alfredartiga |
dilluns, 25 de febrer de 2008 | 23:01h
Dissabte passat la vanguardia començava les seves cròniques electorals amb un seguiment extra per intentar treure suc de la campanya....En Quim Monzó s'estrenava amb el següent article :
“a veure aquesta boqueta.”...
Va dir Carod: "Espanya duu tres-cents anys pixant-se damunt nostre i ens volen fer creure que plou!". Carod era conscient de les connotacions del paral•lelisme entre pluja i orina. Un filòleg com ell sabia que ho anàvem a relacionar amb la pluja daurada, i que s'anaven a fer bromes referent a això. Bromes que els polítics agraïxen perquè, encara que els comentaris siguin negatius, ocupen un espai de temps que serveix de promoció. No podria estar jo més d'acord
amb la frase. Espanya duu segles pisant-nos damunt. L'error de Carod és
no veure que succeïx el mateix que amb l'autèntica pluja daurada. De vegades, en ple
fervor sexual, la gent comença provant-la un poc, per a experimentar, i al final alguns
li agafen gust. Doncs jo diria que molts catalans estan just en aquesta situació:
li han agafat gust, no poden ja viure sense ella i es reboten contra els quals els volen
privar de la seva dosi diària.
amb la frase. Espanya duu segles pisant-nos damunt. L'error de Carod és
no veure que succeïx el mateix que amb l'autèntica pluja daurada. De vegades, en ple
fervor sexual, la gent comença provant-la un poc, per a experimentar, i al final alguns
li agafen gust. Doncs jo diria que molts catalans estan just en aquesta situació:
li han agafat gust, no poden ja viure sense ella i es reboten contra els quals els volen
privar de la seva dosi diària.
* Recordo la primera pel•lícula d'Almodovar : Pepi , Lucy , Boom y otras chicas del montón ; on la Olvido Gara ( Alaska ) es pixava ( amb una xiringa ) demunt la Chus Lampreabe.
Jo no sóc espanyol , ni m'importen el PP ni el PSOE.
