Mai no he amagat la meva condició de polític catòlic. És més, molts cops he explicat que la pulsió de servei que hi ha en la meva vocació política té segurament l'origen en la meva formació cristiana. Ara més que mai, tanmateix, sento l'escisió profundíssima entre els ensenyaments, entre l'exemple, allò que hi ha a l'arrel del cristianisme, que no és res més que l'amor al proïsme, i el flaire d'enyorança de règim de la nota electoralista de la CEE i les darreres manifestacions del portaveu de la Conferencia Episcopal Española, en Martinez Camino.
Avui faig una crida a tots els cristians catalans que sentin aquesta escisió, a tots el catòlics catalans que no comprenen com es pot traïr d'una manera tan brutal l'esperit evangèlic de l'acolliment, el no escandalitzar-nos davant del mal i del pecat; una crida doncs per demanar a aquests homes que reflexionin i que tornin al si de l'Església. Són ells els qui se n'han allunyat i ara cal que hi tornin. Ells són els protagonistes del darrer cisma de l'Església. Tant pregar per la unitat dels cristians! Ara caldrà demanar al bon Déu que els nostres pastors no acabin d'abandornar-nos per sempre. Nosaltres els sabrem acollir. Però els ho hem de fer saber.
Un espai per als qui creiem que l'esperit del Concili Vaticà II és viu al si de l'Església, pels qui defensem una Església catalana oberta, lliure, democràtica i fonamentalment evangèlica!
