Alguns partits, els nacionalistes espanyols, en els que anys que portem de democràcia s'han cregut, i volen fer creure a la gent, que en unes eleccions el que fa el ciutadà és votar un determinat programa electoral farcit de promeses, moltes d'ells irrealitzables, en compte de avaluar quin grau de compliment de totes aquelles promeses que van fer fa quatre anys han complert.
En els països de llarga tradició democràtica, la inclinació del vot de les persones està estretament vinculat al grau de compliment d'un programa electoral. Aquells partits que no han complert allò que havien promès són castigats, no repetint curs, sinó enviant-los a l'oposició. I en aquestes eleccions del 9 de març en la societat catalana també hauria d'imperar l'anàlisi de què han fet els que governen, i volen repetir, de tot allò que ens van prometre quan no governaven.
Jo he fet aquest anàlisi i m'han sortit 10 raons, més que suficients, per demanar que no es voti al PSOE-PSC. Primer incompliment, Al míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, Zapatero va pronunciar la famosa frase: "Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya". Promesa que l'ha incomplert de manera reiterada. Segon incompliment, al llarg d'aquest quatre anys Zapatero ens ha venut una visió teòrica de la pluralitat d'Espanya, que tenia com a màxim exemple les reformes estatutàries de les Autonomies. Al final no només no només no va donar suport a l'Estatut sorgit del Parlament, tampoc ho ha fet amb el que els catalans varem aprovar a les urnes. De moment el grau de desplegament és lamentable, i a part l'Estat segueix vulnerant l'Estatut en qüestions (Llei de Dependència), en que la Generalitat té la competència. Tercer incompliment, vulneració i no compliment de la Disposició Addicional tercera de l'Estatut que diu, que durant 7 anys Catalunya ha de rebre un inversió de l'estat corresponent al pes del PIB català, o sigui el 18'8%. En els pressupostos del 2008 aquesta inversió només arribava al 14,9%. Quart incompliment, Chacón i Zapatero s'han omplert la boca afirmant que en els quatre anys de govern socialista Catalunya ha tingut els índexs d'inversió més grans de tota la seva història. L'any 2003 va ser d'un 18'6% el 2008 el 14,9% i la majoria d'aquests diners han anat al TAV. No s'han fet nous projectes. Cinquè incompliment, arribada del TAV a Barcelona. S'anuncia l'arribada el 21 de desembre de 2007 (que ja suposava un endarreriment). El resultat tots el coneixem. Les presses per acabar l'obra com fos, només per interessos electoralistes, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya. Sisè incompliment, Zapatero anuncia en el Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l'1 de gener del 2008. El més calent està a l'aigüera. Setè incompliment, després d'un teòric acord de retorn dels Papers de Salamanca, només ha arribat a Catalunya una primera part. Queda encara total la documentació de particulars i d'entitats. El Govern espanyol manté un vergonyós silenci davant aquesta situació. Vuitè incompliment, En un altra promesa de míting electoral, Zapatero promet retornar el Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, després s'hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, torna a anunciar el traspàs. Un any després el tema segueix sense resoldre's. Novè incompliment, Zaptero anuncia que abans de la tardor de 2007 faria una proposta de gestió de l'Aeroport de Barcelona que inclouria la participació de la Generalitat. Res de res. Desè incompliment, el juny de 2006 Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. Avui 19 de febrer encara no s'han fet públiques.
Ara bé els atacs barroers a Catalunya i a la seva convivència per part del PP també són raons suficients perquè el proper 9 de març tampoc els ciutadans de Catalunya els premiïn amb el seu vot.
Jo he fet aquest anàlisi i m'han sortit 10 raons, més que suficients, per demanar que no es voti al PSOE-PSC. Primer incompliment, Al míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, Zapatero va pronunciar la famosa frase: "Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya". Promesa que l'ha incomplert de manera reiterada. Segon incompliment, al llarg d'aquest quatre anys Zapatero ens ha venut una visió teòrica de la pluralitat d'Espanya, que tenia com a màxim exemple les reformes estatutàries de les Autonomies. Al final no només no només no va donar suport a l'Estatut sorgit del Parlament, tampoc ho ha fet amb el que els catalans varem aprovar a les urnes. De moment el grau de desplegament és lamentable, i a part l'Estat segueix vulnerant l'Estatut en qüestions (Llei de Dependència), en que la Generalitat té la competència. Tercer incompliment, vulneració i no compliment de la Disposició Addicional tercera de l'Estatut que diu, que durant 7 anys Catalunya ha de rebre un inversió de l'estat corresponent al pes del PIB català, o sigui el 18'8%. En els pressupostos del 2008 aquesta inversió només arribava al 14,9%. Quart incompliment, Chacón i Zapatero s'han omplert la boca afirmant que en els quatre anys de govern socialista Catalunya ha tingut els índexs d'inversió més grans de tota la seva història. L'any 2003 va ser d'un 18'6% el 2008 el 14,9% i la majoria d'aquests diners han anat al TAV. No s'han fet nous projectes. Cinquè incompliment, arribada del TAV a Barcelona. S'anuncia l'arribada el 21 de desembre de 2007 (que ja suposava un endarreriment). El resultat tots el coneixem. Les presses per acabar l'obra com fos, només per interessos electoralistes, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya. Sisè incompliment, Zapatero anuncia en el Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l'1 de gener del 2008. El més calent està a l'aigüera. Setè incompliment, després d'un teòric acord de retorn dels Papers de Salamanca, només ha arribat a Catalunya una primera part. Queda encara total la documentació de particulars i d'entitats. El Govern espanyol manté un vergonyós silenci davant aquesta situació. Vuitè incompliment, En un altra promesa de míting electoral, Zapatero promet retornar el Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, després s'hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, torna a anunciar el traspàs. Un any després el tema segueix sense resoldre's. Novè incompliment, Zaptero anuncia que abans de la tardor de 2007 faria una proposta de gestió de l'Aeroport de Barcelona que inclouria la participació de la Generalitat. Res de res. Desè incompliment, el juny de 2006 Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. Avui 19 de febrer encara no s'han fet públiques.
