Publicat el dia 03 de Desembre de 2007, a les 01:28" almeu bloc de "Bloc.cat".
He rellegit un article d'opinió que l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol va publicar a La Vanguardia el diumenge 9 d'octubre de 2005 amb el títol "Es la hora de España". Un article que podria haver-se escrit avui mateix, perquè no ha perdut gens ni mica de vigència passats dos anys i escaig.
Jordi Pujol s'interroga, i interroga a Espanya, sobre un seguit de temes al voltant de l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya del Projecte de nou Estatut d'Autonomia. Després de fer un repàs de la lleialtat de Catalunya envers Espanya i del fet que el projecte havia estat aprovat pel 89% dels diputats del Parlament de Catalunya l'ex-president fa una pregunta clau "No mereix el Projecte d'Estatut votat pel 89% dels diputats catalans que Espanya s'interrogui sobre tot sobre si mateixa?"
L'article acaba amb aquestes paraules:
"Tot això mereixerà només una resposta agre? Una voluntat de tancar els ulls a l'evidència del malestar català? A la' evidència d'un tracte que no és just? Una repetició del 'mantenello y no emmendallo'? no mereix que al menys Espanya s'interrogui sobre Catalunya, però sobre tot sobre si mateixa? Espanya ha de mirar-se al mirall.
Tant desquiciada seria Catalunya, tant mesquina, tant poc digna de crèdit que una proposta així no mereixés més resposta que segons els casos una negativa radical, un refús indignat o un gest de menyspreu?
És l'hora d'Espanya. De tota Espanya. De Catalunya, per descomptat. Però també, sense excuses, de la resta d'Espanya. De la reflexió sense prejudicis, de l'acceptació de la realitat. I del coratge que tot això requereix."
Espanya va respondre al Projecte de nou Estatut d'Autonomia amb indignació, amb recollides de signatures per presentar esmenes, amb recursos al Constitucional, amb acusacions d'insolidaritat i de voler trencar Espanya.
Espanya no es va mirar al mirall, ni es va fer cap de les preguntes que Jordi Pujol proposava en aquell article. Ni se les farà mai. Espanya no ha avançat ni un milímetre en la seva concepció de l'estat. No s'ha plantejat, ni es plantejarà mai, la possibilitat d'estar equivocada.
Si a quest article canvieu "Estatut" per "infraestructures" s'hauria pogut escriure avui mateix i seria tant actual com ho era fa dos anys.
Avui, dos anys després de la publicació d'aquest article, hem hagut de sortir al carrer per demanar que el gobern de l'estat espanyol ens reconegui el dret a decidir sobre les nostres infraestructures, perquè, després de tants anys, segueixen sense entendre les nostres necessitats. Segueixen pensant que, si tallen una cinta abans de les eleccions, els ciutadans d'aquest país oblidaran els mesos que hem passat aguantant les mil i una mostra d'incompetència d'unes autoritats i uns funcionaris que no saben el que tenen entre mans. Creuen que, si el TGV arriba a Barcelona, els catalans assolirem la felicitat total i oblidarem els retards, els esvorancs, les avaries dins dels túnels i un grapat d'incidències pròpies d'un país tercermundista.
Milers de catalans han sofert directament la incompetència d'unes autoritats que no han sabut gestionar una crisi que s'ha fet cada dia més i més gran. Milers de catalans han hagut de modificar els seus hàbits i la seva vida per culpa d'unes decisions equivocades.
I ara, quan centenars de milers de catalans surten al carrer dient que ja n'estan farts de tot això i que volen que les decisions les prenguin les autoritats del país, el seu President es queda a casa dient que la culpa és dels que governaven abans. El President de Catalunya té la barra de dir que, si s'ensorra una andana perquè s'està fent un túnel a sota, la culpa és d'en Pujol que no va invertir en infraestructures. Algú s'ho pot creure això? Si a les obres del TGV s'ensorren andanes i cauen catenàries serà que els que dirigeixen les obres l'han cagat, parlant clar. Serà que, amb les presses per inaugurar les obres abans de les eleccions, no es fan les coses tal com cal.
El que no diu el nostre President és que els que van governar abans a l'estat espanyol durant setze anys van ser els socialistes. El senyor Montilla oblida que si el TGV no ha arribat encara a Barcelona és perquè els seus amics del PSOE van preferir fer-lo arribar a Andalusia abans que a Catalunya. Aquest personatge que ocupa la presidència de la nostra Nació té la poca vergonya de dir que si els governs del PSOE i el PP no van invertir a les carreteres, trens i aeroports de la seva titularitat és perquè en Pujol no els ho va demanar. És que s'ha de demanar que l'estat inverteixi en tot allò que en té la competència?
Però el pitjor de tot és que, quan la Ministra de Foment s'enfot dels milers de persones que pateixen els efectes d'aquestes obres, el President de Catalunya miri cap una altra banda.
