Publicat per Albert Castany, el dia 20 de Agost de 2007, a les 10:55"
En un anterior escrit em preguntava si la notícia que el grup de rescat d'El Creixell havia hagut de pagar el transport dels gossos ensinistrats per cercar persones sota les runes dels edificis afectats pel terratrèmol del Perú era certa o l'havia somiat. Dons era del tot certa, unes imatges del cap de l'expedició des d'El Perú i un lector ho corroboren. Però no acaba aquí la cosa. A sobre els expedicionaris són tirotejats i no reben garanties per la seva seguretat per part del president del país. I l'ajut internacional no arriba tot al seu destí.
No m'ho creia, pensava que ho havia somiat. Però era cert. Un lector ha deixat un comentari al meu anterior escrit i em posa els preus dels bitllets. Que una companyia cobri els bitllets a un grup de voluntaris que van a salvar vides humanes és vergonyós, que vulgui cobrar per traslladar els gossos ensinistrats per cercar éssers humans vius sota la runa d'un edifici em sembla un acte inhumà. Que el govern espanyol no hagi fet absolutament res és d'una insensibilitat que ratlla l'insult. Però així són les coses, Iberia cobra per tot. La pela és la pela, i el negoci no es pot perdre de vista. Després diuen que els catalans som "pesseters", avars, jueus, insolidaris i no sé quantes coses més. Perquè ells son d'una generositat total, ja ho podeu veure. El pitjor de tot és que en altres ocasions i en altres països, altres companyies no els han cobrat el bitllet, tot un signe de solidaritat que no té la companyia espanyola per excel·lència.
Però aquí no acaba la cosa, qui més hauria d'haver fet és qui menys ha fet. Com sempre.
El govern peruà, al·legant les males comunicacions que hi ha amb la zona afectada reparteix aliments amb comptagotes i com si es tractés de donar de menjar a animals, segons es pot veure a les imatges de televisió. Un desgavell total que ja ha fet que aparegui més d'una notícia acusant al govern peruà de no repartir tot l'ajut, ni material ni econòmic, que ha rebut. Sembla ser que els ajuts van per als més rics de la zona. Això també sol passar en aquests països. Una actitud que, per més que es denunciï, no es canviarà peruà, amb la desgràcia aliena i la solidaritat dels demés, sempre hi ha qui fa negoci.
Aquí també. No cal anar al Perú. El Cònsol del país sud-americà a Barcelona ha demanat que tots els comptes que s'han obert en diferents entitats financeres catalanes s'agrupin en el compte que té el Consolat per tal de canalitzar els fons més ràpidament. El que no ha dit és cap a quina butxaca aniran més ràpidament. Posats a "sucar", suquem-hi tots, haurà pensat algú. És a dir, que les notícies diuen que l'ajut no arriba al seu destí per la desorganització del govern (o per la bona organització d'alguns responsables, segons es miri), i a sobre demanen que els donin els diners directament a ells aquí mateix! No haurien primer de rentar la mala imatge abans de demanar els diners? La veritat és que aquesta proposta sona a cínica.
Tornant als voluntaris catalans i els seus gossos, el menys preu que han rebut per part del president del país sud-americà és inqualificable. Com deia un dels seus membres, es paguen el viatge, fan una pila de quilòmetres, treballen de dia i nit, els tirotegen i, a sobre el president del país els diu que no els garanteix la seguretat.
El grup de salvament va ser tirotejat durant la nit mentre feia les seves tasques de recerca. Molt a prop de la zona hi havia el president peruà passejant entre els edificis enrunats, concretament davant de la catedral on va morir molta gent. El carrer era desert, només la comitiva oficial (aquests s'han de fer la foto sempre), membres de l'exercit (s'ha de garantir la integritat dels mandataris) i càmeres de televisió i periodistes (aquestes coses sempre van bé per la autopropaganda). El president es va topar de cara amb un voluntari català que li va explicar l'atac sofert. En saber que ningú havia pres mal, el polític va començar a divagar i a parlar molt per no dir res. Total que, segons el president, hi ha gent que a la nit no té res millor a fer que tirar trets "a l'aire" aprofitant que és fosc i d'altres resulta que disparen contra tot allò que es mou per por que siguin atracadors. O sigui que, mentre uns tenen armes per distreure's, altres no distingeixen entre un equip de salvament vestit amb roba de bomber treballant amb focus i una colla de lladres mal vestits que, en teoria, anirien a fosques. Tota una demostració de cinisme, senyor president!
