No es tracta de que Joan Pau II hagi
mort, si més no que ho sàpiga quan estic escrivint
aquestes ratlles.
Es tracta de l'estona que vaig estar
aquest passat divendres sense sentir parlar del Papa. Crec que va ser
l'estona més llarga, deixant a banda les hores de son
(afortunadament els meus somnis no tiren cap a temes d'actualitat),
en que ni vaig sentir parlar ni hi vaig pensar del o en el Papa.
Aproximadament l'estona que va durar
l'acte literari en que es van lliurar els premis de Novel·la
Breu Ciutat de Mollerussa i el Rovelló d'assaig de
literatura infantil i juvenil.
Suposo que va ser el parlar amb la
gent, fer fotos, pendre notes, descobrir un altre Josep Escobar (sí,
els de Carpanta i Zipi y Zape) gràcies al treball de Josep
Manuel Soldevilla i els comentaris elogiosos que li va fer Oriol
Izquierdo. Uns elogis que Josep Borrell ( el de Mollerussa, no el de
la Pobla) va fer de les obres finalistes del Novel·la Breu.
Del retrat de la misèria moral de la postguerra de la novel·la
finalista de Marta Planes, als personatges del brogit nocturn de la
Costa Brava que explica l'obra guanyadora d'Àlex
Hernández. (segueix)
Tot això acompanyat de les notes
musicals del David i la Laura, dos joves alumnes de l'Escola de
Música Jordi Piqué de Mollerussa, o les paraules de
Josep Vallverdú tot recordant que es bo que hi hagi premis
literaris, tot i que n'hi hagi molts, i que calia felicitar-se
perquè en aquest nombrosa oferta el jurat hagi pogut trobar
tres o quatre obres de qualitat per deliberar.
El record al Papa va tornar al fer-ne
esment lo Sebastià Serrano, dins de la seva xerrada de
cloenda. Un record que aviat va torna a desaparèixer a
l'escoltar al lingüista, fill de Bellvís, preocupat pel
descens de l'habit de lectura i fer-ne una defensa de la lectura,
especialment de la novel·la, per afrontar els reptes de la
vida, la complexitat que va dir ell. De fet d'això és
el que ha de fer un bon comunicador, que t'oblidis de tot i que et
centris en el que diu. I en això lo Sebastià Serrano és
un mestre.
I un apunt interessant, si més
no curiós, de la xerrada. Serrano va dir que, tard o d'hora,
hi haurà a les empreses, entitats, corporacions ...un
departament de la Felicitat.
miQuel
