Durant uns dies vaig arribar a fer d'alcalde.
L'any no el recordo exactament. Era cap a finals dels vuitanta, en la meva darrera etapa pallaresa.
Vaig viure i treballar vuit anys i mig a Sort. Suposo que per alguns ja era mig pallarès, i de fet en sóc en tres quartes part, genèticament parlant. Per a altres, els del Segre per exemple, dec ser “leridano”, però aquest és un altre tema.
No vaig guanyar cap elecció, o més ben dit, no hi havia urnes; vaig ser nomenat a dit, o per aclamació dels presents en l'assemblea (si fa o no fa com sol passar en les assemblees del reg i de les comparatives del camp i de la llet). I vaig durar quatre dies en el càrrec, o sigui tota una legislatura: des del dissabte fins el dimarts. El dimecres tot va tornar al seu lloc: les aigües (i els vins) van tornar al Noguera, i es va reinstaurar el mateix ajuntament que hi havia fins el divendres anterior.
El “superdimarts” va ser tant o més fort que el dels iankis. El dimecres va ser més aviat gris, com la cendra que et foten a la front si aquell dia et deixes caure per alguna parròquia. El dilluns va ser més aviat de compliment, i el dissabte i el diumenge una cosa normaleta, que vaig passar intentant fer honor al càrrec tant dignament com vaig poder.
Aquest matí he rebut La Borrufa i m'hi a fet pensar: a la portada hi surt una foto del Carnaval de Sort de l'any 1928. Mira, he pensat, jo en vaig ser l'Alcalde una seixantena d'anys més tard. No som res i anem a menos, com deia aquell.
