Després d’una intensa precampanya, ha arribat l’hora de la veritat. És el moment de comparar programes i candidatures.
La dreta catalanista presenta un candidat antiindependentista. El socialisme català, com més va, més oé-oà-cada-dia-te-quiero-mah-oé-oé-oé-oà... El PP, com sempre, contra l’Estatut, sobretot contra l’addicional tercera, contra la llengua catalana, contra el retorn dels papers espoliats a Salamanca... contra tot el que flairi mínimament a una Catalunya que s’allunyi del floklorisme. En parlem? (Hi ha més info sobre tot plegat i sobre el fet que a Girona i Lleida no votar ERC és votar PP)
A Can CiU regna el desconcert
No m’estranya, ja que en el si de la Federació resta un reduït percentatge de votants –i fins i tot militants- que encara hi creu, en el sobiranisme. I Duran Lleida (a qui, per cert, desitgem una ràpida i total recuperació; tot i que no hi combreguem ideològicament, el nivell de la campanya s’incrementa sota el seu lideratge) no representa aquests sectors ja que ha confessat no creure-hi, ni en l’autodeterminació ni en el sobiranisme. A tot això cal afegir el desafortunat intent, en un primer moment, i posteriorment redreçat, de permutar el suport de la federació a Zapatero a canvi de la presidència de la Generalitat (en el que semblava la supeditació de la formació del govern català als resultats de les eleccions estatals).
Votar PSC podria ser equivalent a votar PP? (El perill d’una gran coalició hispànica)
Als nostres perfumats i lolaileros amics socialistes els apareixen esquerdes i esvorancs arreu: a Sants, a la Zona Franca, al Carmel... A més, no apliquen les resolucions que l’oposició guanya, ni al Parlament ni a l’Ajuntament de BCN: vaja demòcrates! També en aquest sentit El Punt de dissabte passat es feia ressò del fet que l’Ajuntament de BCN assigna la majoria d’ajuts i subvencions als districtes on governen PSC i ICV! Només un exemple: a Nou Barris, districte amb majoria absoluta del PSC, es destinaran 1.057.178,53 a subvencions, i a Ciutat Vella, un altre feu ecosociata, 556.000 €, mentre que a les Corts, amb majoria CiU+PP, només 171.766 €! La nostra consellera de districte, Núria Cuenca, va declarar que “les Corts té més teixit associatiu que Nou Barris” i que en termes de població, les Corts s’aproxima als paràmetres de Ciutat Vella. Què està passant? L’Ajuntament socialista de BCN té un problema, i aquest problema es diu client-hereulisme.
Certament el tancament del diari Egunkaria, la llei de partits, la detenció de la cúpula dirigent de l’esquerra abertzale i, sobretot, el regal de Navarra a la particularment agressiva ultradreta navarresa –per no pactar amb el centreesquerra basquista moderat- denoten una manca de valentia considerable i una gran por al oh! què diran de nosaltres! Ho explicava molt bé Miquel Pairolí a les pàgines d’El Punt dissabte, 16 de febrer: L’esquerra espanyola ha viscut tradicionalment acollonida per la demagògia que li llença a sobre la dreta, que es fa un tip d’estimular les baixes passions de la ignorància espanyola. La dreta seria implacable i no tindria gens de miraments a l’hora d’aplicar el seu programa. En certs aspectes la dreta i l’esquerra espanyoles són tan semblants –per conveniència electoral- que constantment els socialistes ens han de recordar que no són el mateix. Ai, gràcies, n’estava convençut que sí (sobretot amb personatges a les files socialistes com José Bono o Jaime Lissavetzky).
Per tot plegat hem de témer que, en cas d’un empat molt ajustat i que no es pugui formar una coalició estable PSOE-IU-nacionalismes moderats, s’opti per una solució a la germànica amb la presidència a càrrec de la força més votada. I s’aprofiti la conjuntura per reformar la Constitució, recuperar competències cedides (en la línia dels aprenentatges rebuts per Chacon al Canadà), muscular a fons l’Estat central, defenestrar el pla Ibarretxe, i ves per on que no acabi passant que la sociovergència s’instal·li al pati dels Tarongers.
A Girona i Lleida no votar ERC és votar PP, i cal barrar el pas a la dreta reaccionària
Les darreres eleccions estatals ERC va aconseguir dos diputats a Girona i Lleida per molt poc marge. Això fa que aquestes demarcacions, juntament amb la de Guipúscoa, siguin les úniques de l’Estat on el PP no té representació, cosa que ens omple de joia als catalans i les catalanes. Per aquest motiu, faig una crida a la bona gent sobiranista de CiU i als escadussers sectors catalanistes del PSC d’aquestes comarques perquè reflexionin i cedeixin el seu vot a ERC (està molt difícil que ambdues formacions esgarrapin un escó més en ambdós llocs), i a l’ecosocialisme gironí, molt allunyat de la possibilitat d’obtenir representació parlamentària, perquè no llenci el seu vot i també voti ERC. Bé s’ho mereix el fet de barrar el pas a la dreta reaccionària d’Acebes, Zaplana, Aguirre i companyia... Fir-mes!
Certament el tancament del diari Egunkaria, la llei de partits, la detenció de la cúpula dirigent de l’esquerra abertzale i, sobretot, el regal de Navarra a la particularment agressiva ultradreta navarresa –per no pactar amb el centreesquerra basquista moderat- denoten una manca de valentia considerable i una gran por al oh! què diran de nosaltres! Ho explicava molt bé Miquel Pairolí a les pàgines d’El Punt dissabte, 16 de febrer: L’esquerra espanyola ha viscut tradicionalment acollonida per la demagògia que li llença a sobre la dreta, que es fa un tip d’estimular les baixes passions de la ignorància espanyola. La dreta seria implacable i no tindria gens de miraments a l’hora d’aplicar el seu programa. En certs aspectes la dreta i l’esquerra espanyoles són tan semblants –per conveniència electoral- que constantment els socialistes ens han de recordar que no són el mateix. Ai, gràcies, n’estava convençut que sí (sobretot amb personatges a les files socialistes com José Bono o Jaime Lissavetzky).
Per tot plegat hem de témer que, en cas d’un empat molt ajustat i que no es pugui formar una coalició estable PSOE-IU-nacionalismes moderats, s’opti per una solució a la germànica amb la presidència a càrrec de la força més votada. I s’aprofiti la conjuntura per reformar la Constitució, recuperar competències cedides (en la línia dels aprenentatges rebuts per Chacon al Canadà), muscular a fons l’Estat central, defenestrar el pla Ibarretxe, i ves per on que no acabi passant que la sociovergència s’instal·li al pati dels Tarongers.
A Girona i Lleida no votar ERC és votar PP, i cal barrar el pas a la dreta reaccionària
Les darreres eleccions estatals ERC va aconseguir dos diputats a Girona i Lleida per molt poc marge. Això fa que aquestes demarcacions, juntament amb la de Guipúscoa, siguin les úniques de l’Estat on el PP no té representació, cosa que ens omple de joia als catalans i les catalanes. Per aquest motiu, faig una crida a la bona gent sobiranista de CiU i als escadussers sectors catalanistes del PSC d’aquestes comarques perquè reflexionin i cedeixin el seu vot a ERC (està molt difícil que ambdues formacions esgarrapin un escó més en ambdós llocs), i a l’ecosocialisme gironí, molt allunyat de la possibilitat d’obtenir representació parlamentària, perquè no llenci el seu vot i també voti ERC. Bé s’ho mereix el fet de barrar el pas a la dreta reaccionària d’Acebes, Zaplana, Aguirre i companyia... Fir-mes!