És l'hora d'Espanya? No, jo crec que l'hora d'Espanya ja ha passat. Ara és l'hora de Catalunya. Hem començat a parlar, no callem. El que costa és començar a caminar, ara no ens aturem. El dissabte passat vàrem dir "Prou", seguim així. No creguem que ja ho hem fet tot, simplement hem començat a plantar cara, seguim en el mateix camí.
L'article acaba amb aquestes paraules:
"Tot això mereixerà només una resposta agre? Una voluntat de tancar els ulls a l'evidència del malestar català? A la' evidència d'un tracte que no és just? Una repetició del 'mantenello y no emmendallo'? no mereix que al menys Espanya s'interrogui sobre Catalunya, però sobre tot sobre si mateixa? Espanya ha de mirar-se al mirall.
Tant desquiciada seria Catalunya, tant mesquina, tant poc digna de crèdit que una proposta així no mereixés més resposta que segons els casos una negativa radical, un refús indignat o un gest de menyspreu?
És l'hora d'Espanya. De tota Espanya. De Catalunya, per descomptat. Però també, sense excuses, de la resta d'Espanya. De la reflexió sense prejudicis, de l'acceptació de la realitat. I del coratge que tot això requereix."
Espanya va respondre al Projecte de nou Estatut d'Autonomia amb indignació, amb recollides de signatures per presentar esmenes, amb recursos al Constitucional, amb acusacions d'insolidaritat i de voler trencar Espanya.
Espanya no es va mirar al mirall, ni es va fer cap de les preguntes que Jordi Pujol proposava en aquell article. Ni se les farà mai. Espanya no ha avançat ni un milímetre en la seva concepció de l'estat. No s'ha plantejat, ni es plantejarà mai, la possibilitat d'estar equivocada.
Si a quest article canvieu "Estatut" per "infraestructures" s'hauria pogut escriure avui mateix i seria tant actual com ho era fa dos anys.
Avui, dos anys després de la publicació d'aquest article, hem hagut de sortir al carrer per demanar que el gobern de l'estat espanyol ens reconegui el dret a decidir sobre les nostres infraestructures, perquè, després de tants anys, segueixen sense entendre les nostres necessitats. Segueixen pensant que, si tallen una cinta abans de les eleccions, els ciutadans d'aquest país oblidaran els mesos que hem passat aguantant les mil i una mostra d'incompetència d'unes autoritats i uns funcionaris que no saben el que tenen entre mans. Creuen que, si el TGV arriba a Barcelona, els catalans assolirem la felicitat total i oblidarem els retards, els esvorancs, les avaries dins dels túnels i un grapat d'incidències pròpies d'un país tercermundista.
Milers de catalans han sofert directament la incompetència d'unes autoritats que no han sabut gestionar una crisi que s'ha fet cada dia més i més gran. Milers de catalans han hagut de modificar els seus hàbits i la seva vida per culpa d'unes decisions equivocades.
I ara, quan centenars de milers de catalans surten al carrer dient que ja n'estan farts de tot això i que volen que les decisions les prenguin les autoritats del país, el seu President es queda a casa dient que la culpa és dels que governaven abans. El President de Catalunya té la barra de dir que, si s'ensorra una andana perquè s'està fent un túnel a sota, la culpa és d'en Pujol que no va invertir en infraestructures. Algú s'ho pot creure això? Si a les obres del TGV s'ensorren andanes i cauen catenàries serà que els que dirigeixen les obres l'han cagat, parlant clar. Serà que, amb les presses per inaugurar les obres abans de les eleccions, no es fan les coses tal com cal.
El que no diu el nostre President és que els que van governar abans a l'estat espanyol durant setze anys van ser els socialistes. El senyor Montilla oblida que si el TGV no ha arribat encara a Barcelona és perquè els seus amics del PSOE van preferir fer-lo arribar a Andalusia abans que a Catalunya. Aquest personatge que ocupa la presidència de la nostra Nació té la poca vergonya de dir que si els governs del PSOE i el PP no van invertir a les carreteres, trens i aeroports de la seva titularitat és perquè en Pujol no els ho va demanar. És que s'ha de demanar que l'estat inverteixi en tot allò que en té la competència?
Però el pitjor de tot és que, quan la Ministra de Foment s'enfot dels milers de persones que pateixen els efectes d'aquestes obres, el President de Catalunya miri cap una altra banda.
És l'hora d'Espanya? No, jo crec que l'hora d'Espanya ja ha passat. Ara és l'hora de Catalunya. Hem començat a parlar, no callem. El que costa és començar a caminar, ara no ens aturem. El dissabte passat vàrem dir "Prou", seguim així. No creguem que ja ho hem fet tot, simplement hem començat a plantar cara, seguim en el mateix camí.
