Bé, haig de començar per dir que fa temps que busco la manera de fer amics o coneguts amb els quals viure i disfrutar del meu "temps d'oci". He visitat molts webs d'"amistat" amb poc èxit... D'entrada, has de dir si ets una dona o un home i què busques: un home o una dona, com si no pogués interessar-te una AMISTAT amb algú del teu mateix sexe. No pots dir que creus que tant et pot interessar un home o una dona. O sigui, no pretenen que trobis amics sinó parella o amant o el rotllo que sigui. Per això i pel que he vist, si no poses la foto, et quedes fora de joc. (De veritat, insisteixen que si poses la foto tens més possibilitats d'èxit (?)... com si tothom fos "super atractiu/va"). Tot i això, m'he apuntat a alguna activitat (de fet, un sopar) d'un "club" que em va semblar més obert. El resultat va ser patètic: poca gent, molt diversa, més de la meitat erem "nous" i el "monitor" semblava un guia de les colònies per a nens. Sorprenentment hi havia un parell de persones molt joves... Quan em vaig acomiadar una d'elles em va dir "passi-ho bé"..... Em vaig quedar amb la sensació d'"ara què puc fer"?.
Però es veu que "el que la persigue la consigue" perquè poc després, d'una forma casual, em vaig assabentar de l'existència d'un grup "no comercial" sorgit de la iniciativa de dues persones que varen decidir organitzar activitats de lleure a qui pogués interessar, sempre i quan un fos acceptat en la llista de "convidats" a la qual s'accedeix prèvia entrevista amb un dels dos promotors.
Hores d'ara, a la llista hi ha més de 1.000 persones (jo, inclosa)i avui, dissabte, es fa una festa de celebració de l'èxit aconseguit. Bé, m'hi he apuntat i estava molt contenta però ara.... tinc por!. De què?. No ho sé dir. Crec que estic patint un atac d'inseguretat amb mi mateixa. A l'entrevista vaig deduir que hi havia gent molt "potent" des de molts punts de vista. Avui, seré algú desconegut i temo que, automàticament, em senti arraconada i sola. Haig de dir que no m'esperava que em passés això, però és el que hi ha....Vagi com vagi, ho explicaré.
   |
  |
No li agrada gaire la gent. Perquè la gent no sap estar en silenci. Li agrada molt parlar sempre que pugui callar. Perquè els silencis son per fer unes pipades i concentrar-se en les últimes paraules que volen enllà, enllà.
Ara ja no troba gent que sap estar en silenci. Per això està sol.
I diu, arraulit al seu forat d'escala de l'edifici -n'és el porter:
Au, seu, que te n'explicaré una de bona. I encén una pipa, i el silenci s'exten uns minuts abans no engega el seu àrab arrossegat i desdentat.
Partícula elemental
http://www.atlesparticular.blogspot.com
Doncs si fas cara d'embovat a la foto pot ser algú interessat en pegar-li-la a un embovat s'interesse.
O si fas la cara estirada de marxosa pot ser algú que s'interesse per la marxa doncs vulga contactar.
Pot ser t'agrede contactar més de forma virtual.