Hi ha unes quantes veus, dins i fora de la blogosfera, que aposten per votar en blanc o abstenir-se a les eleccions del març...
Sigui dit, de passada, que sempre he exercit el meu dret al vot, d'una manera o una altra....
El que em sembla més curiós del cas és que cap d'aquestes veus s'aixeca des dels socialistes o des del PP, ans al contrari. Són veus més aviat independentistes, més aviat nacionalistes, que n'estan tipes de tot i volen fer reaccionar els polítics. I potser és cert, perquè en el primer baròmetre d'opinió el PSC continua com si no hagués passat res, CIU el PP i l'abstenció pugen i només baixen Esquerra i Iniciativa.
Això vol dir que ni amb el caos de rodalies, ni el desastre de l'Estatut, ni els nyaps en el retorn dels nostres papers de l'"arxiu" de Salamanca... i tantes altres coses fetes a mitges... el PSC no pagarà cap factura política, ni tampoc el PP de Pizarro i el seu anticatalanisme declarat.
Jo no ho trobo normal. És ara quan hem de fer sentir la nostra veu anant a votar i no deixant-ho córrer. Potser és certa innocència política, però el vot pot canviar les coses.
Pel que fa a Esquerra, cert és que fa quatre anys Aznar i, després, l'11-M, van ser un potent activador del vot i ERC va guanyar set diputats d'una tacada i va passar del mig milió de vots. Ara les enquestes van a la baixa, però no oblidem d'on venim, les xifres més pessimistes donen un grup parlamentari, cinc diputats. Quan la Rahola era a la "capital del reino" era ben sola i en Puigcercós també al principi i fins fa quatre anys.
A Madrid se'ns hi ha perdut tot i cal que anem a buscar-ho amb força.
Dades reveladores dels resultats de les diverses eleccions al congrés de Madrid des del 1996: publicat a El País
Mira, no he volgut contestar-te en el bloc del Manel Bargalló, perquè crec que no cal embrutar-lo amb discussions estèrils, però et vull dir, que si dir les coses que son veritat es per a tu tenir mala bava, dons buscat un altre sinònim, que segur que el trobes, de fet si, he tingut experiències de tota mena, però malgrat el que algú et pugui haver dit, han estat per la meva part, sempre satisfactòries amb les persones que treballen per la política. Ara, per aquells que de la política han fet un mitjà per a viure'n i servint-se d'ella, amb aquests, ni aigua.
Els grecs (em sembla) parlaven del "noble art de la política" i moltes vegades tinc la sensació que es fa tot el possible per a què no sigui així. Però amb les teves intervencions no he dibuixat cap esbós positiu, no es destil·la res de bo en política, ans al contrari; ha estat per això la meua descripció, el que m'ha fet sentir llegir els teus comentaris, potser no n'ets conscient de que és així. I no sé si el que dius és veritat o no, suposo que és la teva veritat i per això l'expliques, però, com sempre em passa em sento encuriosida per saber l'altra versió, és una deformació professional.
tal com ha dit el blocarie Marc en el seu bloc "Reflexions en català" en l'article
L'atzucac (d'uns quants)i jo encara no ser que farè, malgrat els meus 17 anys de militància a ERC, estic ara per ara més amb en Barrera que amb Carod i Puigcercós.
Però també crec que el PSC aguantarà perdent un parell, el PP pujarà entre 2 i 3 diputats , CiU pujarà entre 2 i 3 diputats, Iniciativa pujarà 1 i ERC baixara entre 4 i 5, els de més en el PP i CiU.
Com podràs imaginar, la nova estratègia fatxenda del PP i la regionalista del Durant sortiran reforçardes, cosa que em fot molt de mal.
Per això cada vegada estic més emprenyat amb els meus dirigents d'ERC per el paper galdós que estan fent.
i tot i què no el comparteixo al 100%, destaco aquest fragment "Jo sempre he anat a votar perquè crec que no podem
prescindir de la poca democràcia que tenim i per respecte a la gent que
ha lluitat perquè tu i jo puguem fer-ho. Hi ha un proverbi (americà?)
que diu més o menys que si no t’ocupes de la política, ja s’ocuparà la
política de tu. No hi crec, en l’abstenció", que subscrit totalment.
Jo fa 16 anys que milito a les JERC primer, i a ERC després, i sempre hi ha hagut moments bons i altres dolents. Hi ha coses amb les que sóc molt crítica i no entenc el perquè o potser crec (sincerament) que s'haguessin pogut fer millor. Però la lluita que vaig començar fa setze anys continua viva, vull la independència del meu país i Esquerra és l'únic que ho proclama fort i clar, aquí i a Madrid. Tinc clar que necessitem una Esquerra forta a Madrid i, compte, dels errors se n'aprèn (i sinó potser sí que serà temps de fer canvis més profunds), però en Ridao em dóna molta confiança, és un home seriós que pot fer molt bona feina i ha de tenir el màxim suport possible.
