En començar a sentir les paraules del locutor del telenotícies una calor sobtada li va sobrevenir a les galtes i un lleuger mareig el va fer seure a la butaca.
El locutor anunciava:
.- Avui s'han lliurat els premis de la XXVII edició dels Premis Internacionals de Creació Literària. D'un total de 64 obres presentades, el jurat compost per il·lustres personalitats del món literari n'ha elegit 5 finalistes que, per ordre d'eliminació fins arribar al premi extraordinari d'enguany, han estat les següents:
El locutor anunciava:
.- Avui s'han lliurat els premis de la XXVII edició dels Premis Internacionals de Creació Literària. D'un total de 64 obres presentades, el jurat compost per il·lustres personalitats del món literari n'ha elegit 5 finalistes que, per ordre d'eliminació fins arribar al premi extraordinari d'enguany, han estat les següents:
En aquest moment el cor se li accelerava descontrolada-ment i tot el cos tractava de fer-ne una catarsi completa movent-se nerviosament i sincopada, sobretot, les cames que es movien rítmicament com si un corrent elèctric hi circulés sense aturall i no hi hagués possibilitat de que cap interruptor mental desconnectés el circuit.
El locutor va prosseguir:
.- 5è accèssit per a “Lluna d’hivern” de na Clara M. i S.
Aquí el descontrol ja era quasi absolut, hagués volgut cridar com quan de petit ho feia en marcar un gol amb l’equip de l’escola o quan, de jove, en saber-se tot sol en na Carme, cridaven tots dos plegats al vent que s’estimaven, però avui no podia ser, avui havia de mantenir el trosset d’equilibri emocional que li restava i que a un home madur se li exigia, per poder escoltar al locutor fins al final, perquè cap de les obres premiades amb accèssit era la seva i ell intuïa o volia intuir que el Gran Premi 2008 podia ser enguany per a la seva novel·la.
El locutor va repetir:
- El gran Premi de Creació Literària ha estat atorgat a: “L’enuig”.
No ho podia creure però ho volia creure,....havia guanyat, enguany havia guanyat, va aixecar-se d’una revolada de la butaca i va cridar ara sense reprimir-se: “Sí ....... sí” mentre aixecava els braços i botava per tots els racons de la limitada estança, “Sí... sí” va repetir més de 10 vegades fins que esgotat, com si hagués corregut 500 metres a tota pastilla, es va deixar caure altra vegada a la butaca, mentre el locutor prosseguia:
- d’en Sebastià Ll. i B.
I va ser just en aquell instant quan va prendre consciència de lo enormement trist i miserable que és fer de negre d'un escriptor de fama.
