xcapdevila |
dimecres, 20 de febrer de 2008 | 01:55h
Confeso que no havia sentit mai parlar de Kosovo -o de Kosovë- abans de que un tal Milosevic intentés eliminar la població majoritària d'origen albanès d'aquesta província sèrbia, amb l' intent de genocidi més recent de la història europea. Aleshores els EEUU i l'OTAN van bombardejar Sèrbia i alguns varen pensar que encara hi havia "bombardejos justos" o "intervencionisme bèl·lic humanitari". Confeso també que aquests dies no he llegit massa articles, comentaris i anàlisis, més enllà dels titulars i alguns leads, del que està passant en el penúltim capítol de la desmembració d'aquella antiga Iugoslàvia de Tito, a la que alguns progres dels 70 atribuien envejables principis autogestionaris. No sé si hauria d'opinar amb tant poca informació però, com que el bloc és meu, opino.
I opino que no entenc com els Estats Units de Bush corren a aplaudir el nou estat, mentre a Palestina encara no en tenen o a l'Iraq estan destrossant el que un dia va ser-ho. O com també ho fa la França jacobina que aniquil·la el català a Perpinyà o que nega la realitat nacional de Còrcega. O la Gran Bretanya que es fa la sorda quan Escòcia comença a parlar clar d'independència. I no entenc l'oposició de la Rúsia de Putin que, mentre continua reprimint Txetxènia, recolça la secesió de Abjasia i Osetia del Sud de l'antiga república soviètica de Georgia. Com tampoc entenc el paperot d'Espanya que, en l'estat europeu amb el grau d'autogovern regional més alt, en comptes de donar una lliçó de pluralitat -o al menys de sintonia occidental- retorna a les pors casposes més unitaristes i es posa en ridícul davant una Unió Europea que, amb Javier Solana al davant, ja ha anat a Pristina a beneïr el nou estat de Kosovë.
No entenc res, més enllà de mirades curtes i interessos mesquins i d'una gran explosió d'hipocresia internacional. Tampoc sé massa qui té la "raó històrica" sobre un territori que Serbia considera el seu bressol i a on avui hi viu una majoria de població procedent d'Albània.
I l' òscar a la barra més generalitzada de tot aquest festival de la hipocresia se l'emporta la frase corejada per tots, tant els partidaris com els detractors, de que Kosovo no és cap precedent ni poden fer-se paral·lelismes amb cap altra situació d'una nació sense estat a Europa. Res a veure doncs amb Catalunya, ni amb el País Basc, ni amb Escòcia, ni amb Còrcega, noi amb Txetxènia, ni...
Si una cosa té bona tot aques joc dels disbarats és que, en ple segle XXI, encara neixen estats nous a Europa i encara es poden canviar fronteres per decisió d'un parlament nacional democràticament elegit, fronteres que tothom s'afanya a dir que vol veure reunificades però dins de la Unió Europea.
Això és bo per a Catalunya i per al futur democràtic i europeu d'alló que s'anomena Espanya, encara que els espanyols no s'ho acabin de creure i encara que els catalans no ens assemblem gens ni mica als albano-kosovars. Com tampoc ens assemblàvem amb aquells lituans amb els que un dia alguns volien enmirallar-se... i que mai ens han donat ni les gràcies.
Però ara ja no ho soc tant. No saps el que hem costa! No tant pensar temes i tenir ganes d'escriure al bloc: castells, eleccions, feina, música, sensacions personals, ... Però se m'escola el temps entre els dits. No paro. Prometo que avui diumenge caurà alguna cosa!
Hola Xavier!!!! Tot això de Kosovo és indignant, però preferiria parlar-ho amb calma, no aquí al bloc, ...ja saps , fer una xerradeta d'aquelles interessants que hi posem una mica de tot i que fem de tan en tan. No dic que t'haguis tornat més antipàtic, però si invisible, a veure si quedem ja, o és que encara no em toca? Vinga,...una abraçada!!!!!! ISABEL
xcapdevila |
dilluns, 25 de febrer de 2008 | 19:30h
No, no m'he tonat antipàtic, antipàtic ja ho era abans. Je je.
Dijous farà un mes que vaig tornar i me l'he posat de límit per acabar d'endreçar l'aterratge i començar a regar el jardí dels meus amics i amigues, que si no se'm pansiran.
No és que toqui o no toqui (si no m'he posat al dia ni l'agenda!) és que encara no sé on soc. Et truco aviat.
