Zapatero i els cafès a 80 cèntims. El sou de Rajoy. L'autèntic nom de Carod, aquí i a la Xina. El cole dels nens de Montilla. Artur Mas tenia ahir un repte difícil, com era superar la col·lecció de 'perles' que va deixant el programa "Tinc una pregunta per a vostè" al seu pas per la surrealista vida política que vivim.(seguir llegint)
Sembla que el titular és que Artur Mas serà independentista quan no s'hi senti sol, i per no sentir-se'n necessita dues terceres parts dels catalans. No trobo incorrecte el seu raonament (malgrat discrepar-ne); és legítim no conformar-se amb una majoria d'un 50,01% que es perdi l'endemà de la independència per culpa del malaurat accident d'un autocar carregat de patriotes, i un nou referèndum que ens faci tornar a Espanya als dos dies.
El que em va saber greu va ser no poder aparèixer per la porta de l'estudi com el fantasma del passat dels contes de Dickens, arrabassar-li el micro al pescador que ja no recordo què preguntava, i plantar-li entre cella i cella la meva pregunta: "senyor Mas, i avui, ¿vostè treballa per a què les dues terceres parts dels catalans pensin què?".
Això és el que realment em preocupa, perquè el cafrisme del periodisme en aquest país es limita a burxar amb la pregunteta "què votaria?", "què li semblaria?", "què li agradaria?". Totes elles de molt fàcil escaqueig, simplement recorrent a un futur hipotètic que, com tots els futurs, avui no hi és.
No, senyors, periodistes, superin ja la fase de quan feien el diari escolar, i donin per fet que la resposta de Mas ja la coneixen. Donin un pas més: "Senyor Mas, vostè ja ens ha dit que treballa molt i ens ho creiem, perquè no sembla mala persona. Ens ha dit que els socialistes no tenen un projecte de país i ens el creiem, perquè és evident. Ens ha dit que aspira al màxim de sobirania per a Catalunya i ens el creiem, perquè si no, no encapçalaria el partit que encapçala. Digui'ns: ¿vostè treballa per a que algun dia dues terceres parts dels catalans votin a favor de la independència?"
I si la resposta és 'no', la meva repregunta: "I a què espera per començar, si és això el que voldria?" Si la resposta és 'sí', "aleshores, què fa donant suport al senyor Duran?".
Jugar a ser independentista té aquestes coses, o t'ho creus o no t'ho creus.
El que em va saber greu va ser no poder aparèixer per la porta de l'estudi com el fantasma del passat dels contes de Dickens, arrabassar-li el micro al pescador que ja no recordo què preguntava, i plantar-li entre cella i cella la meva pregunta: "senyor Mas, i avui, ¿vostè treballa per a què les dues terceres parts dels catalans pensin què?".
Això és el que realment em preocupa, perquè el cafrisme del periodisme en aquest país es limita a burxar amb la pregunteta "què votaria?", "què li semblaria?", "què li agradaria?". Totes elles de molt fàcil escaqueig, simplement recorrent a un futur hipotètic que, com tots els futurs, avui no hi és.
No, senyors, periodistes, superin ja la fase de quan feien el diari escolar, i donin per fet que la resposta de Mas ja la coneixen. Donin un pas més: "Senyor Mas, vostè ja ens ha dit que treballa molt i ens ho creiem, perquè no sembla mala persona. Ens ha dit que els socialistes no tenen un projecte de país i ens el creiem, perquè és evident. Ens ha dit que aspira al màxim de sobirania per a Catalunya i ens el creiem, perquè si no, no encapçalaria el partit que encapçala. Digui'ns: ¿vostè treballa per a que algun dia dues terceres parts dels catalans votin a favor de la independència?"
I si la resposta és 'no', la meva repregunta: "I a què espera per començar, si és això el que voldria?" Si la resposta és 'sí', "aleshores, què fa donant suport al senyor Duran?".
Jugar a ser independentista té aquestes coses, o t'ho creus o no t'ho creus.
Merci, Ferran!!!
1/vol dir que si ho demanen el 55%, els ignorarà en favor del 45%?
2/i ell com a dirigent de CiU, en quina línia pensa anar? o declara que CiU anirà allí on bufi el vent? perquè una cosa és dir que no faràs el pas fins que hi hagi un clamor popular i l'altra dir que no penses actuar com a polític i líder simplement perquè estàs en CONTRA que algun dia s'arribi al 60% o que, en tot cas, no penses treballar-hi en aquesta direcció.
No deixem que repeteixi aquesta argumentació sense rèplica. Que es mulli. Tots ho necessitem.
La segona és la clau, em sembla a mi.
Gràcies per tots els comentaris!!
o ens ho creiem, o no ens ho creiem.