Com sempre, la pregunta és fàcil: qui guanya i qui perd en tot aquest desgavell? La resposta és evident perquè, com deia Raimon en una de les seves cançons, "qui pregunta ja respon".
Però aquí no acaba la cosa, qui més hauria d'haver fet és qui menys ha fet. Com sempre.
El govern peruà, al·legant les males comunicacions que hi ha amb la zona afectada reparteix aliments amb comptagotes i com si es tractés de donar de menjar a animals, segons es pot veure a les imatges de televisió. Un desgavell total que ja ha fet que aparegui més d'una notícia acusant al govern peruà de no repartir tot l'ajut, ni material ni econòmic, que ha rebut. Sembla ser que els ajuts van per als més rics de la zona. Això també sol passar en aquests països. Una actitud que, per més que es denunciï, no es canviarà peruà, amb la desgràcia aliena i la solidaritat dels demés, sempre hi ha qui fa negoci.
Aquí també. No cal anar al Perú. El Cònsol del país sud-americà a Barcelona ha demanat que tots els comptes que s'han obert en diferents entitats financeres catalanes s'agrupin en el compte que té el Consolat per tal de canalitzar els fons més ràpidament. El que no ha dit és cap a quina butxaca aniran més ràpidament. Posats a "sucar", suquem-hi tots, haurà pensat algú. És a dir, que les notícies diuen que l'ajut no arriba al seu destí per la desorganització del govern (o per la bona organització d'alguns responsables, segons es miri), i a sobre demanen que els donin els diners directament a ells aquí mateix! No haurien primer de rentar la mala imatge abans de demanar els diners? La veritat és que aquesta proposta sona a cínica.
Tornant als voluntaris catalans i els seus gossos, el menys preu que han rebut per part del president del país sud-americà és inqualificable. Com deia un dels seus membres, es paguen el viatge, fan una pila de quilòmetres, treballen de dia i nit, els tirotegen i, a sobre el president del país els diu que no els garanteix la seguretat.
El grup de salvament va ser tirotejat durant la nit mentre feia les seves tasques de recerca. Molt a prop de la zona hi havia el president peruà passejant entre els edificis enrunats, concretament davant de la catedral on va morir molta gent. El carrer era desert, només la comitiva oficial (aquests s'han de fer la foto sempre), membres de l'exercit (s'ha de garantir la integritat dels mandataris) i càmeres de televisió i periodistes (aquestes coses sempre van bé per la autopropaganda). El president es va topar de cara amb un voluntari català que li va explicar l'atac sofert. En saber que ningú havia pres mal, el polític va començar a divagar i a parlar molt per no dir res. Total que, segons el president, hi ha gent que a la nit no té res millor a fer que tirar trets "a l'aire" aprofitant que és fosc i d'altres resulta que disparen contra tot allò que es mou per por que siguin atracadors. O sigui que, mentre uns tenen armes per distreure's, altres no distingeixen entre un equip de salvament vestit amb roba de bomber treballant amb focus i una colla de lladres mal vestits que, en teoria, anirien a fosques. Tota una demostració de cinisme, senyor president!
Com sempre, la pregunta és fàcil: qui guanya i qui perd en tot aquest desgavell? La resposta és evident perquè, com deia Raimon en una de les seves cançons, "qui pregunta ja respon".
Sembla irreal que puguin àsar coses d'aquestes, però ha passat tants cops que ja no em sembla un somni, simplement em sembla que un cop més s'ha mostrat la preferenci que sempre tindran la gent amb peles per no haver-lkes de pasar malament i els pobres que els hi costarà Deu i ajut tornar a tenir un lloc per dormir i encara amb sort que pugui ser amb condicions no els hi deu arribar ni una quarta part de tot els ajuts enviats....coses que mai s'arribaran a entendre...