Charles Vess
Planeta DeAgostini
No sé si calia que es fes una pel·lícula per donar a conèixer aquesta obra, doncs va estar la porta d'entrada del senyor Neil Gaiman a la literatura i era de sobres coneguda pels afeccionats al fantàstic. Ara bé, si l'adaptació fílmica ha contribuït a poder tenir a les mans aquesta edició absolute, llavors és del tot benvinguda. No m'entengueu malament, el cas és que vaig gaudir al cinema, sense més consideració però, pense que la cura del treball realitzat per Planeta em reporta més satisfacció. Llegint-lo, hom compren el terme literatura il·lustrada, que no és ben bé còmic (ni té la pretensió de ser-ho) ni un llibre per infants. Sobre tot això últim. Ho dic perquè el to de la història, muntada sobre una estructura de faula, s'apropa al que hagués fet un G.K. Chesterton o un Pere Calders embolicats al món de les fades. En fi, és la coneguda tècnica de Gaiman, aquesta de posmodernitzar el fantàstic, aportar ironia i sentit crític però sense trair mai l'esperit de meravella.
Per
suposat, cal una menció a banda pel treball de Charles Vess.
Resulta curiós veure com els seus dibuixos ajuden molt més
a la història que el de molts dibuixants que van passar per
The Sandman amb més
pena que glòria. Hi traspua una forta compenetració amb
l'escriptor i un gust per la feina feta. Això és
evident, doncs el resultat és espectacular. A més, val
a dir que la maquetació ajuda molt al conjunt.
En conclusió, aquesta és una novel·la il·lustrada del tot recomanable. Molts de vosaltres probablement ja ho sabreu, com també que aquesta edició feia falta. No tant pel luxe col·leccionista com pel fet que la pròpia obra així ho demana, exhauriments a banda.
