M’ha fet gràcia sentir,
darrerament, gent argumentant en defensa del posicionament en clau electoral de
Suposo que els senyors de
No només demano a la gent
d’aquest país el seu vot sinó que animo a tots els polítics a entrar en la
discussió pública sobre el tema. Tan criticable és la no cessió de la gestió de
les infraestructures relatives al transport a Catalunya com que el govern de
l’Estat espanyol negui i actuï sempre en contra dels interessos esportius d’una
part importantíssima dels seus administrats, encara que ho siguin per força.
Tothom reconeix a
Catalunya que hi ha una majoria social a favor del reconeixement internacional
de les seleccions catalanes. Enquestes diverses ho han reflectit i el Parlament
de Catalunya s’ha pronunciat clarament a favor del tema en més d’una ocasió.
Però a Madrid és com si sentissin ploure, i la demanda majoritària d’un poble
té com a resposta no la indiferència
sinó el bloqueig i el veto de l’Estat a totes les gestions de les federacions
esportives catalanes dirigides en aquest sentit.
Aquesta pràctica de
l’Estat és legalment denunciable i unes eleccions on es decidirà el govern de
l’Estat que així actua haurien de ser un bon motiu per discutir i denunciar amb
contundència aquesta situació. Frenar
l’actuació a la contra de la maquinària de l’Estat ha de ser l’objectiu. I no
d’un partit català, sinó de tots.
I ara és, no hi ha dubte,
el moment adient i més coherent si el pragmatisme ens obliga a haver de ser
presents a Madrid.
Només junts l’acabarem portant!
