Últimament he escoltat diverses vegades a la senyora presidenta de la comunitat autònoma de Madrid dir que la nació espanyola va nàixer el 2 de maig de 1808 (sic). Es veu que, segons ella, l'aixecament popular va donar peu a l'Espanya moderna, de les llibertats i no-se-quantes coses més. Bé, deixant de banda l'habitual manipulació històrica, el que més em crida l'atenció és la substitució del mite nacionalista espanyol dels Reis Catòlics pel dels aixecaments de Madrid contra Napoleó. De fet tampoc és que aquest últim fos nou, però sí suposa un canvi en l'equació nacional. L'Espanya del tanto monta és La Gran Castella, on tots els pobles engolits s'han d'assimilar a gust o per nova planta. En canvi, l'Espanya del 2 de Maig és La Gran Madrid, on el fruït mastodòntic del centralisme fagocita la resta de la nació. Així, la capital-autonomia que va renegar de Castella sembla que vol ara també acaparar els seus mites nacionals. Ja ho diu el lema de la vil·la: Madrid, la suma de tots. I sospite que quan diuen tots no es refereixen només als nouvinguts a la ciutat.
En fi, supose que refermar La Gran Madrid amb aquest tipus de discurs nacionalista espanyol era inevitable. O potser algú s'imagina avui dia una Espanya sense Madrid? En altres paraules, una Espanya descentralitzada tindria cap raó de ser? Seria capaç de retenir els nacionalismes perifèrics? No ho crec, sincerament. Ni ells tampoc, i per això faran tanta festa pel 2 de Maig. Perquè aixecaments hi hagué a tot arreu el 1808, però només un va suposar el naixement d'una nació.
Aquesta frase es pot escriure reinvertint els termes; l'ordre dels factors no altera el producte.
És a dir: Si els espanyols tenen dret a la seva independència nacional (que no ho dubto), els catalans també tenim dret a la nostra independència nacional (que no ho dubto).
Salut!
Salut
Salut!
Salut!
Els únics que he sentit a parlar mai sobre una espanya "federal" o "multinacional" són alguns catalans. Creure's això és creure's que la relació estat-autonomia és d'igual a igual. També és bonic tenir il·lusions i fantasies, però fer-ne una teoria política és un xic massa per mi...
Tot és belluga! El que ara estem vivint és una situació provisional. O s'aconsegueix la independència i es tracta de tu a tu amb la resta d'estats del món, o l'estat-nació d'espanya ens devorarà (com tot el que tingui al seu abast).
Salut!