El Barça de Laporta no només fa el ridícul amb la secció de bàsquet i regala els nostres diners a Unicef per promocionar la imatge del seu president, sinó que a més se'n riu dels seus socis.
Fa unes setmanes vaig rebre una tramesa de publicitat del Barça destinada a fotre's de qui la llegia. Sobre una foto d'unes taules de picnic buides, el missatge deia: "Quan el Barça juga a casa, aquests seients són els únics que haurien de quedar lliures... perquè amb l'Estadi ple, tots hi guanyem!"
(seguir llegint)
Ara resulta que si l'Estadi no s'omple és culpa nostra, la dels socis que no alliberem el seient. No és culpa dels horaris intempestius, ni del fet que una setmana abans no sàpigues quin dia ni a quina hora jugaran. No és culpa d'un tracte indigne als afeccionats, que veiem com cada any els seients estan més apretats entre ells, o que a les llotges de Tribuna es reparteixen uns canapès a costa nostra mentre nosaltres hem d'empassar-nos uns frankfurts dolents i cada cop més cars.
La culpa tampoc és dels directius vividors que es reparteixen entrades de la final de la Lliga de Campions a barra lliure, mentre els socis que paguem hem d'aguantar hores de cua a la intempèrie per veure com ens han passat al davant... els propis directius. Tampoc és culpa de veure com a qualsevol desplaçament paguem per les pitjors entrades, les dels gols, mentre que les tribunes i els laterals se'ls reparteixen els amics i familiars que van 'de gorra'. Ni és culpa de veure, partit rere partit, la primera fila de la segona graderia (és a dir, les millors localitats) destinades a 'vips' a qui no coneix ningú (és a dir, un cop més, amics, coneguts i saludats dels vividors).
Haver de pagar per un desplaçament el triple del que costa aquest mateix desplaçament els dies que no hi ha partit. Jugadors que no es dignen ni a saludar, ni a córrer, ni es motiven en tot un Barça-Madrid "perquè el públic no anima prou". Festes privades a The Cavern. Viatges arreu del planeta per conèixer personalitats rellevants i fer-se les oportunes fotos. Dinars i sopars opípars amb càrrec al presupost del club. Empleats maleducats amb qui els paga, és a dir, nosaltres. Una fortuna invertida en enriquir a Norman Foster a canvi d'una coberta que només servirà tres partits a l'any (els que plou), perquè l'aforament seguirà igual. Motius i més motius per pensar que els espectadors som una molèstia per al club.
Això sí, si l'Estadi no és ple, és culpa dels que no alliberem.
La culpa tampoc és dels directius vividors que es reparteixen entrades de la final de la Lliga de Campions a barra lliure, mentre els socis que paguem hem d'aguantar hores de cua a la intempèrie per veure com ens han passat al davant... els propis directius. Tampoc és culpa de veure com a qualsevol desplaçament paguem per les pitjors entrades, les dels gols, mentre que les tribunes i els laterals se'ls reparteixen els amics i familiars que van 'de gorra'. Ni és culpa de veure, partit rere partit, la primera fila de la segona graderia (és a dir, les millors localitats) destinades a 'vips' a qui no coneix ningú (és a dir, un cop més, amics, coneguts i saludats dels vividors).
Haver de pagar per un desplaçament el triple del que costa aquest mateix desplaçament els dies que no hi ha partit. Jugadors que no es dignen ni a saludar, ni a córrer, ni es motiven en tot un Barça-Madrid "perquè el públic no anima prou". Festes privades a The Cavern. Viatges arreu del planeta per conèixer personalitats rellevants i fer-se les oportunes fotos. Dinars i sopars opípars amb càrrec al presupost del club. Empleats maleducats amb qui els paga, és a dir, nosaltres. Una fortuna invertida en enriquir a Norman Foster a canvi d'una coberta que només servirà tres partits a l'any (els que plou), perquè l'aforament seguirà igual. Motius i més motius per pensar que els espectadors som una molèstia per al club.
Això sí, si l'Estadi no és ple, és culpa dels que no alliberem.
