lo dices tu, santa palabra!") que no deixes d'enraonar i fer-te el pinxo ("no dejas parar la sin hueso") i a veure si ens escoltes el que diem ("ponte la trompetilla") que som molts els que patim ("somos cientos y la madre" y "no plato de segunda mesa"). Per molta gràcia andalusa que tingui ("Tiene tirilla la niña y la gracia en el aguijón").
08/12/2007 09:45
# A la ministra bocamolla
Jo li dedicaria una frase feta que encara s'empra a la Terra Alta:
"Olla vella només bull forats".
Salutacions cordials.
Carles Serret
25/11/2007 16:47
# Ara li fan el mànec...
Això és el que em deia l'àvia quan, de petit, demanava l'impossible o provava d'enganyar-la. Volia, per exemple, una moto, un cotxe, un avió, anar als cavallets... o li prometia que faria els deures si em deixava veure la tele... I l'àvia, quan no podia ser, o quan no em creia, invariablement em deia: "Sí home: ara li fan el mànec".
En fi: que volem l'AVE? Magdalena ens dirà "sí hombre: ahora le hacen el mango". O que la Magdalena ve i ens diu que tot anirà bé? Nosaltres li direm " sí, home: ara li f...", i així fins l'infinit.
APC
23/11/2007 12:14
# La caganera absent
He passejat una mica per la Fira de Santa Llúcia i, contra el que esperava, no hi he vist cap Malena caganera. Però ja en sé el motiu. Per fer la seva feina el caganer s'ajup i ella ja ho va deixar ben clar "antes partía que doblá". Ho deu fer d'empeus. Qe li vagi de gust.
Ció R.
13/12/2007 00:06
# Home ...! Un de ben trobat ...
Als inicis del transport ferroviari, es veu que els nostres rebesavis s'encomanaven a tots els sants. Es féu popular la dita :"Quan hagis d'agafar el tren, primer has de fer testament".
En andalús es podria rellegir com "¡Con el tren la que he liao ! Tengo el testamento partío y doblao".
jms
02/12/2007 20:56
Verbalia.com
El país dels verbívors
Des del 20/02/2002
Ideat per Màrius Serra
www.mariusserra.cat
Amb la col·laboració de Beatrice Parisi i Rafael Hidalgo
I l'edició d'Anna Ferrer
.png)
.png)
