Vladimir Putin ha situat, un cop més, l'independentisme català i basc al mapa europeu en comparar aquests dos casos amb el de Kosovo, una província sèrbia que es troba a l'alba de la seva independència.
Des del govern espanyol (que forma amb Xipre l'eix 'antikosovar' de la Unió Europea) s'han apressat a remarcar que són casos que no admeten comparació, sense haver estat capaços d'aportar cap argument a aquesta negativa. "No tenen res a veure". Punt.
Des del govern espanyol (que forma amb Xipre l'eix 'antikosovar' de la Unió Europea) s'han apressat a remarcar que són casos que no admeten comparació, sense haver estat capaços d'aportar cap argument a aquesta negativa. "No tenen res a veure". Punt.
Realment no en podem aprendre res, del procés secessionista kosovar?
(seguir llegint)
Una primera lliçó és econòmica. Tal i com s'han apressat a recordar des de TV3, "Kosovo és econòmicament inviable", fet que suposadament constitueix un argument en contra de la seva independència. El missatge és clar: "Catalans, aquests que es volen independitzar són uns morts de gana arreplegats, res a veure amb la nostra nació rica i plenament socialista."
Però la conclusió d'aquesta dada podria ser una altra: Què porta a una nació deprimida a la independència? Per què no seguir llepant la mamella del més potent estat serbi? Només l'esperit rebel? O potser la independència no sigui mal negoci? Kosovo podria esdevenir un paradís fiscal, o enriquir-se tot conreant una indústria turística basada en el descobriment d'una regió empobrida en el si d'Europa. Qui hagi visitat Mongòlia sabrà que no cal platja per dotar un país rural d'infrastructures turístiques molt atractives.
La segona gran lliçó és política. Tots aquells que es pregunten "¿quin català sortiria armat al carrer per enfrontar-se als tancs espanyols el dia que proclamem la independència?" es deuen haver quedat sense arguments en sentir com Sèrbia, un estat no precisament conegut pel seu pacifisme, ja ha anunciat que les úniques mesures que emprendria serien "polítiques, econòmiques i diplomàtiques", i no pas bèl·liques, contra un Kosovo eventualment independent. No hi ha discussió possible: en el si d'Europa ja no hi caben guerres d'ocupació.
Catalunya i el País Basc han de treballar per guanyar adhesions internacionals, com ha aconseguit Kosovo, i sobretot assolir una majoria social independentista. Amb aquests trumfos, només cal esperar el moment oportú per saltar a la piscina; doncs a l'univers polític internacional les piscines sempre, sempre tenen aigua.
Però la conclusió d'aquesta dada podria ser una altra: Què porta a una nació deprimida a la independència? Per què no seguir llepant la mamella del més potent estat serbi? Només l'esperit rebel? O potser la independència no sigui mal negoci? Kosovo podria esdevenir un paradís fiscal, o enriquir-se tot conreant una indústria turística basada en el descobriment d'una regió empobrida en el si d'Europa. Qui hagi visitat Mongòlia sabrà que no cal platja per dotar un país rural d'infrastructures turístiques molt atractives.
La segona gran lliçó és política. Tots aquells que es pregunten "¿quin català sortiria armat al carrer per enfrontar-se als tancs espanyols el dia que proclamem la independència?" es deuen haver quedat sense arguments en sentir com Sèrbia, un estat no precisament conegut pel seu pacifisme, ja ha anunciat que les úniques mesures que emprendria serien "polítiques, econòmiques i diplomàtiques", i no pas bèl·liques, contra un Kosovo eventualment independent. No hi ha discussió possible: en el si d'Europa ja no hi caben guerres d'ocupació.
Catalunya i el País Basc han de treballar per guanyar adhesions internacionals, com ha aconseguit Kosovo, i sobretot assolir una majoria social independentista. Amb aquests trumfos, només cal esperar el moment oportú per saltar a la piscina; doncs a l'univers polític internacional les piscines sempre, sempre tenen aigua.
Espanyols i serbis són de la mateixa corda, amb l'afegit que els serbis, a més, 'gaudeixen' de diferències ètniques que els permetrien diferenciar sense gaire marge d'error contra qui disparar. La reflexió va una passa més enllà: si els serbis, essent com són, no podran fer res per evitar-ho... què podrien fer els espanyols?