Aquest dijous els mestres faran vaga. En fi, en tenen tot el dret i si creuen que n’han de fer, doncs endavant. Avui els nens han portat un paper en què els mestres que fan vaga expliquen els seus motius. La ideologia de fons és més clara que l’aigua: iniciativa privada? Horror! Privatització de la gestió? Horror! Competència entre centres? Més horror encara! Sorprèn una mica aquesta aversió tan rotunda a la iniciativa privada i a la competència. El seu món ideal seria una societat formada per funcionaris hiperprotegits, tots al servei altruista d’un gran Estat que assegurés el bé públic per a tothom. Un bonic ideal… Però ara que hi penso, aquest ideal es va fer realitat (Unió Soviètica i companyia) i va acabar com va acabar. Aquests cursets que fan els mestres a l’estiu… no en podrien fer algun d’història?
   |  |
Comentaris de llibres i pel·lícules
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Treballo en un institut de secundària aquests dies he parlat amb molta gent i hi ha opinions ben diverses sobre la vaga i la llei de l'educació.
Un bon nombre del professorat fa la vaga tot i els sindicats (sembla clar que una mobilització ara té molt d'oportunista - en aquest sentit hi ha molta gent que se sent manipulada: què feien els sindicats quan es va implantar el model actual d'educació?).
Hi ha també un bon nombre de gent que fa vaga que no veu pas malament alguns aspectes d'aquesta llei d'educació.
De totes maneres el que és més patent (parlo de secundària) és un sentiment d'emprenyament general - i també de desconcert - respecte a la situació de l'ensenyament al nostre país. És evident que el (fals) progressisme d'igualtat per a tothom ha comportat una baixada de nivells a les aules de molts centres i la conflictivitat ha arribat a nivells preocupants.
En aquest sentit els instituts fèiem una feina molt més productiva, útil - i agraïda - fa 12 anys. Però és clar, tampoc podem viure ancorats en el passat en una realitat que canvia de pressa...
És per tant un temps de frustració i desorientació - en la meva modesta opinió... - l'única cosa que pot fer tirar endavant l'ensenyament és un gran consens de tots els agents implicats (i no les lleis que canvien cada vegada que entra un nou conseller o que hi ha eleccions...).
A Finlàndia qualsevol grup de mestres pot muntar una escola (iniciativa privada + gestió privada + competència entre centres) però tot el control de l'alumnat, els resultats i el finançament són públics.
No s'hi val a confondre iniciativa privada amb privatització de l'ensenyament.
No s'hi val a confondre gestió privada amb hiperprotecció a les concertades catòliques.
No s'hi val a confondre competència entre centres i segregació.
Prefereixo el món mental dels mestres vaguistes al dels rapinyaires.
El mèrit del PSOE no és pas petit: sobre un fons anarcoide de l'època de la transició han estat capaços de bastir una carcassa estatista assumida sense gens d'esperit crític.