Amb vista al març, el panorama és obert. De segur que el PP guanyarà al País Valencià, de segur que els socialistes no quedaran als 18 punts que van quedar al maig proppassat i també és segur que el PSOE no s'acostarà als populars tant com ho va fer al 2004- quatre punts escassos -. L'última certesa, derivada de la crisi exposada recentment, és que l'única de les 33 actes de diputat al Congrés que ara com ara no és en mans de PP i PSOE, al País Valencià, s'evaporarà. És més que complex que tot l'espai a l'esquerra dels socialistes puga revalidar, partit en dos, l'escó que aquests quatre anys ha ocupat Isaura Navarro. Fet i fet, el sector dominant a EUPV lluitarà fins a la fi per mantenir les sigles - cosa que no vol veure de cap manera Gaspar Llamazares, i els opositors a Marcos tenen clar que Navarro serà la seua cap de llista al Parlament espanyol.
Una crisi profunda, la d'EUPV, que és el principi de la fi del projecte federal d'Esquerra Unida. Que guanye o perda el PSOE les eleccions estatals tindrà efectes immediats al País Valencià, i de quina manera. Els socialistes encaren el congrés en què renovaran la seua cúpula amb la relativa pau que encomana ostentar el poder a Madrid o, a l’inrevés, reobrir ferides que semblaven tancades des de finals del segle passat. Al PP, n'hi ha que fins i tot fan volar coloms i no sols somien amb Mariano Rajoy a la Moncloa, sinó que fins i tot situen Francisco Camps a una hipotètica vice-presidència. En aquest cas, s'obriria el meló successor a València, on les jugades serien de tota mena. Rita Barberà, tot i que el temps l'ha temperada, potser encara aspira a presidir la Generalitat, i seria el moment oportú perquè tinguera relleu a un ajuntament que, en qualsevol cas, sembla colmar les seues aspiracions. Amb un Rajoy triomfant, i per molt que fos “un pres dels nacionalistes”, el PP tindria una ocasió d'or per fer canvis al País Valencià. Una manera d'eternitzar, encara més, un poder que de fora estant es presenta absolut.2007 ha estat l'any de la Copa de L'Amèrica, de la designació de València com a seu del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 (que als pròxims set anys, i començant pel 2008, acolliran els carrers de la capital del Túria), de l'aprovació de l'estadi del València CF (que a la dècada vinent acollirà una final de la UEFA Champions League i gràcies al qual el club de Mestalla podrà maquillar uns números rojos que fan por)... El 2007, l'any de la commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa, ha significat una passa més en la deriva del PP cap a una acció de govern sòlidament basada en els grans esdeveniments i en l'oblit tant de les fites clau de la història valenciana com dels sectors socials que defensen una major estima per la cultura pròpia. El 25 d'abril del 2007, de fet, el president Camps va optar per anar a jugar al tennis, mentre a les Corts tenia lloc l'acte institucional amb motiu del 300 aniversari d'Almansa. Un acte presidit per qui esgotava els seus dies com a president de la cambra valenciana, el zaplanista Julio de España. El 2007, Camps va volar per damunt de tot i de tothom, i des d'allà dalt veu els seguidors del cartaginer com si foren formiguetes. Amb una placidesa de qui transita pels núvols.
Fotos amb drets parcials penjades al Flickr. Es tracten de panoràmiques de carrers i places, així com de diversos esdeveniments tant de Llíria com del Camp de Túria.