Confés que no vaig veure el debat d’ahir entre ZP i Rajoy i això que a Mallorca almanco 5 o 6 cadenes ho televisaven. Que jo recordi TV1, la Sexta, Canal 9, Popular TV, IB3 i crec també que la Cuatro, i el primer fet que em va cridar l’atenció és que la nostra inefable IB3 no va enfosquir el senyal de les altres TV com fa amb els partits de futbol, o de bàsquet que televisen per TV3 o Canal 9, o com fa amb les bones pel·lícules de la televisió valenciana, i sempre amb l’argument d’augmentar l’ audiència d’IB3 (i ja que hi som fotre als televidents de les illes). Però no, aquesta vegada no, aquesta vegada no hi va haver censura, el sr. Martorell (director d’IB3) va fer parts i quarts i prou, i alerta que l’emissió ve de Madrid.
Torn a confessar que no vaig veure el multitelevisat debat, perquè jo ja he començat a aplicar el meu programa de protecció contra la barrumbada electoral que ens cau damunt i que enguany es presenta com una de les més perilloses d'aquest segle.
En primer terme els que no es protegeixin convenientment, hauran d’escoltar fins a l’esgotament allò de: “.... porque a los espanyoles”, “porque todos los espanyoles,...”“porque en españa,.....” (així amb ñ), que els candidats estatals repetiran amb intensitats difícilment suportables per la salut de la població, en especial per la gent que ja sabem que no parlen de nosaltres ni es dirigeixen a nosaltres (de fet també ells ho saben), però que marquen l’espanyolitat pota negra dels candidats i que els resulten tan rendibles electoralment
Després vindran als atacs directes a la intel·ligència de la gent, amollant-nos consignes electorals sense cap ni peus, parides d'agències de publicitat com allò de “con todas tus fuerzas”, “las ideas preclaras”, “con cabeza y corazón”, que més aviat semblen dirigides a un públic infantil o estudiant de fisiologia. Sort que qualcú amb més del sentit del ridícul que els candidats, ha corregit amb spray a Mallorca alguna de les poquíssimes tanques publicitàries del PP en català i ara diuen “amb cap de fava i corc”
Un clàssic al que no renunciaran, especialment les dretes, és a denunciar les gravíssimes agressions lingüístiques que sofreixen els castellano-parlants al Principat, preparau-vos pels “vigilantes de la playa”, que salvaran els immergits o quasi ofegats a les aigües de l’oceà del català i alerteu als taxistes de Barcelona que no tornin a dir, per una temporadeta, allò de “parli’m en polac, o no l’entenc, que estem a Catalunya”. Però no només la llengua potser un extraordinari graner de vots, qualsevol cosa que foti o millor, que insulti i foti als catalans te garantits excel·lents resultats a les espanyes, probablement un % fix dels espanyols vota contra Catalunya, i això és un hortet o latifundi que uns i altres cuiden amb dedicació i amor, sigui amb talante o sense talante.
Qui no pugui o vulgui protegir-se, haurà d’escoltar insults, desqualificacions i discussions barroeres entre candidats, i mai argumentacions, ni confrontació d’idees, ni possibilitats de diàleg. Res, mal gust i carregar-se al contrari amb frases fetes, tòpics o mentides que sociològicament s’ha demostrat que funcionen electoralment, com el “no al diàlogo amb ETA” made in PP, però ràpidament assumit pel PSOE al comprovar la seva popularitat i molt probable eficàcia de consecució de vots entre la població espanyola.
Hauran d’escoltar les lliçons de democràcia, igualtat i llibertat d’una de les institucions més democràtiques, igualitaris i lliberals, especialment amb les dones, que existeixen com és l’església catòlica.
Hauran d’assistir al lamentable espectacle de les subhastes de: “ jo donaré 400 euros”, “ jo reduiré el nombre de persones que hagin de fer la de declaració d’hisenda”, ... de fet abans d’acabar la campanya electoral ja hauran arribat a: “Yo regalarè un GPS para todos los espanyoles”, “Todos los espanyoles tendran un descuento del 10% en la cadena de supermercados X y un boleto para participan en el sorteo de un Volvo”, o “Yo ficharé a Cristiano Ronaldo para.... “
Hauran de sentir un rosari de mentides i assistir a una competició entre candidats de qui la diu més grossa guanya, el trist és que l’innocent joc d’infants de les mentides, ja no fa tanta gràcia l’endemà mateix d’acabades les eleccions.
En fi que la barrumbada que s’acosta és de les que faran època, d’aquelles que es recorden i que es podran explicar els nostres nets.
Però com dirien els estudiants d’un temps ja molt llunyà, quan intentaven reaccionar: “Compañeros, ¿Qué hacer delante de estos acontecimientos?.
Home molta cosa, molta cosa no es pot fer, però m’atrevesc a donar uns petits consells personals per si poden ser d’utilitat a qualcú:
. No veure la TV i escoltar poc la radio.
. Llegir bons llibres
. Escoltar Bach o bon blues (per a mi no és contradictori)
. Passejar, si es possible a vorera de la mar.
Esper que les prescripcions us serveixin d'alguna cosa, la bona intenció hi és, i en qualsevol cas cap d'aquests medicaments té contraindicacions conegudes.
