L'urbanisme de la Pobla no té res a vore amb la urbanitat dels poblans
Artur Balaguer Segarra
El PP de la Pobla de Vallbona ha votat a favor en el consell agrari de la localitat d'una iniciativa de la Unió de Llauradors, segons la qual l'ajuntament haurà de subvencionar el manteniment del mitjà de producció agrari, la terra, de manera que cada hectàrea, en funció de la seua qualificació, secà o regadiu, rebrà una ajuda per tal d'incentivar el manteniment del paisatge agrícola i també guanyar en
seguretat els nombrosos nuclis de població diseminada que n'hi ha al terme municipal. Quina lectura hem de fer, més enllà de saludar el recolzament i felicitar la Unió? A saber: a aquesta situación d'abandonament massiu dels camps,que ha desfigurat el terme i aboca a l'horror la seua visió perifèrica, s'ha arribat com a conseqüència del nou Pla General d'Ordenació Urbana, que convertia en urbanitzable quasi el 40% del terme. El Pla el va promoure el PP local, però el van mantindre el PSPV, el Bloc, la OIV i Unió Valenciana quan van arribaral poder a través d'una moció de censura. Per tant, considerem que estava aprovat per unanimitat, atès que el govern de concentració esmentat el pogué haver retirat, com han fet a altres llocs com ara Dénia o la Vila Joiosa. La ja irreversible destrosa del terme hauria de servir d'alguna cosa. La primera qüestió que s'ha de demanar és que els polítics locals reflexionen. El creixement no és infinit i haver disenyat una població de 90.000 habitants, partint de 15.000, quan no s'és capaç de donar un servei integral i complet als 20.000 ciutadans d'ara, és evident que empitjorarà l'estat actual de les coses. La segona és que el patrimoni que teníem els poblans era el nostre terme, el sòl, i no el seu valor en el mercat. Quasi tots els llauradors que han venut els seus camps, afectats per un PAI o enganyats amb paraules com expropiació, a les grans empreses que han amanegut sobtadament per la Pobla (Lubasa, Fadesa, ACS, etc.) destinaran els diners que cobren al consum. Quan se n'adonen, s'hauran quedat sense la terra i sense els diners; és a dir, sense patrimoni. La terra que tenia el valor pel qual han venut més la plusvàlua sentimental, d'arrelament o possessió té ara el valor que decideixen els especuladors. I tot, segons diuen, en nom del progrès. Urbanisme front urbanitat, la que perdrem els de la Pobla quan acabem perdent la identitat.
Artur Balaguer Segarra
El PP de la Pobla de Vallbona ha votat a favor en el consell agrari de la localitat d'una iniciativa de la Unió de Llauradors, segons la qual l'ajuntament haurà de subvencionar el manteniment del mitjà de producció agrari, la terra, de manera que cada hectàrea, en funció de la seua qualificació, secà o regadiu, rebrà una ajuda per tal d'incentivar el manteniment del paisatge agrícola i també guanyar en
seguretat els nombrosos nuclis de població diseminada que n'hi ha al terme municipal. Quina lectura hem de fer, més enllà de saludar el recolzament i felicitar la Unió? A saber: a aquesta situación d'abandonament massiu dels camps,que ha desfigurat el terme i aboca a l'horror la seua visió perifèrica, s'ha arribat com a conseqüència del nou Pla General d'Ordenació Urbana, que convertia en urbanitzable quasi el 40% del terme. El Pla el va promoure el PP local, però el van mantindre el PSPV, el Bloc, la OIV i Unió Valenciana quan van arribaral poder a través d'una moció de censura. Per tant, considerem que estava aprovat per unanimitat, atès que el govern de concentració esmentat el pogué haver retirat, com han fet a altres llocs com ara Dénia o la Vila Joiosa. La ja irreversible destrosa del terme hauria de servir d'alguna cosa. La primera qüestió que s'ha de demanar és que els polítics locals reflexionen. El creixement no és infinit i haver disenyat una població de 90.000 habitants, partint de 15.000, quan no s'és capaç de donar un servei integral i complet als 20.000 ciutadans d'ara, és evident que empitjorarà l'estat actual de les coses. La segona és que el patrimoni que teníem els poblans era el nostre terme, el sòl, i no el seu valor en el mercat. Quasi tots els llauradors que han venut els seus camps, afectats per un PAI o enganyats amb paraules com expropiació, a les grans empreses que han amanegut sobtadament per la Pobla (Lubasa, Fadesa, ACS, etc.) destinaran els diners que cobren al consum. Quan se n'adonen, s'hauran quedat sense la terra i sense els diners; és a dir, sense patrimoni. La terra que tenia el valor pel qual han venut més la plusvàlua sentimental, d'arrelament o possessió té ara el valor que decideixen els especuladors. I tot, segons diuen, en nom del progrès. Urbanisme front urbanitat, la que perdrem els de la Pobla quan acabem perdent la identitat.
