josepselva |
dilluns, 31 de desembre de 2008 | 10:33h
Per acabar bé l’any, un relat curt dels que ara fa un any varen participar en el concurs de Relats en Català i fou publicat posteriorment en el llibre 100x100 Microrelats.
Amb permís de l’autor i sense que serveixi de precedent .
Voladura per erecció controlada
La Rosa estava ben enamorada d’en Manel, però.... en Manel era un volcà, i només li calien unes rebolcades ardoroses a les que seguia la sortida de la lava d’una forma imminent. En Manel era strombolià, dues sacsejades i lava fora, no hi havia què fer-hi.
La Rosa era hawaiana en qüestions de passió, havia d’obrir el cràter lentament, dolçament, i fluir liquida la lava entre corones de flors, sense fer muntanyeta, necessitava núvols de tardor i postes de sol.
Així doncs quan l’amor era apassionat l’una era a la Polinèsia i l’altre a Sicília, massa lluny per entendre’s.
El dia de fi d’any la Rosa comprà roba interior vermella, un tanga caladet per ella i uns sostenidors de pura gassa transparent que ho mostraven tot, amb el misteri excitant d’un mil·límetre per descobrir. A en Manel li comprà també un tanga vermell, masculí, amb un paquet ampli i bragueta amb cremallera. I un secret on fiava la seva sort
Era ja entrada la matinada quan es ficaren al llit i la Rosa es queda amb el nou modelet per a sorpresa d’en Manel. Que augmentà quan li regala el seu i se l’hagué de posar per complaure-la. El paquet s’ompli ràpidament, però el crater era ben fermat amb cremallera.
“Res de treure’s res més!, són les regles del joc”. I es llançaren en braços l’un de l’altre.
En Manel tenia els ous comprimits, el cul partit per un cilici que s’enfonsava a la carn, i el nap mossegat per unes dents metàl·liques. I abaixà la cremallera per alleugerir la pressió. Sols aconseguí obrir dos centímetres i la lava s’escampà sense arribar al crater hawaià que l’esperava. Mentre, el volcà de la Rosa creixia i creixia.
Fou la segona erupció, al cap d’uns minuts, la que feu volar els tangues fins al sostre i es consumà l’explosió del Krakatoa que enfonsà el llit.
Xavier Lamarca
La Rosa estava ben enamorada d’en Manel, però.... en Manel era un volcà, i només li calien unes rebolcades ardoroses a les que seguia la sortida de la lava d’una forma imminent. En Manel era strombolià, dues sacsejades i lava fora, no hi havia què fer-hi.
La Rosa era hawaiana en qüestions de passió, havia d’obrir el cràter lentament, dolçament, i fluir liquida la lava entre corones de flors, sense fer muntanyeta, necessitava núvols de tardor i postes de sol.
Així doncs quan l’amor era apassionat l’una era a la Polinèsia i l’altre a Sicília, massa lluny per entendre’s.
El dia de fi d’any la Rosa comprà roba interior vermella, un tanga caladet per ella i uns sostenidors de pura gassa transparent que ho mostraven tot, amb el misteri excitant d’un mil·límetre per descobrir. A en Manel li comprà també un tanga vermell, masculí, amb un paquet ampli i bragueta amb cremallera. I un secret on fiava la seva sort
Era ja entrada la matinada quan es ficaren al llit i la Rosa es queda amb el nou modelet per a sorpresa d’en Manel. Que augmentà quan li regala el seu i se l’hagué de posar per complaure-la. El paquet s’ompli ràpidament, però el crater era ben fermat amb cremallera.
“Res de treure’s res més!, són les regles del joc”. I es llançaren en braços l’un de l’altre.
En Manel tenia els ous comprimits, el cul partit per un cilici que s’enfonsava a la carn, i el nap mossegat per unes dents metàl·liques. I abaixà la cremallera per alleugerir la pressió. Sols aconseguí obrir dos centímetres i la lava s’escampà sense arribar al crater hawaià que l’esperava. Mentre, el volcà de la Rosa creixia i creixia.
Fou la segona erupció, al cap d’uns minuts, la que feu volar els tangues fins al sostre i es consumà l’explosió del Krakatoa que enfonsà el llit.
Xavier Lamarca
