“Des
d’aquesta taula on ara escric açò, en aquesta finestra, no hi sent res, no
escolte res: millor, sí que ho escolte, però no m’hi fixe. És a dir, no hi ha
cap soroll que no siga el meu propi. Acabe de dir-li serenor. És cert. Però sé
que és més. Molt més. Per ara, no diré la paraula. Callar és també una forma
d’expressar-se. Silenci feliç.”
Del dietari de Ramon GuillemCom l’Angèlica. L’ha publicat El Gall
Editor. Demà dimarts 12 de febrer se’n farà la presentació a València, a la Casa del Llibre (Russafa,
11). La cita és a les 19’30 i farà la presentació del llibre en Jaume Pérez
Montaner.
Doncs me n'alegre molt. A veure si així com a mínim els de la Casa del Libro s'animen i el posen a la venda. Tot i que ho tenen complicat: ahir mateix no el tenien, ni a la Casa del Libro, ni a Abacus ni, evidentment, a la FNAC. Ni aquest ni cap altre dels cinc que buscava, tots d'autors tan exòtics com Guillem o Begonya Mezquita. Quina ciutat...
com l'art de monologar pot arribar al silenci i també és curiós l'art de citar els paràgrafs de l'obra d'un altre autor, podem citar molts fragments però acabem citant el fragment que fricciona amb la nostra identitat,
tenim monòlegs en tots els nivells de la cultura: des de l'explícit kitsch dels reality-shows televisius als discursos meditabunds de la gent que té la virtud de pensar (o no),
els desposseits estan impulsats --per les circumstàncies-- a pensar, parlar, explicar-se i projectar actituds, per la força dels fets devastadors que els obliguen a pronunciar-se, però una volta més es demostra que no dir-ne res, acumular instants blancs de silenci davant la barbàrie i l'estupidesa pot ser eventualment una forma revolucionària d'aturar la màquina verbal autorreferencial i desviar-se de la traveta verbal,
per als cercadors de noves tendències dietarístiques, els podem senyalar que la reproducció de diàlegs vius i independents té un gran potencial: el benefici de contradir el vici monologador,
hi ha factors socials, polítics i tecnològics que obliguen la gent a perpetuar monòlegs autolàlics, justament per això el registre de la reflexió coral entre dues o més contraparts pot aturar l'excessiu individualisme global d'avui en dia,
em sembla que la nostra literatura reix poc a l'hora de fer eixos registres i que la millor escriptura que estem confegint es perd en l'atmòsfera volàtil de la situació amistosa,
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Salutacions Toni.
com l'art de monologar pot arribar al silenci i també és curiós l'art de citar els paràgrafs de l'obra d'un altre autor, podem citar molts fragments però acabem citant el fragment que fricciona amb la nostra identitat,
tenim monòlegs en tots els nivells de la cultura: des de l'explícit kitsch dels reality-shows televisius als discursos meditabunds de la gent que té la virtud de pensar (o no),
els desposseits estan impulsats --per les circumstàncies-- a pensar, parlar, explicar-se i projectar actituds, per la força dels fets devastadors que els obliguen a pronunciar-se, però una volta més es demostra que no dir-ne res, acumular instants blancs de silenci davant la barbàrie i l'estupidesa pot ser eventualment una forma revolucionària d'aturar la màquina verbal autorreferencial i desviar-se de la traveta verbal,
per als cercadors de noves tendències dietarístiques, els podem senyalar que la reproducció de diàlegs vius i independents té un gran potencial: el benefici de contradir el vici monologador,
hi ha factors socials, polítics i tecnològics que obliguen la gent a perpetuar monòlegs autolàlics, justament per això el registre de la reflexió coral entre dues o més contraparts pot aturar l'excessiu individualisme global d'avui en dia,
em sembla que la nostra literatura reix poc a l'hora de fer eixos registres i que la millor escriptura que estem confegint es perd en l'atmòsfera volàtil de la situació amistosa,
salut i endavant