"Si no estàs en contacte amb (...)
les víctimes mai no pots explicar històries en profunditat. Això és fer periodisme, explicar històries i ser crític amb el poder", diu en Gervasio Sánchez.
El conegut fotoperiodista està embarcat, des de fa anys, en la lluita contra les mines antipersona. El Tractat d’Otawa estableix la prohibició de l’ús d’aquest material bèl·lic. a banda dels incompliments entre alguns països signants, tres grans nacions no l’han ratificat encara, es tracta –no ho endevineu?- dels Estats Units, Xina i Rússia.
Fa deu anys, en Gervasio Sánchez va publicar les primeres fotografies de nenes i nens víctimes d’aquestes armes prohibides. I, ara, hi torna. El CCCB de Barcelona n’acull la seva mostra. "Hi torno perquè sóc periodista i he de tornar a les històries i mostrar el dolor. Jo faig la meva feina i si no és noticiable no és el meu problema. El problema és dels diaris que han deixat de fer periodisme. Avui el periodisme majoritari no ensenya el dolor, abusa del dolor dels altres, el telegrafia", que diu el periodista gràfic.
Són fotografies de víctimes amb noms i cognoms –set noies i nois d’El Salvador, Angola, Sarajevo, Afganistan...- i cinc més que provenen d’Iraq, Colòmbia i Cambotja. A més d’aquestes víctimes, en Gervasio ens en mostra 98 més.
I després de les persones, n’hi trobem les pròtesis –manuals, mecàniques, industrials, fetes tal com bonament pots...-. I les mines, de totes les mides, al mòdic preu, per unitat, de 3 euros.
No us la perdeu.
. Vides minades. Gervasio Sánchez. Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-CCCB. Fins el 13 d’abril.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
