roig14 |
divendres, 15 de febrer de 2008 | 00:33h
I mentre intentes escriure en silenci, sense fer força damunt el teclat per tal de no despertar als que a casa dormen, penses en els qui també dormen damunt teu, al pis de dalt, o a sota teu, al pis de baix; i penses que potser no dormen, perquè de fet, mai res del que pensis es pot afirmar amb seguretat. Et dius a tu mateix que qui sap, potser sense saber-ho, al pis de dalt un estafador disfressat de cirurgià està convertint al David en la Melanie, que segura i animada per fer realitat el somni de la seva vida, no té la més remota idea que amb els cinc mil i pocs euros que ha pagat per l'operació s'acaba d'hipotecar una mort agònica d'aquí tres dies a causa de les hemorràgies internes provocades durant l'intervenció.
I al pis de baix? Potser els cops que cada nit escoltes són d'aquells tres homes que fa uns mesos van arribar nous a l'escala de veïns, ja que qui sap, potser vinguin d'on vinguin i creguin en el que creguin, demà al matí et llevaràs sabent que una brigada antiterrorista els ha desarticulat el laboratori casolà, on cada nit, preparaven explosius per tal d'atemptar contra els transports públics de la ciutat i causar centenars de morts innocents en nom de no sé quins déus o no sé quines pàtries.
I aquell senyor de mitjana edat que sempre torna del supermercat carregat de bosses, qui sap si no és un segrestador que d'ençà de fa quatre anys, quan va morir la seva filla, té tancada amb pany en una habitació a una jove que, després de veure com un desconegut li ha robat la llibertat durant tant temps, ha arribat als límits d'estimar-lo i apreciar-lo per tot allò del síndrome d'Estocolm.
I a la consulta mèdica que hi ha a l'àtic? Qui t'assegura que aquell pediatra que sempre et saluda a l'ascensor no és un traficant d'embrions que a les nits, d'amagades, soluciona la vida a adolescents que s'havien oblidat de fer servir el preservatiu? Qui et diu que a la seva consulta no es practiquen avortaments il.legals dignes del propi franquisme? Qui et fa creure que no és ell el culpable de que dies enrere en Joan i la Lara entressin a la seva consulta, i l'un en sortís enmig de llàgrimes mentre l'altra en sortia dins una bossa tèrmica camí del tanatori a causa d'una hemorràgia vaginal?
I aquell veí tan guapot que cada nit arriba amb una noia diferent? Qui et diu que casa seva no és un museu de cadàvers de xicotes precioses que, buscant una nit de passió, es van trobar amb la bogeria malaltissa d'un assassí que col.leccionava amants amb l'afany de penetrar-les un cop mortes per tal de disfrutar de la necrofília?
I aquella olor d'aviram que fa sempre l'entresol? No t'has parat mai a pensar que potser allà dins cada tarda s'hi disputen lluites de galls on l'únic que importa són els diners?
I aquells dos germans del 4rt 2a que tenen un cotxe de luxe aparcat al garatge? No penses que és molt estrany que malgrat tenir menys de trenta anys gairebé no surtin mai de casa?
Qui et diu que no són dos traficants d'heroïna que s'enriqueixen de forma abusiva, a canvi d'oferir sous miserables a joves camells desesperats que venen el cavall a joves encara més desesperats que es destrossen la vida amb una agulla?
I ara, davant teu, en aquest ordinador. Què et fa creure que quan dius bona nit a una amiga pel Messenger només és ella qui ho llegeix? Qui t'assegura que quan cliquis actualitzar al teu bloc no hi haurà algú en alguna part del món que llegeixi el que dius i jutgi si és o no és moral per la població? I aquí, davant dels teus nassos, aquest telèfon mòbil que t'acabes de comprar; algú et fa estar segur que no hi ha ningú amb una placa al pit i una porra a la cintura punxant d'amagat la conversa que demà tindràs, quan truquis a un amic dient-li que dijous hi ha manifestació a les dotze i cal organitzar els grups d'acció?
I ara, aquesta nit, te n'adones que es fa difícil anar a dormir sabent que tot això, sigui ficció o no, pot ser molt i molt real, ja que ha arribat un punt en que ja no confies en res del que t'envolta perquè entens que aquesta vida pot arribar a ser un gran cúmul de mentides i falses aparences, començant per la teva escala de veïns, continuant per la teva ciutat i acabant pel teu Estat. Entens que la justícia es compra amb diners, i tanques els ulls al llit sabent que tot el que t'han fet creure pot ensorrar-se en un parell de segons, ja que tu sol en aquest món, no ets res més que un conillet d'índies als ulls d'algú que et vigila i t'enganya fen-te creure que existeix la llibertat, quan en realitat hauries de saber que només som les ombres d'allò que ens volen deixar veure.
M'encanta la teva imaginació i narrativa, en
fa un calfred pensar que el veí por ser un psicòpata, però be tots tenim
alguna cosa del mal i del be.
Podries provà d'agafar un llapis i paper, sortir a un jardí o zona verge
i provar de muntar una historia semblant en la que els protagonistes fossin:
les flors, els ocells, els arbres o els insectes?
Felicitats
eduard
Potser mai tindrem la certesa de si tot és ficció o no, si els teus veïns poden ser culpables o no... si és una injustícia de la justícia (quina paradoxa més paradoxal)
Tot i així, el dia que sapiguem la veritat de les coses, potser ens decebrem tant... tantíssim.. que llavors ja tot perdrà el sentit.
No ho sé,... sembla que la veritat té tantes cares.. que és possible que la majoria siguin vàlides o cap d'elles ho sigui.
Una cosa és la ficció o el "potser sí, potser no" i l'altra són les injustícies clares i evidents. De moment, hem d'anar al més simple... són aquestes que hem d'irradicar... són contra aquestes que hem de lluitar