ricard99 |
poemes |
dilluns, 18 de febrer de 2008 | 21:08h
17 ANYS
17 ANYS
Al Cafè desert de les Glòries -una tarda freda com altres- prenc un tallat amb l'habitud de l'espectador de combats sempre ajornats. Un vel com el silenci dels camps d'ahir relliga la vida, la mort; no hi ha afirmacions, no hi ha preguntes, però impassible passa pel meu davant l'ombra dels 17 anys amb dol del gos quan fuig.
ricard99 |
divendres, 22 de febrer de 2008 | 12:17h
Pensava en el silenci dels camps d'ahir, quan passava els estius al camp, de petit, a casa els avis a Palau de Plegamans. Tot el record és un tel de silenci ara, des de la distància dels anys passats.