És curiós com les polèmiques més enceses són per defensar o atacar als candidats demòcrates dels Estats Units. Potser perquè a les eleccions espanyoles no hi ha res de nou i fa mandra parlar-ne. De fet a Espanya ho tenen complicat per triar el vot, afortunadament a Catalunya tenim un ventall més ampli. En això també som diferents.
Però tornem a les presidencials americanes...
He anat al web d'Obama i he vist el que defensa. He anat al web de
Hillary i he vist el que defensa. No hi ha substancialment res massa
diferent en l'essencial; Obama és un home negre (però home al cap i a la fi), i
Hillary és una dona blanca (però dona al cap i a la fi), i em sobta veure defensors
arrauxats d'Obama que surten a qualsevol lloc menysprean Hillary i fan d'Obama el seu Déu. No he vist defensors de Hillary atacant Obama. El mes gran atac que li fan a Hillary és que és la dona de Bill Clinton, encara, malgrat tot, però no per les seues idees.
A tot això el currículum de Hillary em sembla molt més potent (pel que
ha fet pels nens i l'educació i les campanyes de prevenció i de
planificació familiar, pel que va voler fer amb la sanitat,
universalitzant-la, i no li van deixar fer, perquè vol legalitzar les
adopcions de les parelles homosexuals així com les seves unions, etc.,
un ideari que em sembla molt de l'estil "fets i no paraules" a
diferència d'Obama que diuen que parla molt bé, però fer el que es diu
fer encara no sé què ha fet, però sí promet molt i té molt carisma, potser a l'estil ZP
(apoyaré...).
En fi, si tenim la mirada posada allà és perquè encara són el primer
país del món i de com els hi vagi i què passi també en depèn Europa i
nosaltres.
Si hagués de votar allà, crec que ho faria per Hillary, malgrat tot,
perquè trobo que està molt ben preparada i sap el que vol, i sigui com sigui una dona em dóna més sensació de canvi que un
home, i m'agrada la idea que pugui presidir el país més potent del món.
(Photo by Richard Phibbs)
Jo tenía entés que Barack Obama era menys conservador, més "esquerrà" que Clinton... però veient el que defensen cadascú no he trobat gaire diferència.
És una decisió difícil: Obama o Clinton? Clinton o Obama? Aquesta campanya l'estic vivint de ben a prop, ja que fa un temps que visc als Estats Units. Des d'aquí hi ha hagut atacs d'una candidatura a l'altra, i també picades d'ullet (no cal tancar-se portes tampoc a un tiquet Clinton-Obama, Obama-Clinton). Crec que tant un com l'altre són persones molt sòlides i que seran bons presidents. Qualsevol cosa, venint d'on venim, serà un bon canvi. Jo ja no entro en si una és dona o l'altre mig negre (que també podríem dir que és mig blanc). Clinton coneix les clavegueres de la Casa Blanca, però també té més lligams i llasts. Obama ve de fora. Clinton sembla més d'esquerres quan explica el seu programa; però ja vam veure en què va quedar la seva reforma de la sanitat i com les asseguradores mèdiques financien la seva campanya. Obama il·lusiona cada vegada que parla: realment sembla una onada de canvi, un moviment social a l'entorn d'ell. Es desinflarà tot plegat? Se'l treuran de sobre? Les seves propostes no són tant d'esquerres sobre el paper; però potser Clinton serà més ZP i de tot el que promet res de res i Obama serà més "fets i paraules"? No ho sabem. Una dona al capdavant de la superpotència mundial? Només per veure això ja valdrà la pena que Clinton sigui la candidata. I els republicans? No descartem un McCain president. Esperem que no, però.
De ben segur que serà un any interessant, políticament parlant.
És curiós com les polèmiques més enceses són per defensar o atacar als candidats demòcrates dels Estats Units. Potser perquè a les eleccions espanyoles no hi ha res de nou i fa mandra parlar-ne. De fet a Espanya ho tenen complicat per triar el vot, afortunadament a Catalunya tenim un ventall més ampli. En això també som diferents.
Potser sí que la millor opció seria Clinton.
De ben segur que serà un any interessant, políticament parlant.
Salut des de Nova York.