xcapdevila |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 14:58h
Fa poc mes de dos mesos que vaig posar en marxa aquest bloc. L'objectiu principal era que fos una eina de contacte (potser també de companyia) amb la meva gent quan em disposava a emprendre una aventura "en solitari" per alguns països d'Amèrica del Sud.
El bloc ha estat molt més que això. El bloc ha estat la descoberta d'ungran pont de comunicació i de relació que ha reforçat llaços amb gent propera, des de la paradoxa de la llunyania, i que ha obert horitzons nous.
Tot i que fa una setmana que el bloc no tenia novetats, les entrades (més moderadament) han continuat i avui ha saltat la visita número 10.000, una xifra tan rodona que crec que cal celebrar. Ja sé que no són 10.000 persones diferents i que al menys un 10 % deuen ser les pròpies entrades meves per renovar, per buscar-vos, per contestar-vos... i que unes altres tantes poden ser visites "accidentals" d'internautes despistats, però en tot cas són 10.000 clicades amigues, que han trobat aquí uns textos, unes imatges, unes reflexions i unes vivències que tenen ganes de ser compartides i que ofereixen sobretot bona entesa i amistat.
Això m'obliga a mantenir el bloc viu. Prometo fer-ho.
Gràcies amics.
La Comparsa ha anat molt bé. Hem aguantat les dues parts i els ruixats intermitents que intentaven aigualir la festa en mig de mesos i mesos de sequedat anticiclònica (i això que l'Eulàlia ja no presideix la FAC!).
Vilanova i la Geltrú està esplèndida el dia de la Comparsa, la gent és més guapa, alegre i simpàtica, aparca els malsrotllos de cada dia, i sembla que tothom s'estima més que mai. Ha estat fantàstic aterrar de l'Aventura Americana en mig del Carnaval, fantàstic per veure tots els amics vilanovins de cop i en aquest ambient festiu i amorós, sense que jo i el meu viatge haguessin de ser els únics protagonistes. M'he fet un fart de repartir petons i abraçades i ho he fet amb molt de gust.
I la comparsera ha tingut un paper important en aquest cap de setmana feliç. La Lídia ha superat amb nota l'expectativa i em confirma que la "Missa Major del Vilanovisme" que és La Comparsa val la pena de no perdre-se-la cap més any.
I en tota aquesta gran "benvinguda carnavalera vilanovina" he tornat a constatar que el bloc ha estat una gran eina d'amistat compartida; no només tothom coneixia la meva Aventura Americana sinó que també sabien com de positiva havia estat i com m'havia agradat de compartir-la amb ells i elles.
xcapdevila |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 18:05h
Hola Albert !!!
Gràcies pels teus desitjos de benvinguda.
Però això ja torna a ser massa normal i ja veus que l'actualització del bloc s'està quedant en intents desmuntats, el bloc, els mails, les trucades al mòbil... Tants amics que he fet o refet aquests mesos i els perdré tots en quinze dies.
Per tant: SÍ VULL DINAR AMB TU i els dies que em van més bé són dimarts i dijous (que no pot ser) que els altres faig classe a 1a hora de la tarda. Per tant proposo dimarts que ve.
Prometo deixar-te parlar al menys un 5o% per demanar el cáfé llarg amb sacarina...
Christian Ramírez| Adreça electrònica |
divendres, 8 de febrer de 2008 | 01:53h
Para que sepas tu bloc está en mis favoritos, pero estuve unos días en la playa, desconectado del mundo (felizmente) y disfrutando de mi familia.Ahora se me hace un poco más difícil postearte por el idioma (me cuesta la traducción del catalán) ´, pero con mucho interés seguiré tus imágenes y en lo posible tus palabras.
xcapdevila |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 18:14h
Gracias Christian por continuar aquí.
Ya ves, mientras tu seguiràs de vacaciones yo ya he empezado a currar con mis clases en la universidad y preparando el reportaje para TV3. Y la "normalidad" es dura después de 2 meses de paseo por Sudamérica.
Intentaré actiualizar el bloc al menos una vez por semana y ya explicaré como va el reportaje.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Mira el quart comentari del darrer enviament que vas fer, el que vas titular "Carnaval, carnaval" i contesta'm, si us plau.
Gràcies pels teus desitjos de benvinguda.
Però això ja torna a ser massa normal i ja veus que l'actualització del bloc s'està quedant en intents desmuntats, el bloc, els mails, les trucades al mòbil... Tants amics que he fet o refet aquests mesos i els perdré tots en quinze dies.
Per tant: SÍ VULL DINAR AMB TU i els dies que em van més bé són dimarts i dijous (que no pot ser) que els altres faig classe a 1a hora de la tarda. Per tant proposo dimarts que ve.
Prometo deixar-te parlar al menys un 5o% per demanar el cáfé llarg amb sacarina...
Ens truquem per una cosa que es diuen telèfons ?
Ya ves, mientras tu seguiràs de vacaciones yo ya he empezado a currar con mis clases en la universidad y preparando el reportaje para TV3. Y la "normalidad" es dura después de 2 meses de paseo por Sudamérica.
Intentaré actiualizar el bloc al menos una vez por semana y ya explicaré como va el reportaje.
Espero seguir en contacto contigo.
Abrazos castelleros.
Ben retornat a la vida quotidiana!
Fa dies que penso en tu, perquè vaig a Lavínia i passo per davant de casa teva i del "Cafè Argentina" i perquè ahir vaig petar-la amb l'Abelló.
Estàs entre els 10 primers, però vaig mica en mica que a VNG encara és Carnaval.