Ja saps que és impossible que es repeteixi el resultat d'esquerra fa quatre anys, per la conjuntura que es va donar en aquell moment i perquè han passat massa coses en poc temps.
Pel que fa al Barrera me n'han explicat de "batalletes" els avis de la meua secció local (de l'Ebre), per exemple quan va ser president del Parlament va acceptar-ho en contra del que opinaven les bases (el partit estava molt menys organitzat llavors). Després d'allò ERC va perdre sis diputats i CIU va obtenir majoria absoluta. Dels errors se n'aprèn, com he dit abans, tornar a remuntar ERC després d'allò va ser una feina força difícil i van passar deu anys de transició fins a arribar a l'ERC de Colom. La reconstrucció és lenta i no ens podem permetre perdre més temps. Cal ser forts i, entenc que tinguis els teus dubtes, com tothom, però espero que d'aquí al març et decideixis a donar suport a ERC, gent com tu se'n necessita (sobretot perquè sou lúcidament crítics).
Pensa que al nostre país hi ha moltíssima gent que el caos de rodalies, el desastre de l'Estatut, els nyaps en el
retorn dels nostres papers de l'"arxiu" de Salamanca, els importa absolutament un rave.
Quanta et creus que sap lo dels papers de Salamanca? a quanta gent li importen?
Als socialistes no els passa factura res, si poden votar un Montila, un Clos i un Hereu, poden votar un sofà, de fet ho van dir ells
L'atzucac (d'uns quants)i jo encara no ser que farè, malgrat els meus 17 anys de militància a ERC, estic ara per ara més amb en Barrera que amb Carod i Puigcercós.
Però també crec que el PSC aguantarà perdent un parell, el PP pujarà entre 2 i 3 diputats , CiU pujarà entre 2 i 3 diputats, Iniciativa pujarà 1 i ERC baixara entre 4 i 5, els de més en el PP i CiU.
Com podràs imaginar, la nova estratègia fatxenda del PP i la regionalista del Durant sortiran reforçardes, cosa que em fot molt de mal.
Per això cada vegada estic més emprenyat amb els meus dirigents d'ERC per el paper galdós que estan fent.
prescindir de la poca democràcia que tenim i per respecte a la gent que
ha lluitat perquè tu i jo puguem fer-ho. Hi ha un proverbi (americà?)
que diu més o menys que si no t’ocupes de la política, ja s’ocuparà la
política de tu. No hi crec, en l’abstenció", que subscrit totalment.
Jo fa 16 anys que milito a les JERC primer, i a ERC després, i sempre hi ha hagut moments bons i altres dolents. Hi ha coses amb les que sóc molt crítica i no entenc el perquè o potser crec (sincerament) que s'haguessin pogut fer millor. Però la lluita que vaig començar fa setze anys continua viva, vull la independència del meu país i Esquerra és l'únic que ho proclama fort i clar, aquí i a Madrid. Tinc clar que necessitem una Esquerra forta a Madrid i, compte, dels errors se n'aprèn (i sinó potser sí que serà temps de fer canvis més profunds), però en Ridao em dóna molta confiança, és un home seriós que pot fer molt bona feina i ha de tenir el màxim suport possible.
Ja saps que és impossible que es repeteixi el resultat d'esquerra fa quatre anys, per la conjuntura que es va donar en aquell moment i perquè han passat massa coses en poc temps.
Pel que fa al Barrera me n'han explicat de "batalletes" els avis de la meua secció local (de l'Ebre), per exemple quan va ser president del Parlament va acceptar-ho en contra del que opinaven les bases (el partit estava molt menys organitzat llavors). Després d'allò ERC va perdre sis diputats i CIU va obtenir majoria absoluta. Dels errors se n'aprèn, com he dit abans, tornar a remuntar ERC després d'allò va ser una feina força difícil i van passar deu anys de transició fins a arribar a l'ERC de Colom. La reconstrucció és lenta i no ens podem permetre perdre més temps. Cal ser forts i, entenc que tinguis els teus dubtes, com tothom, però espero que d'aquí al març et decideixis a donar suport a ERC, gent com tu se'n necessita (sobretot perquè sou lúcidament crítics).
retorn dels nostres papers de l'"arxiu" de Salamanca, els importa absolutament un rave.
Quanta et creus que sap lo dels papers de Salamanca? a quanta gent li importen?
Als socialistes no els passa factura res, si poden votar un Montila, un Clos i un Hereu, poden votar un sofà, de fet ho van dir ells
Gràcies pel comentari.