fcf |
dilluns, 11 de febrer de 2008 | 15:27h
A ningú se li escapa que, al llarg de la legislatura que ara acaba, el PP ha continuat incansable el seu viatge des d’un miratge de centredreta cap a una clarificadora dreta dura que frega ja l’extrema dreta. Això, evidentment en el vessant social, perquè, en el vessant nacional, podríem dir que ja s’han tret la màscara de manera definitiva i, com a mostra, l’astracanada final quan posen per escrit al seu programa el que han pensat tota la vida sobre la immersió lingüística en el nostre sistema educatiu, a primària principalment. L’eclosíó dels Siudadanus a casa nostra i d’altre mogudes com la impulsada per Rosa Díez i companyia no deuen ser alienes a aquest enduriment de les seves postures. El dubte és, potser, si tot això els ha empès o si, simplement, només els ha ajudat a treure’s la disfressa i a desinhibir-se.
Si el PP és el algodón no engaña, el PSOE és el paradigma de del qui comprova contínuament d’on bufa el vent per a posar-s’hi bé. ZP va començar la legislatura com a bambi però ben aviat el cérvol es va fer gran, li van créixer les banyes i se li van enganxar en algun esbarzer. He parlat ja infinitat de vegades dels enganys i les paraules incomplertes de l’home del tarannà i no tornaré ara a fer-ne una relació, que ja cansa la cosa. Tanmateix, tinguem-ho ben present, eh? En una segona fase, darrerament, han passat directament de l’engany a la humiliació: o sinó, ¿com interpretar la promesa d’inversions multimilionàries per a Cercanías a Madrid després de tots aquests mesos de desgavell desastrós a Catalunya? El gran problema és que només hi ha dues opcions: que governin els uns o que governin els altres. Si uns ens l’embeinen amb vaselina, els altres fan servir grava sense polir. Però, certament, ens l’embeinen uns i altres. I què faran els partits de casa nostra? Ajudar o permetre que governin els anti-gairebé-tot del PP? O bé ajudar o permetre que governin aquells que porten la candidatura del Sr. Bono a presidente del congreso com un dels vaixells insígnia? Mala peça tenim al teler, la veritat.
Ui, per cert! Que jo també estic pel 100% de l'Ateneu! Seguiu aquest enllaç i ja veureu de què va la cosa...
Si el PP és el algodón no engaña, el PSOE és el paradigma de del qui comprova contínuament d’on bufa el vent per a posar-s’hi bé. ZP va començar la legislatura com a bambi però ben aviat el cérvol es va fer gran, li van créixer les banyes i se li van enganxar en algun esbarzer. He parlat ja infinitat de vegades dels enganys i les paraules incomplertes de l’home del tarannà i no tornaré ara a fer-ne una relació, que ja cansa la cosa. Tanmateix, tinguem-ho ben present, eh? En una segona fase, darrerament, han passat directament de l’engany a la humiliació: o sinó, ¿com interpretar la promesa d’inversions multimilionàries per a Cercanías a Madrid després de tots aquests mesos de desgavell desastrós a Catalunya?
Ui, per cert! Que jo també estic pel 100% de l'Ateneu! Seguiu aquest enllaç i ja veureu de què va la cosa...
