ET VAIG SEGUIR...Et vaig seguir darrere els murs
que resguarden els mots no dits:
la nit sap l'adreça del niu
on encens el flam de l'ofrena
dels teus enganys de joventut.
La torre blava de flors negres
t'acull com a àngel abatut
que bat les ales dins la cendra:
la roseguen els rat-penats
devoradors de la solitud
d'aus perdudes a la ciutat.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)
que resguarden els mots no dits:
la nit sap l'adreça del niu
on encens el flam de l'ofrena
dels teus enganys de joventut.
La torre blava de flors negres
t'acull com a àngel abatut
que bat les ales dins la cendra:
la roseguen els rat-penats
devoradors de la solitud
d'aus perdudes a la ciutat.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)
El secret d'allò no explicat a ningú, vivències que ens preserven. Has entès el poema de la manera que jo el pensava. A reveure!