La setmana passada comentava aquí mateix que una cosa és Espanya i els espanyols i una altra -ni pitjor ni millor, diferent- som nosaltres. I la vida de cada dia en va plena, d'exemples d'això.
Sense anar més lluny, tota la parafernàlia del Nadal. No sé si us hi heu fixat que a Espanya celebren "las Navidades", "la Nochebuena", "la Nochevieja" i "el Dia de Año Nuevo". Aquí, en canvi no. (n'hi ha més)
Ho dic perquè alguns dels nostres il·lustres comunicadors -avui no diré noms de cap cadena, que m'he llevat fluix de memòria- per aquestes èpoques solen etzibar-nos uns esgarrifosos: "I aquests Nadals com els celebrareu? Doncs passarem la Nit Bona a casa dels pares, la Nit Vella amb uns amics i l'Any Nou solets a casa".
I resulta que no, tu. Que a Catalunya no celebrem cap ni una d'aquestes coses estranyes i estrangeres. Celebrem el Nadal, la Nit de Nadal, la Nit de Cap d'Any i el Cap d'Any respectivament.
