Comentari del llibre Temps líquids. Viure en una època d'incertesa, de Zygmunt Bauman. Viena Edicions, Barcelona, 2007, 136 pp.
Bauman és un dels grans pensadors a cavall del segle XX i XXI. I, en el meu cas, he de reconèixer que és un dels que més ha influenciat en el meu discurs. La seva narració, basada en l'impacte individual de les grans transformacions propiciades pels processos de globalització són difícilment superables. Les seves formes, basades en un insuperable relat a còpia d'imatges i metàfores, s'insereixen clarament en l'imaginari actual.
Lògicament, de vegades la fòrmula corre el risc d'esgotar-se. Lluny d'això, cada llibre, tot parlant del mateix, aborda aspectes diferents des de punts de vista diversos. El seu darrer llibre traduït ens aporta noves llums...
sobre velles qüestions. la trencadissa del món sòlid, de les velles estructures; la professió, la família, els camins tradicionals, lluny d'alliberar l'individu, el deixa a la intempèrie. La llibertat neoliberal, en realitat es basa en trencar amb l'antiga llibertat de poder viure dignament i ens aboca a una falsa llibertat de la tria de productes de supermercat. Davant d'aquesta creixent fragilitat, dins el món de la política, la qüestió de la seguretat, esdevé central. La por als exclosos que el capitalisme neoliberal fabrica quotidianament es tradueix en l'obsessió per una protecció que esdevé un autèntic segrest a ciutadelles aïllades de la civilització envoltades del caos generat pel capitalisme.
El final del llibre ens aporta una genial metàfora sobre guardaboscs, jardiners i caçadors que il·lustra molt bé sobre els signes del temps. Ara bé, en la seva lectura és recomanable tenir el prozac ben a prop.
Comentari del llibre Temps líquids. Viure en una època d'incertesa, de Zygmunt Bauman. Viena Edicions, Barcelona, 2007, 136 pp.