Olga Morote| Adreça electrònica |
divendres, 22 de febrer de 2008 | 22:01h
Hola Xavier,
Com va l'aterrada? Suau com volies que fos o és que la realitat del dia del dia et vol fer córrer massa? No sé si has tingut temps d'escoltar el meu missatge de benvinguda al mòbil. És curtet perquè prefereixo el tête à tête, o sigui veu a veu. Espero que no hagi estat "molt durilla" la rentrée. Recorda que tens una visita "guiada"pendent a Girona.
xcapdevila |
diumenge, 24 de febrer de 2008 | 00:28h
Bé, l'aterrada bé, però lenta, sobretot molt lenta. Sí, he rebut la teva trucada (crec que ahir) i la tinc aparcada com alguna més, esperant trobar una estona reposada per petar-la amb calma. Prometo que serà aviat.
Algú m'ha dit que estic tan antipàtic que en 15 dies perdré tots els nous amics que vaig fer en 2 mesos i alguns dels que ja havia fet en els anys anteriors.
xcapdevila |
divendres, 22 de febrer de 2008 | 09:38h
Gràcies pels teus elogis sobre els ritmes. Però i la lletra de la cançó? Diga'm que t'ha semblat això de Kosovo (o és Kosovë? ai Jem que raros que ens fas ser per ser autèntics!). Tu que ets els gran especialista d'això dels nacionalismes excomunistes, diga'm que et sembla la lletra, no necessàriament si hi estàs d'acord o no.
...perquè fa evident als ulls del món que cap frontera és inamovible, per molt que els estats actuals ho repeteixin continuament. Per què, si no, els fa tanta ràbia als nacionalistes espanyols?
xcapdevila |
divendres, 22 de febrer de 2008 | 09:44h
Tens raó amic meu.
I és que els nacionalismes són molt dolents i si no fixem-nos en el nacionalisme espanyol, sempre necessiten al davant un altre nacionalisme per confrontar-s'hi. Que bo que el dret de ser de la nostra nació es bases en el racionalisme i altres "ismes" més positius i arraconèssim el nacionalisme difuminat i victimista que ha presidit la política catalana i que és més propi del segle XIX que del XXI.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
una abraçada.
Però ara ja no ho soc tant. No saps el que hem costa! No tant pensar temes i tenir ganes d'escriure al bloc: castells, eleccions, feina, música, sensacions personals, ...
Però se m'escola el temps entre els dits.
No paro.
Prometo que avui diumenge caurà alguna cosa!
Hola Xavier!!!! Tot això de Kosovo és indignant, però preferiria parlar-ho amb calma, no aquí al bloc, ...ja saps , fer una xerradeta d'aquelles interessants que hi posem una mica de tot i que fem de tan en tan. No dic que t'haguis tornat més antipàtic, però si invisible, a veure si quedem ja, o és que encara no em toca? Vinga,...una abraçada!!!!!! ISABEL
Dijous farà un mes que vaig tornar i me l'he posat de límit per acabar d'endreçar l'aterratge i començar a regar el jardí dels meus amics i amigues, que si no se'm pansiran.
No és que toqui o no toqui (si no m'he posat al dia ni l'agenda!) és que encara no sé on soc. Et truco aviat.
Com va l'aterrada? Suau com volies que fos o és que la realitat del dia del dia et vol fer córrer massa? No sé si has tingut temps d'escoltar el meu missatge de benvinguda al mòbil. És curtet perquè prefereixo el tête à tête, o sigui veu a veu. Espero que no hagi estat "molt durilla" la rentrée. Recorda que tens una visita "guiada"pendent a Girona.
Una abraçada,
Olga
Algú m'ha dit que estic tan antipàtic que en 15 dies perdré tots els nous amics que vaig fer en 2 mesos i alguns dels que ja havia fet en els anys anteriors.
Espero que no sigui així...
Fins aviat.
Gràcies pels teus elogis sobre els ritmes. Però i la lletra de la cançó? Diga'm que t'ha semblat això de Kosovo (o és Kosovë? ai Jem que raros que ens fas ser per ser autèntics!). Tu que ets els gran especialista d'això dels nacionalismes excomunistes, diga'm que et sembla la lletra, no necessàriament si hi estàs d'acord o no.
Ptns.
I és que els nacionalismes són molt dolents i si no fixem-nos en el nacionalisme espanyol, sempre necessiten al davant un altre nacionalisme per confrontar-s'hi. Que bo que el dret de ser de la nostra nació es bases en el racionalisme i altres "ismes" més positius i arraconèssim el nacionalisme difuminat i victimista que ha presidit la política catalana i que és més propi del segle XIX que del XXI.
Potser per la propina....
Un gest com el de l'expresident d'Itàlia Cossiga, un europeo de prestigi -no de l'última volada- el qual no ens debia res.