Centraleta |
dimarts, 5 de febrer de 2008 | 22:10h
Pot ser un malson...
Primer vull deixar clar que no parlo del cap que és part de l'anatomia humana. Parlo del/la cap, persona que, en principi, t'hauria de dirigir, manar-te, ensenyar-te, agraïr els teus esforços...
Suposem que tens un/a cap insegur/a d'ell/a mateix, que pateix per si li treus protagonisme, que té por de perdre "autoritat", que menysprea les teves iniciatives i que mai té la culpa de res ni s'equivoca, aleshores has begut oli i treballar és un infern si no és que passis, procuris ser invisible i acceptis que la teva realització personal no depén per res del treball. Ben al contrari, t'has de protegir i si vols estar bé, ves de quan en quan al metge de capçalera i li dius que, al matí, cada dia, tens unes ganes boges de tirar-te pel balcó abans que anar a treballar. Pots, així, aconseguir baixes per "depre" o "estrés". Una altra possibilitat és constatar que NO ets tu qui té un problema greu, alegrar-te'n i, mentalment, tractar al/la cap com si fos un malalt (de fet, ho és: és un neuròtic).
Pensareu que sóc molt exagerada però he conegut caps amb totes o moltes de les "virtuts" que abans he esmentat i si un creu que li agrada la feina i la vol fer s'ha de preparar psicològicament, adquirir una gran capacitat per relativitzar, potenciar a 1000 l'autoestima, recompensar-se amb alguna cosa (a les dones, a vegades, ens va bé anar a comprar "cremes" o anar a la perruqueria i canviar de "looK"; als homes, no ho sé...) i, de tant en tant, alguna baixa o un viatge que t'ha tocat amb els cupons d'algun supermercat...
Ah! i com que un dia sereu caps d'algú o d'alguns, si heu aprofitat el temps aprenent el què no s'ha de fer, sereu uns caps meravellosos.
Suposem que tens un/a cap insegur/a d'ell/a mateix, que pateix per si li treus protagonisme, que té por de perdre "autoritat", que menysprea les teves iniciatives i que mai té la culpa de res ni s'equivoca, aleshores has begut oli i treballar és un infern si no és que passis, procuris ser invisible i acceptis que la teva realització personal no depén per res del treball. Ben al contrari, t'has de protegir i si vols estar bé, ves de quan en quan al metge de capçalera i li dius que, al matí, cada dia, tens unes ganes boges de tirar-te pel balcó abans que anar a treballar. Pots, així, aconseguir baixes per "depre" o "estrés". Una altra possibilitat és constatar que NO ets tu qui té un problema greu, alegrar-te'n i, mentalment, tractar al/la cap com si fos un malalt (de fet, ho és: és un neuròtic).
Pensareu que sóc molt exagerada però he conegut caps amb totes o moltes de les "virtuts" que abans he esmentat i si un creu que li agrada la feina i la vol fer s'ha de preparar psicològicament, adquirir una gran capacitat per relativitzar, potenciar a 1000 l'autoestima, recompensar-se amb alguna cosa (a les dones, a vegades, ens va bé anar a comprar "cremes" o anar a la perruqueria i canviar de "looK"; als homes, no ho sé...) i, de tant en tant, alguna baixa o un viatge que t'ha tocat amb els cupons d'algun supermercat...
Ah! i com que un dia sereu caps d'algú o d'alguns, si heu aprofitat el temps aprenent el què no s'ha de fer, sereu uns caps meravellosos.
Per cert, et felicito i et dono l'enhorabona per començar aquest bloc. Jo fa dos mesos justos que tinc el meu i n'estic molt content, del que em permet explicar i del "feedback" que em permet amb molta gent que no coneixia. Persevera, que el que dius i penses sempre interessarà algú.
Una salutació,
Ha estat estupend rebre un comentari teu. Tant de bó tinguis raó pel que fa al bloc. Ha esdevingut una petita part de la meva vida i hi confio...
Salutacions