jaumeciurana |
diumenge, 10 de febrer de 2008 | 20:49h
Després d'anys d'haver-ho volgut fer i no haver trobat mai el moment, avui hem anat a Darnius i Agullana. Volia anar-hi perquè el meu avi va passar cap a l'exili a través d'aquelles muntanyes i sojornà a Can Descals, un mas als afores de Darnius, abans de passar cap al Portús i Perpinyà. Hem anat també a Mas Perxers, a Agullana, on es concentrà bona part del govern de la Generalitat, amb Companys al capdavant, i també els escriptors i intel·lectuals que s'aixoplugaven sota la Institució de les Lletres Catalanes. Un dia esplèndid - ben diferent dels de l'any 1939 - ens ha acompanyat. No hem pogut accedir als masos, avui de propietat privada, però la seva simple visió de l'exterior ens ha emocionat. Diu Rovira i Virgili en els darrers paragrafs d'Els darrers dies de la Catalunya republicana:
"Ara que Catalunya ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literartura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci...el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria. Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà: No em descoratjo, no renuncio, no deserto...Treballar en tot allò que pugui, perquè ressorgeixi - més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans - la pàtria caiguda. Aquest és, mentre el tren en marxa m'allunya de Perpinyà, el meu jurament de català nacional..."
I en això estem.
"Ara que Catalunya ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literartura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci...el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria. Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà: No em descoratjo, no renuncio, no deserto...Treballar en tot allò que pugui, perquè ressorgeixi - més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans - la pàtria caiguda. Aquest és, mentre el tren en marxa m'allunya de Perpinyà, el meu jurament de català nacional..."
I en això estem.
De Perpinyà, de València, etc. Que no és el vostre cas. Ni sabeu, encara que ho fóra el vostre cas, com ficar-l'hi mà.
Cal una miqueta d'honestetat. Vora 30 anys i és, per a CiU, el Misteri de la Santa Trinitat. Els contactes a València on són?. I a les Illes?. Deixent-vos de despitges lingüístics. Parlem de política. De poder, de fer acions positives per al conjunt de
la societat.
Rovira i Virgili mai haguera combregat amb el que vós exposeu. ës una aprpopiaió inadequada.
Ahir Esquerra encetà la campanya des de la capital del sud. I vosaltres en penseu fer-ne cap? NO hi sou, no?
És un contrasentit que Esquerra es presente al País Valencià per posar més dificultats a aconseguir representació al mateix estrat social.
Eixa cantarella i explicació ja la vaig sentint fa la tira d'anys. Si recordes el tema era la Catalunya Republicana. La d'en Rovira i Virgili. Si vols podem comentar per territoris històrics per separat. Que no és el cas de Rovira i Virgili. Cap problema. El que dic als amics de Convergència és que no han fet els deures que pertocaven. Estic convençut que al PV cal una força de centre com CDC. sols i que hi havia gent disposada a portar-ho endavant. I ells mirant-se el melic. Com ja passava a les Illes. Sort d'UM. Dic que no han tingut una visió nacional. Ni d'Estat. En quant al PV podem dir-nos l que vulgues. Tot, el que diguem serà inútil. Total i t'ho avance per i no has fedet números. La Isaura no eixirà. Tampoc votarem un partit estranger com el PP i/o PSOE, per tant el vot més útil al PV és la inducció que fem des de baix i les illes per a que Convergència moga el cul. I això es diu ESQUERRA. Jo estaria encantat de que el Bloc tirara endavant, però per l'esquerra és impossible. De pas sinergiem que CDC siga més ambiciosa en moltes qüestions, NO SOLS identitàries sinó d'indústria del coneixement, infrastructures, transport, etc. Si t'adones, CDC repeteix esquemes españolistes: molts advocats, tècnics mitjans, etc. I un empresariat que ha anat baixant el llistó en les darreres dècades. Pocs economistes, arquitectes, enginyers, etc. Tenim un problema d epreparació en què els españols ens guanyen i molt: qudres que conenguen bé el funcionament de l'estat, de l'administració. Eixa manca de sentit d'Estat -gairebé anarcoïde- que al món català tan ens perjudica.
Cordialment. Et convide a reflexionar en el meu bloc. Ací semblem uns okupes del d'en Jaume Ciurana.
Passejar-se per Bescanó, Girona, Olot, Figueres, La Jonquera, Darnius, l´Agullana o La Vajol és una interpel.lació al cor.
En Lluís Marià Vidal, un eminent geòleg i gran excursionista (fou el primer català en pujar a la Pica d'Estats per la Vallferrera) també va estar molt vinculat a Agullana, encara que en temps molt millors que els que esmentes.