488. Ab tant uench nos lo bisbe de Barcelona,
el Maestre del Temple, el Maestre del Espital qui eren de nostra terra, e ab
tots los prohomens de Barcelona, e ab los senyors de les naus, e ab los
mariners, e demanaren nos merce per Deus e per sancta Maria que nos no
uolguessem fer
aquell uiatge: car ells hauien paor per les grans fosques que cren en Acre a
entrada diuern que no errassen la terra, car si la errassen hauien paor que noy
poguessen a uenir: e metre uos en auentura de mort, nons gosauen conseylar que
uos aquel uiatge fessets. E per les pregaries que ells nos faeren e can
coneguem que deyen ueritat haguem a romanir, e hauiem tardat el passatge que no
deuiem romanir tant ben per ·II· meses. E caraquela uegada noy poguem passar, e
que ara per tots
nos faça romanir nostre Senyor ben par pus que a ell no plau lo uiatge nostre:
car la mala mar be sofferirem
nos sol que haguessem uent aenant al nostre:
mas pus ell nons dona lo uent on nos deuiem anar, quens semblaua que a ell no
playa: e dixemque uessem sins meyloraria nostre uent, si ho faya
que anassem, o sino que no podiem forçarnostre Senyor. E quant uench aquela
nuyt que hauiem del lebeg quens regiem tan con podiem, anam tro en lalba: e
quant lo sol exi dens al
leuant en la cara, que no poguem anar aenant.
Propose que dissabte el màxim nombre possible de blocaires commemorem
l'efemèride fent un post que continga un fragment del Llibre dels Fets (Vicent Partal)
