Victor |
dilluns, 17 de desembre de 2007 | 19:13h
Sabem de sobres que socialistes i populars tindran sentit d’Estat; del seu Estat. Ara ens toca saber si Esquerra i Convergència en tenen. Sentit nacional sabem que hi és. Ens falta una passa més. Ens cal sentit d’Estat.
Entre notables cercles polítics i econòmics de l’Estat comença a fer fortuna el discurs que parla de la necessitat d’acord entre els dos grans (sic!) partits espanyols per fer front als grans reptes -diuen- que ha d’assumir l’Espanya del segle XXI.
No cal que els digui que quan es parla de grans reptes per Espanya s’acostuma a voler dir què cal fer perquè Espanya continuï sent una, centralista i monolingüe (amb els matisos de tarannà que calgui segons qui sigui l’emissor però amb la coincidència sobre l’essència jacobina de l’Estat). Res de nou a comentar, doncs.
O sí. Perquè diríem que l’escenari polític en què ens trobem instal·lats té algunes diferències notables a les que es vivien fa dues o tres legislatures. D’una banda tenim instal·lat pràcticament en totes les esferes de poder un sol partit, el socialista, i, de l’altra, tenim Convergència a l’oposicio i Esquerra governant.
No són dues circumstàncies menors. En primer lloc perquè l’erosió pròpia del governar fa que els socialistes vulguin contrarestar, a dia d’avui, amb polítiques més centralistes i unitàries que són les que poden fer la competència al Partit Popular. I el fet que que Esquerra governi en coalició amb els socialistes i que Convergència sigui a l’oposició minimitza la capacitat d’elaborar propostes polítiques majoritàries des de la praxi política catalana.
És en aquest punt on, per una vegada, voldríem recomanar que el nacionalime i l’independentisme català prenguessin la iniciativa tot mostrant el seu potencial polític abans que acords puntuals o estables entre les dues principals forces polítiques espanyoles demostrin tot el seu poder i tota la capacitat que el sistema polític espanyol els permet i els ofereix.
Fa temps que algunes veus alerten de la possibilitat que en una legislatura propera no sigui possible un bloc nacional al Parlament català. A aquesta circumstància hi podem afegir la possibilitat que un acord majoritari a les Corts espanyoles redueixi més encara el migrat espai polític català tot minimitzant el pes polític de les forces nacionalistes basques, gallegues i catalanes.
No cal que els digui que quan es parla de grans reptes per Espanya s’acostuma a voler dir què cal fer perquè Espanya continuï sent una, centralista i monolingüe (amb els matisos de tarannà que calgui segons qui sigui l’emissor però amb la coincidència sobre l’essència jacobina de l’Estat). Res de nou a comentar, doncs.
O sí. Perquè diríem que l’escenari polític en què ens trobem instal·lats té algunes diferències notables a les que es vivien fa dues o tres legislatures. D’una banda tenim instal·lat pràcticament en totes les esferes de poder un sol partit, el socialista, i, de l’altra, tenim Convergència a l’oposicio i Esquerra governant.
No són dues circumstàncies menors. En primer lloc perquè l’erosió pròpia del governar fa que els socialistes vulguin contrarestar, a dia d’avui, amb polítiques més centralistes i unitàries que són les que poden fer la competència al Partit Popular. I el fet que que Esquerra governi en coalició amb els socialistes i que Convergència sigui a l’oposició minimitza la capacitat d’elaborar propostes polítiques majoritàries des de la praxi política catalana.
És en aquest punt on, per una vegada, voldríem recomanar que el nacionalime i l’independentisme català prenguessin la iniciativa tot mostrant el seu potencial polític abans que acords puntuals o estables entre les dues principals forces polítiques espanyoles demostrin tot el seu poder i tota la capacitat que el sistema polític espanyol els permet i els ofereix.
Fa temps que algunes veus alerten de la possibilitat que en una legislatura propera no sigui possible un bloc nacional al Parlament català. A aquesta circumstància hi podem afegir la possibilitat que un acord majoritari a les Corts espanyoles redueixi més encara el migrat espai polític català tot minimitzant el pes polític de les forces nacionalistes basques, gallegues i catalanes.
Sabem de sobres que socialistes i populars tindran sentit d’Estat; del seu Estat. Ara ens toca saber si Esquerra i Convergència en tenen. Sentit nacional sabem que hi és. Ens falta una passa més. Ens cal sentit d’Estat.
