jordicc |
Jaume I |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 21:00h
Quan el nostre personatge va néixer, el nom de Jaume era nou al Casal de Barcelona. El Llibre dels feits ens explica la raó de perquè li fou imposat aquest nom:
"E [nostre mare] féu fer dotze candeles totes d'un pes e d'una granea, a féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles noms dels apòstols, e promès a Nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom hauríem nos. E durà més la de sent Jacme bé tres dits de través que les altres. E per açò e per la gràcia de Déu havem nós hom En Jacme".
Hi ha moltes maneres de batejar una criatura: posar-li el nom de l'avi (s'hauria dit Alfons o Guillem) o bé del sant del dia del natalici (en aquest cas s'hagués dit Corneli, pobre). Però Jaume I no era com els altres humans, i l'origen del seu nom també va ser especial: la candela que més va durar correspongué a l'apòstol Jaume i així fou conegut. Segurament és una llegenda, però si non e vero e ben trobato.
Hi hauria més Jaumes a la història dels reis catalans: el seu nét Jaume II, tres reis de Mallorca i també Jaume d'Urgell, el dissortat. I encara Jaume III, el pretendent carlí, que ens queda a prop en el temps però lluny en l'imaginari col·lectiu.
[A la imatge, detall del monument a Jaume I, a València]
