Aquest és un drama que transcorre en un dia d’estiu, a ple sol, en una enorme urbanització. El protagonista (Burt Lancaster) es proposa tornar a casa nadant a totes les piscines que es trobi pel camí. Aviat, però, descobrim que la situació és molt patètica: l’home està arruïnat, no té feina i la dona l’ha deixat. "Les meves filles deuen jugar a tennis ara mateix", diu repetidament el nadador, però al final resulta que la casa està abandonada i no hi ha ningú. Simbòlicament, plou a bots i a barrals; el nadador s’arrauleix contra la porta. És un final d’aquells que es recorden. Aquesta pel·lícula té alguns tics visuals de l’època (zooms, teleobjectius, ralentís amb música), però no molesten gaire perquè la història té molta força i perquè Burt Lancaster, en el paper d’aquest triomfador caigut en desgràcia, fa una creació memorable.
