Aquesta setmana vaig de bòlit. Em passo el dia tancada en dos metres quadrats muntant vídeos. M'estic quedant sense vista i sense esquena. Vull un llit i un massatge! I a sobre ve Nadal.
[...]
[...]
Només tindré dissabte al matí per anar a fer les compres. Ha ha, "les compres". De fet, no en faré gaires. Un regal per tu - seré original? -, el de l'amic invisible/tió de la colla, i un per casa. Sí, aquest any faré un regal comú per tots cinc. (Com si altres anys n'hagués fet gaires, també!). Com que passarem el Nadal "aïllats" a la Pobla de Lillet, compraré algun joc que ens distregui les estones.
Aquests dies tindré els sentiments dividits. Una part de mi no vol anar a passar el Nadal allà, i ser lluny de tu i haver de renunciar a sortir de festa tres dies seguits. Una altra part de mi té ganes de passejar per la Pobla - que nevi, que nevi! - i tornar-me a barallar amb mons germans, que últimament coincidim tan poc, que ni això fem!
El meu avi em dirà que cada cop el vaig a veure menys sovint, i li diré que vaig enfeinada. Me germana m'explicarà històries de les seves, que si la feina, que si un ex per aquí i una vella amiga per allà, i li diré que no s'amoïni tant per les coses, que a la vida s'ha de ser feliç. Mon germà em tocarà el que no sona fins que em cabregi i foti quatre crits, i als cinc minuts tornarem a riure (al·lot, "això és es colmo!"). Som com canalla. El meu avi em preguntarà on treballo ara i, cridant - perquè és sord com una tàpia - li explicaré. A mitges. Perquè la cosa és tan precària que encara em dirà que sóc tonta, tenint dues carreres com tinc.
Admetré que mai guanyaré el meu avi al dòmino ni al 7 i mig. Li demanaré a me mare que m'escalfi les mans, ella que mai té fred. Compartiré el diari amb mon pare. Farem fotos del poble, que és molt maco - que nevi, que nevi! -, i ens donarem els regals en mà, perquè l'avi va llençar el tió al foc un dia que ens vam fer grans.
I així passarem les estones. És per això que vull comprar algun joc, que els vespres a la Pobla són freds i no ve de gust sortir gaire. Alguna recomanació?
Aquests dies tindré els sentiments dividits. Una part de mi no vol anar a passar el Nadal allà, i ser lluny de tu i haver de renunciar a sortir de festa tres dies seguits. Una altra part de mi té ganes de passejar per la Pobla - que nevi, que nevi! - i tornar-me a barallar amb mons germans, que últimament coincidim tan poc, que ni això fem!
El meu avi em dirà que cada cop el vaig a veure menys sovint, i li diré que vaig enfeinada. Me germana m'explicarà històries de les seves, que si la feina, que si un ex per aquí i una vella amiga per allà, i li diré que no s'amoïni tant per les coses, que a la vida s'ha de ser feliç. Mon germà em tocarà el que no sona fins que em cabregi i foti quatre crits, i als cinc minuts tornarem a riure (al·lot, "això és es colmo!"). Som com canalla. El meu avi em preguntarà on treballo ara i, cridant - perquè és sord com una tàpia - li explicaré. A mitges. Perquè la cosa és tan precària que encara em dirà que sóc tonta, tenint dues carreres com tinc.
Admetré que mai guanyaré el meu avi al dòmino ni al 7 i mig. Li demanaré a me mare que m'escalfi les mans, ella que mai té fred. Compartiré el diari amb mon pare. Farem fotos del poble, que és molt maco - que nevi, que nevi! -, i ens donarem els regals en mà, perquè l'avi va llençar el tió al foc un dia que ens vam fer grans.
I així passarem les estones. És per això que vull comprar algun joc, que els vespres a la Pobla són freds i no ve de gust sortir gaire. Alguna recomanació?
Ja veig que l'any que ve em tocara anar a la Pobla de Lillet, quin remei!
:@