Centraleta |
divendres, 1 de febrer de 2008 | 21:11h
Un cop fet el primer pas, s'ha de continuar...
Avui he conegut una persona d'una manera, diguem-ne, "casual". Hem parlat gairebé dues hores. M'ha explicat (a la segona hora, és clar) alguna de les seves vivències i he quedat fascinada per, com a mínim, dues coses. La primera és per les vivències per elles mateixes: crec que, de veritat, la realitat supera la ficció. La segona és que m'ha fet pensar que, sovint, ens "enroquem" tant en nosaltres mateixos que no som capaços de veure les persones que ens envolten amb la consciència que, de fet, són éssers força misteriosos perquè no sabem anar més enllà dels seus somriures, de les seves males cares... O sigui, penso que, en general, les nostres preocupacions obnubilen la nostra intel.ligència emocional. És més còmode, però és empobridor perquè perdem moltes oportunitats d'ajudar-nos els uns als altres.... i de contribuir a una felicitat globalitzada (ja, ja!... però, relativament).
Benvinguda al món virtual, centraleta!!! Només hi faltaves tu!
Últimament, jo també estic actualitzant el prisma amb què em miro el món, i també estic percebent aquestes coses... Per si et serveix, et puc assegurar que, si et treus la son de les orelles (aquesta mandra de què parles) te'n faràs creus, de la quantitat de descobriments i troballes amb què toparàs... Sent com ets, és impossible que sigui d'una altra manera!
Enhorabona pel bloc i gràcies per compartir aquests tastes de realitat amb nosaltres... És un autèntic plaer!
Centraleta |
dissabte, 2 de febrer de 2008 | 12:19h
Tot i que, essent com ets, esperava molt de tu, encara m'has guanyat. Em crec fil per randa tot el que m'has dit. Si no és així, ens veurem al carrer... amb les atxes a punt.
Últimament, jo també estic actualitzant el prisma amb què em miro el món, i també estic percebent aquestes coses... Per si et serveix, et puc assegurar que, si et treus la son de les orelles (aquesta mandra de què parles) te'n faràs creus, de la quantitat de descobriments i troballes amb què toparàs... Sent com ets, és impossible que sigui d'una altra manera!
Enhorabona pel bloc i gràcies per compartir aquests tastes de realitat amb nosaltres... És un autèntic plaer!
Amunt les atxes!!
Petonarros, dolça!
Una abraçada de dinosaure