En els dies darrers, assistim, d'una banda, a l'anunci per part del Departament d'Educació del començament d'un pla que ha de permetre la potenciació i l'actualització de la immersió lingüística per tal de poder donar resposta a la nova realitat sociolingüística de l'alumnat de Catalunya. D'altra banda, també podem veure com el PP ha endurit les seves posicions sobre l'ensenyament a Catalunya en un claríssim intent de menjar-se Ciudadanos a Catalunya i de reforçar el seu electorat nacionalista (espanyol) al conjunt de l'Estat. Ara més que mai cal tenir present què ha estat i què la immersió lingüística o el que és el mateix la utilització de didàctiques de segones llengües en aquells centres en què la majoria de l'alumnat desconeix la llengua oficial.
El Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme, que la Comissió Europea va crear el 2005, va fer públic amb motiu del Dia Europeu de les Llengües 2007 un informe en què, entre d’altres qüestions, s’elogiava el model d’educació bilingüe que se seguia a Catalunya. Juntament a altres experiències, es considerava el sistema educatiu català com un exemple a seguir per promoure l’aprenentatge d’idiomes.
De fet, s’afirmava que"Les comunitats bilingües integrades per parlants d'una llengua regional o minoritària i per parlants d'una llengua majoritària són un important laboratori de bones pràctiques en el marc de l'objectiu que s'ha marcat la UE de promoure el multilingüisme en el conjunt de la Unió".Seguint amb el text, podem llegir que "s'ha fet referència al 'know-how' adquirit en els col·legis bilingües del País Basc, Galícia, Catalunya i País Valencià, on s'han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d'immersió lingüística i programes especials de formació per a professors".
Tot i que l’informe no aprofundeix en els diversos models esmentats i se n’oblida d’alguns com és el cas de les Illes Balears, no hi ha dubte que s’elogia el programa d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya en aquells contextos en què la majoria de l’alumnat desconeix la llengua vehicular del sistema educatiu.
En aquest sentit, paga la pena recordar dues qüestions clarificadores. En primer lloc, en aquells contextos en què l’alumnat és majoritàriament catalanoparlant l’escola a Catalunya és senzillament escola en català (no és una escola d’immersió com tan sovint hem sentit a dir a polítics o a periodistes, ja que no són centres on s’utilitzen les estratègiques d’ensenyament/aprenentatge d’una segona llengua). I en segon lloc recordar que al País Valencià també hi ha escoles on s’apliquen les metodologies del programa d’immersió lingüística, malgrat que no es tracti d’una situació ni de bon tros generalitzada.
Però per què el sistema educatiu catalana pot ser un model per a moltes comunitats lingüístiques que no tenen un estat al darrere?
1. És un model sorgit d’una decisió democràtica. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 va establir que el català era la llengua pròpia i oficial (en aquest segon cas conjuntament amb l’espanyol). Per aconseguir anivellar la situació de les dues llengües oficials, tenint present que la situació de la llengua catalana, a tots els nivells, era clarament i indiscutible inferior, precària fent servir el terme que apareix al preàmbul de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, es fa del català la llengua pròpia, primera podríem dir-ne, d’alguns àmbits públics: toponímia, administració pública de Catalunya, mitjans de comunicació de titularitat pública (catalana) i ensenyament no universitari. En aquest punt, cal recordar que la Llei va ser aprovada per 133 vots a favor (de 135 diputats). És a dir, es tractava d’una llei aprovada per tots els partits amb representació parlamentària (CiU, PSC, PSUC i UCD), tret del Partido Socialista de Andalucía, que després desapareixeria del panorama polític català.
2. Ha garantit la igualtat d’oportunitats (en aquest cas lingüístiques) a tots els ciutadans i a totes les ciutadanes de Catalunya que en aquestes dècades darreres han passat pel sistema educatiu obligatori. Tothom (o pràcticament tothom) que ha estat escolaritzat és capaç d’entendre, escriure, llegir i parlar - tant el català com el castellà. Fixem-nos en aquestes dades de coneixement del català, procedents de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya:
Evolució del coneixement del català de la població de Catalunya de 2 i més anys: 1975-2001
Anys
L’entén
El sap parlar
El sap llegir
El sap escriure
1981
79,80 %
1986
90,30 %
64,00 %
60,50 %
31,50 %
1991
93,70 %
68,30 %
67,50 %
39,90 %
1996
95’00 %
75,30 %
72,30 %
45,80 %
2001
94,50 %
74,50 %
74,30 %
49,80 %
(Les dades més baixes del 2001 pel que fa a l’habilitat d’entendre i de parlar s’expliquen per l’impacte de la nova immigració que, si es tracta de població adulta, no passa pel sistema educatiu)
Coneixement del català de la població de Catalunya de 2 a 19 anys. 2001
Edat
L’entén
El sap parlar
El sap llegir
El sap escriure
De 2 a 4 anys
86,10 %
32,30 %
8,60 %
3,60%
De 5 a 9 anys
97,40 %
79,90 %
73,40 %
53,90 %
De 10 a 14 anys
98,20 %
91,80 %
91,20 %
84,60 %
De 15 a 19 anys
97,80 %
91,90 %
92,10 %
86,50 %
3. El coneixement de la llengua catalana no ha significat en cap cas que el coneixement del castellà hagi disminuït. Com a dada significativa, cal destacar que en el període 1998-2003 a Catalunya i a la resta de l’Estat es van elaborar i aplicar en unes proves de castellà consensuades entre l’Instituto Nacional de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo (INECSE) del Ministerio d’Educación i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d’Educació. Com es pot comprovar en el gràfic que il·lustrat aquest apunt (coneixement de la llengua castellana als 16 anys -dades de l'any 2000), els resultats entre les mostres de Catalunya i Espanya són iguals estadísticament, és a dir, no hi ha diferències significatives entre els percentatges, i demostren que els estudiants de Catalunya i els de la resta de l’Estat tenen els mateixos nivells de castellà.
En definitiva, un model que ha aconseguit garantir el coneixement de les dues llengües oficials, que, si una pega ha tingut, és que, malauradament, no ha fet augmentar significativament l’ús de la llengua catalana, el qual depèn de molts altres factors com són el món laboral, els mitjans de comunicació, el món de l’oci i el canvi en unes pautes d’ús lingüístic que reflecteixen altres moments històrics (la convergència al castellà en els contactes entre catalanoparlants i parlants d’altres llengües) però que perduren generació rere generació... Sigui com sigui la immersió és una metodologia que permet garantir coneixements, ara falta que aquests coneixement siguin útils per a viure a la Catalunya del segle XXI.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