Ara bé els atacs barroers a Catalunya i a la seva convivència per part del PP també són raons suficients perquè el proper 9 de març tampoc els ciutadans de Catalunya els premiïn amb el seu vot.
tancades i candidats a dit dels aparells funcionarials dels partits. Es
dóna en tots els partits des del tàndem per Barcelona Chacón/Clos del
PSOE-PSC fins el desplaçament del diputat Tardà d'ERC del primer lloc
de la llista de Barcelona. Tot plegat explica el clientelisme polític i
el finançament opac. El vot en blanc és una manera clara i pràctica de
rebutjar aquest sistema.
2.- Són eleccions
espanyoles i el més senzill és dir que no ens pertanyen. Això és una
veritat perversa. Estem obligats a trencar amb l'estat espanyol amb
tots els mitjans i en les circumstàncies actuals unes eleccions
generals no permeten fer el sord, ben al contrari obligarien a alçar
una veu poderosa nacional amb la qual instrumentar un eix més de la
nostra política independentista. El vot en blanc ens fa presents, és
comptable, i demostra una voluntat de ruptura.
3.- En tercer lloc l'esquerra independentista no ha
sabut configurar una candidatura pròpia, en part perquè encara es manté
molt subordinada al regionalisme, socialista, convergent o republicà, i
encara li cal madurar una opció pròpia, cosa que no pot ser ajornada
massa temps. Si no podem escollir una candidatura alternativa clarament
de ruptura amb l'Estat, perquè no hi serà present, no donem el nostre
vot al mal menor dels qui han consentit un nyap d'estatut ,
humiliacions repetides, i una espoliació constant i depredadora. Això
no és el mal menor, això és la submissió constant i el parar l'altra
galta; hem de triar l'expressió clara de la nostra voluntat
d'independència.
4.- Una acurada anàlisi dels partits demostra la
polarització bipartidista que ens volen imposar i l'espanyolització de
la política catalana. Els partits anomenats d'obediència catalana no
tenen projecte nacional. L'ùnic horitzó que pretenen és que els votem
per condicionar una mica el vot espanyol. Lluny, doncs, de l'ambició
d'un vot nacional propi. Es limiten a predicar la política subalterna
que els garantitzi uns quants escons i poca cosa més. El vot en blanc
és un càstig i un correctiu prou explícit.
5.- L'abstenció és una opció pasiva; a més, ja se
sap que molta gent no vota per total desinterès envers la cosa pública.
L'abstenció té un caràcter equívoc, perquè no permet comptabilitzar
l'actitud militant. És negativa perquè, en el marc d'un allunyament de
la gent de la política, col·labora a deixar aquesta a mans dels
oportunistes i dels qui es rifen del nostre dret de decidir.
6.- El vot nul seria, en unes circumstàncies més
propícies, molt vàlid. És el cas del País Basc, on la il.legalització
permet fer una campanya coherent i unificada al servei de la causa
il.legalitzada. D'aquesta manera, el vot nul unificat ja permet una
campanya activa i directa a favor de la independència. Però aquest no
és el nostre cas, que se situa encara en l'aposta "pel mal menor"
directament o indirecta.
7.- El vot en blanc obliga l'esquerra
independentista a no amagar el cap sota l'ala, perquè li exigeix de
pensar políticament. L'obliga a adoptar un compromís i a raonar uns
resultats d'una campanya, siguin aquests més o menys reeixits.Obliga a
aprendre a caminar des del compromís actiu i no des de la barrera.
8.- Des d'una perspectiva de Països Catalans, el vot en blanc pot ser
una operació d'higienització al País Valencià, on la política ha
arribat a un grau tan elevat de putrefacció que no se'n salva ningú. El
vot en blanc podria ser un vot de protesta i de reclam de sentit de la
responsabilitat, no sols davant de les grans màfies polítiques, sinó
també davant de la irresponsabilitat dels petits clientelismes
polítics.
9.- El vot en blanc convida a la participació, que
vol dir: sortir de casa, arribar-se al col.legi electoral, posar el
sobre buit de protesta, i tot seguit poder impulsar o simplement
participar recollint signaturas, o només firmant a les Taules de la
Plataforma pel Dret de Decidir , que estaran desplegades per tots els
Països Catalans aquest dia.
10.- El vot en blanc desgasta l'esquerranisme
infantil i les opcions més sectàries, i combat tant l'abstenció passiva
com el vot mercenari. Com en tota lluita, en la mesura que avança, cal
tenir en compte que hi haurà ofensives de desprestigi. No descartem que
es propugni el vot en blanc també des de plataformes xenòfobes i des de
preses de posició personals extravagants i simplistes. Amb tot, com en
el cas de la majoria dels "No" del referéndum de l'Estatut, el vot en
blanc només se'l podrà fer seu l'esquerra independentista.
Desitjaríem una presa de posició compartint aquestes raons i a favor
del vot en blanc, que partís de les diverses candidatures d'unitat
popular (CUP) . Això donaria impuls, credibilitat i seriositat a una
posició que, en les nostres circumstàncies, considerem molt necessària
per part d'unes agrupacions polítiques que han irromput amb força en el
panorama polític català.
Eva Serra i Blanca Serra