L'altre dia, al Tele-Notícies el candidat a la presidència del govern espanyol va dir una mentida com una casa de pagès i uns quants seguidors li van riure la gràcia convençuts d'haver escoltat una veritat incontestable. Qualsevol amb dos dits de front pot adonar-se de la manipulació que va fer Rajoy, qualsevol que tingui un nivell cultural mínimament decent.
Un professor de llengua castellana d'Àvila que viu a Andalusia ha aconseguit que el PSOE inclogui al seu programa electoral el foment de l'estudi de les llengues catalana, basca i gallega. El pollastre que s'ha muntat al voltant d'aquesta proposta ha estat descomunal. L'autor de la proposta ha dit que l'han arribat a qualioficar de terrorista! ell està convençut que el coneixement de les llengues que es parlen a Espanya ajudarà a la mútua comprensió i coneixement entre els ciutadans de l'estat espanyol, però el seu raonament ha topat amb la crosta nacionalista espanyola més carca i més primitiva.
A les rodes de premsa sempre hi ha el típic periodista que fa la pregunta "intel·ligent", la pregunta que burxa la ferida. És el periodista que posa llenya al foc i dóna en safata a l'entrevistat la possibilitat de fer demagògia i discurs populista. La periodista li va preguntar al senyor Rajoy què en pensava de la proposta socialista. Riallades dels acompanyants del polític, aquelles riallades que demostren el grau d'intel·ligència dels col·laboradors de qui vol ser president d'un país. La resposta va estar a l'alçada de les riallades dels acompanyants, perquè va ser una resposta d'un nivell cultural indigna de qui vol dirigir un país. Va dir que l'important és que la gent aprengui castellà "que és el segón idioma del món després de l'anglès".
E segón del món? Només cal fer treballar una mica les neurones, qui en tingui, per saber que la primera llengua és el xinès, la segona l'anglès i la tercera és el castellà. De totes maneres, ser la segona o la tercera no hi fa res, no vé d'aquí, és prou important per merèixer tot el respecte.
El cas és pensar ón es parla la tercera llengua del món. És aquí on les riallades dels acompanyants de Rajoy fan el ridícul. La immensa majoria de castellanoparlants viuen en països subdesemvolupats, Països on l'única herència que ha deixat la metròpoli és la corrupció i l'idioma.
Però Espanya és a Europa, no a Sud Amèrica. I a Europa el castellà encara està pitjor. A Europa el castellà és la cinquena llengua de la Unió Europea, darrera de l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià. no riuen ara?
sempre he dit que, quan passes la frontera dels pirineus, el català encar és una mica útil però el castellà ja no ho és gens. I uns kilòmetres més amunt de Salses, el castellà té la mateixa utilitat que el català. a Europa el castellà el parlesn alguns recepcionistes d'hotel i els guies turístics que acompanyen els espanyols que visiten els seus països.
Menys riallades i respecte i sentit comú que, amb aquest comportament no és d'estranyar que molts espanyols, quan van de viatge a per Europa, no siguin capaços ni de demanar els plats a un restaurant.
Trenta anys de democràcia perquè algú faci una proposta sobre l'aprenentatge de les llengues anomenades cooficials i, a canvi, reb insults. Tot un exemple. Ja ho deia el poeta: "España miserable, ayer conquistadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora". Potser algún dia tot això serà una anècdota.
A les rodes de premsa sempre hi ha el típic periodista que fa la pregunta "intel·ligent", la pregunta que burxa la ferida. És el periodista que posa llenya al foc i dóna en safata a l'entrevistat la possibilitat de fer demagògia i discurs populista. La periodista li va preguntar al senyor Rajoy què en pensava de la proposta socialista. Riallades dels acompanyants del polític, aquelles riallades que demostren el grau d'intel·ligència dels col·laboradors de qui vol ser president d'un país. La resposta va estar a l'alçada de les riallades dels acompanyants, perquè va ser una resposta d'un nivell cultural indigna de qui vol dirigir un país. Va dir que l'important és que la gent aprengui castellà "que és el segón idioma del món després de l'anglès".
E segón del món? Només cal fer treballar una mica les neurones, qui en tingui, per saber que la primera llengua és el xinès, la segona l'anglès i la tercera és el castellà. De totes maneres, ser la segona o la tercera no hi fa res, no vé d'aquí, és prou important per merèixer tot el respecte.
El cas és pensar ón es parla la tercera llengua del món. És aquí on les riallades dels acompanyants de Rajoy fan el ridícul. La immensa majoria de castellanoparlants viuen en països subdesemvolupats, Països on l'única herència que ha deixat la metròpoli és la corrupció i l'idioma.
Però Espanya és a Europa, no a Sud Amèrica. I a Europa el castellà encara està pitjor. A Europa el castellà és la cinquena llengua de la Unió Europea, darrera de l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià. no riuen ara?
sempre he dit que, quan passes la frontera dels pirineus, el català encar és una mica útil però el castellà ja no ho és gens. I uns kilòmetres més amunt de Salses, el castellà té la mateixa utilitat que el català. a Europa el castellà el parlesn alguns recepcionistes d'hotel i els guies turístics que acompanyen els espanyols que visiten els seus països.
Menys riallades i respecte i sentit comú que, amb aquest comportament no és d'estranyar que molts espanyols, quan van de viatge a per Europa, no siguin capaços ni de demanar els plats a un restaurant.
Trenta anys de democràcia perquè algú faci una proposta sobre l'aprenentatge de les llengues anomenades cooficials i, a canvi, reb insults. Tot un exemple. Ja ho deia el poeta: "España miserable, ayer conquistadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora". Potser algún dia tot això serà una anècdota.
Albert Castany
Montgat, 6 de febrer de 2008
Montgat, 6 de febrer de 2008
